ÚLCERA, [ULÇERA] s.

Solució de continuïtat d'un teixit orgànic amb pèrdua de substància; plaga vella difícil de cicatritzar.

"Item prenets del gualbanum que es goma e picats la e mesclats ne ab vinagre, e continuats ne de untar la ulcera: tota carn mala ne lavara e y fara venir bona carn."
Receptari de la Universitat de València f. cxxviij v

"... ulceres, males sanchs adustes, ronya, veroles, febres concluses..."
Molera Pronòstic per l'any Mill.D.xxxiij. cap. vij

"en banys, huntures
e faxadures,
perfums e cales,
ulçeres males
li concriaren,"
Roig, Jaume Spill 4.633

UNITAT s.

Qualitat d'allò que és u (per oposició a pluralitat).

"... que nos, Deu volent, entenem a trametre solemne embaxada breument al dit Sant pare per la unitat de Santa Mare esglesia."
Epistolari del rei Martí 44

"... regnant eternalment ygual ab lo pare y ab lo sperit sanct en trinitat de persones e unitat de essencia..."
Sentències catòliques f. sign. Fvij

"... que lo babtisme nos ajusta tots en unitat de hun cors qui s apppella cor, es crestia ligat per una fe e per una sperança que havem en un Deu tot poderos, per la qual cosa los nostres sperits deuen esser tots uns en voler les coses qui ns pertanyen a ver crestianisme..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 896, cap. segon

VAS s.

Peça de fusta cairada que unida mitjançant certs perns amb altres peces iguals disposades longitudinalment dessota i entorn d'una embarcació en terra, serveix per a sostenir-la en equilibri.

"Item, II maxallars qui servexen a traure galeres damunt los vassos."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, XX pues de vasos de treure e verar galeres."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, XVI vasos de fusta per varar, ab senyals e sens senyals de la Ciutat, molt usats e sotils..."
Inventari Drassana de Barcelona Anys 1484-1486

"Senyor de nau o de leny qui pendra o logara palanques, o vasos, o arguens, a ops de sa nau o de son leny a traure o a varar, si les palanques o los vasos se trencaran e si ell los haura logats, no es tengut de esmena a fer..."
Consolat de Mar cap. CLXXXVIII

"E metem hi mans, e manam los homens pendre a les cordes, e cridam ayoç, axi com fa hom al varar d una nau o al traure, e mogueren lo castell: e quant ach anat una peça atura s per los vases que no poch anar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 161

"... lo castell de fust haura .ij. vases de cada una part, e seran .iiij., menys de .ij. altres que u haura en la frontera de cada una part denant e de tras, e aquels fermaran los vases..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 158

VELA (DONAR LA ___) loc.

Iniciar un viatge marítim.

V. vela (Dar ___), vela (Donar ___), veles (Donar les ___).

"Dona la vela la nau d en Barthomeu Vidal, carregada de mercaderie per anar a Alaxandrie. E alarga s lo dicmenge devall scrit a .xx. del dit mes."
Novells ardits 19 de novembre de 1390

VELES (BAIXAR LES ___) loc.

Amainar; recollir, plegar les veles (terme de marina).

"... e la galea del rey no muda vela ni baxa, ni en son cors era empatxada."
"... e ls mariners digueren que las velas feyan a baxar per so que no ls vehessen las guardas de la yla..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVI

VERDESCA s.

Construcció de fusta, superestructura erigida damunt una torre, barbacana, de les fortificacions per a protegir-se dels trets enemics.

V. Cf. Puiggarí, p. 367.

"Pres la verdesca
sera la tresca
de la batalla..."
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 265, any 1405

"Item, sien aemprats los promens de l offici dels Fusters a fer .j. castell de fusta ab verdesques e altres apparellaments empaliats i enramats..."
Llibre de Memòries València, 1373

"... e que sobre los portals del Coxo, de Torrent, de sancta Creu e en la torre de sancta Catarina fossen fetes verdesques..."
Llibre de Memòries València, 1411

"... com ell fon dins la ciutat, lo Marques ab la sua gent ja havien desconfits tots los turchs e apresonat lo Rey de Egipte que estava combatent de una verdesca axi nafrat com stava."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLII

"Lo mestra d axa, qui ten en mes les verdesques, pren l any 20 ll."
Compartiment de Sardenya Oficials de l'Alguer

"Dich ho a fi que esta vila sta e de gent e dels murs e valls, e portals, corredors, mantellets, verdesques e encara lo castell axi mateix molt mal a punt."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 210

"... moltes gents qui han fetes infinides artelleries, com son: banchs pijats, scales, infinits seps, verdesques per torres e moltes altres coses..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'Aragó, v. 21, p. 248

"... moltes scales, mantellets, verdesques, goytres e altres coses per defensio de la muralla."
Manual d'acords Girona, segle XV

"En cascuna nau portava dues escales, cascuna era pus alta que no la gabia de la nau, xxxx. palms, e eren entoldades e cubertes en manera que ells pugaven sens perill, e dalt, al cap de les escales, tenien huna verdesca a manera de castel ab dos portes ab perns en manera que s podien tanquar e hobrir e fer armes, e podien estar en cascuna verdesca .xv. homens d armes o balestés."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 68 v

"e de Daviu
torre, corona,
viula, clau, fona;
del sol verdesca;"
Roig, Jaume Spill 11.274

"E tant se acosta lo rey al castell ab la yra que tenia, d alt de nua verdesqua li tiraren ab una lança, e donaren li en la cuxa e pasaren la y de la altra part.
Guillem de Vàroich ed. Els nostres clàssics, A, vol. 57, p. 51

VERÍ s.

Metzina, substància que, introduïda o aplicada al cos en poca quantitat, causa la mort o greus pertorbacions de la salut.

V. vení.

"E tantost lo cavaller va morir del veri que n havia baxat per la spasa..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 19

"Que encontinent, aguda una vella gran mestressa de compondre e verins, la indui de fer una aygua mortal..."
Decameron jornª 4ª novª 3ª

"... a l iros appella foll; e no seria foll qui per voler venjar altri bevia un got de veri?..."
Ferrer, Vicent Quaresma 129, LII

"Es ver que en Italia se fan huy d alscunes especies de veri axi terrible, que tota natura no y pot ajudar."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Capítol qui dóna alcuns documents contra inmundícies et metzines...

"Com lo malalt / que speriments assaja
per a guarir / del cos, e amargosos
son e verins / per a la mort cuytosos;
altres no n sab / o no te ab que ls haja,"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 221, CXIII

VERITAT (ESTAR EN ___) loc.

Constar, estar constatat, testificat.

"E esta en veritat que ja la Cort de Leyda havia elegits .iij. embaxadors qui entenguessen en lo desliurament del dit princep, los quals .iij. se aiustaren ab los .xij. prop dits e axi foren .xv."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 8 de desembre de 1460

VEXAR, [VAXAR] v. n.

Molestar, importunar.

"Sedejant per la mort
Cridareu vaxant
E ab vinagre fort
Sareu abeurat."
Cançoner de Nadal xv

VIDAL adj.

Vital, qui dona o conserva la vida (oposat a "mortal").

"E tu, fals mostrador, has mostrat hom vidal
Qui en quant es Deu no pot esser mortal."
Llull, Ramon Plant de Nostra Dona Santa Maria V

"E com la alegria dilata e axampla lo cor e l faça star en sos termens vidals, e aço quand l alegria es temprada, donchs mes val en l estiu star en les ciutats que defora."
Eiximenis, Francesc Dotzè del Crestià Ia part, cap. XXXVI

"... pero en cascun loch del cors se esten e li dona vidal força e nudriment competent, e no pot exir del cors com se vol..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"E vol menyar ffort ffresques carns enaxi que encara respir de la vidal calor e ladonchs molt li proffiten."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça Bib. Univ. Barcelona, cap. xxviiij

VINAGRE s.

Produït de la fermentació àcida del vi.

"Sedejant per la mort
Cridareu vaxat
E ab vinagre fort
Sareu abeurat."
Cançoner de Nadal xv

"Mal nodriment afolla la obra, axi com fa lo vinagre la mel..."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 85 v, col. 2

"E diu que estava aqui un anap ple de vinagre, e abeuraren hy una sponja e posaren la li en la bocha. E quant s i acosta lo vinagre dix Ihesucrist: -Acabat es."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 219

"Alhal es vinagre.
Dix Galien que l vinagre es de simple compliçio en calor e en fredor, e desseque e es aul als nervis e a les venes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 44, c

VIOLAT, ADA adj.

Que és confeccionat amb violes.

"... e que li hunt hom ab enguens blans homitz: axi com oli violat e oli d amenles dolçes..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXVIII v, b

"Item continuats li de donar a beura a mati e vespra axarop violat, e fer vos a urinar..."
Receptari de la Universitat de València f. lxxxvj v

"E per a que guarexque de les colleres da li exarop fet ab vinagre e ab agraç e apres dona exarop violat fet ab polipodi..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan X