TATXAT, ADA adj.
Clavetejat, ada de tatxes.
"Primo unes cuyrasses de hom a caval gornides de drap de seda domesqui blau e texades de taxa deurades..."
"Item unes altres cuyrasses de junyer gornides de domesqui vert e taxada de tatxa deurade..."
Inventari del rei Martí 500-501, f. 98 v
"Primo .xj. coffres de fust tots cuberts de senyal blanch, envetats e tatxats, en los quals ha tencadures..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 407; any 1413
 TAULA s.
Punt en el qual cap dels dos jugadors pot guanyar ni perdre la partida a causa de la situació de les peces o per la seva falta (en el joc de taules).
"Aquests embaxadors venen ab la malesa al davant, e volrien fer son joch taula."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXIV
TAULA DE TISORES un. pluri.
Taula que té els petges disposats en la forma de dues peces entrecreuades i unides per un eix comú al voltant del qual es poden moure.
"Item una taula de tisores, bona, faxada al entorn.
Item una altra taula gran ab tisores, fexada ab tres frontisses, bona."
Inventari del castell de Folgons f. XIX; 29 d'octubre de 1515
TAÜT s.
Caixa, cofre, on es tanca el cos d'un mort.
"... la barca es la caxa o taut en que s mes lo cors..."
Recull d'eximplis e miracles DLXXVIII
"E quan fom la trobam desconortats a don Bng., e an G. Daguilo... e trobam que l tenien en ça tahut esperant manament de nos con ho farien."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 235
"... a tota persona generalment que aia en la esgleya maior de madona sancta Maria Dagualada caxes, tahuts, archibanchs, armaris e altres fustes dins la dita esgleya que d aci a divendres primer vinent et per tot dia les aia tretes de la dita esgleya..."
Crida pública a Igualada 7 de juliol de 1366
TAXA s.
Taca.
V. taca.
"Una monge que era sagristana de un monestir lavava los corporals e dona ls a una fadrina que ls exugas. E tentost que la fadrina los pres en les mans aparech en ells una taxa de sanch."
Recull d'eximplis e miracles CLXXXII
TAXACIÓ s.
Acció i fet de taxar o tatxar; estimació.
"... que de totes aquelles letres, cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran, reeba lo preu o salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l'ofici de Protonotari tinent los segells
TAXADOR, A adj.
Que s'ha de taxar; a taxar.
"E si alcunes letres taxadores a arbitre seran, qui en la dita taxacio declarades no sien, lo dit protonotari nostre, observada moderacio e taxacio congruent, aquelles a arbitre seu taxar pusca..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l'ofici de protonotari tinent los segells
TAXAR, [TAIXAR] v. a.
Valorar, estimar el preu.
V. tatxar.
"... que ls Consols de la mar de Barchelona... segons lur bo e sa arbitre taxen als dits barquers qui ara son e per temps seran, salari o loguer de descarregar o carregar les dites naus o altres vaxells..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica XCV
"... lo dit Consell, per refrenar la ambicio d alcunes persones havents arroços, les quals... s esforcen tots dies muntar e encarir lo preu dels dits arroços... taxa e ordena que l cafiç de l arroç vermell sia... venut a .xxx. sous tant solament e no mes..."
Manual de Consells València, 5 de gener de 1375
"... com molts haien venut forment e altres blats a mes for o preu que no sou stats taixats per ordenacio del senyor Rey, per ço es stat pervehit e ordenat... que tot hom qui haia comprat alcuns blats ultra lo for que fon taixat per lo dit senyor Rey que ho vinga manifestar als Jurats de la Ciutat, certificant los que ls ho faran tornar dels venedors..."
Manual de Consells València, 29 de maig de 1364
TAXAT, ADA adj.
Valorat, ada; estimat, ada.
"... lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebayl les esportules, axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alguna manera no sobremunten..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels salaris dels comissaris
TEMPRADAMENT adv.
D'una manera temprada; moderadament.
V. atempradament.
"... car si guardat hi aguesses no t sent de axi poch sentiment que tu no agueses conegudes coses les quals te farien sobre aquesta materia pus tempradament parlar."
Decameron jornª 2ª novª 9ª
"... que aquella terra sia hauda del fossar de la dita sgleya, e aquell baxar tempradament fins a tant que no fos massa acostat als cossos en aquell soterrats..."
Manual de 1449 Arx. parroquial d'Igualada
"Per que es necessari que de la dita cosa tempradament sia usat, e que la devocio envers Deu ab la honor terrenal sia axi mesclada que sia meritoria a aquell qui la reeb."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...
TEMPTACIÓ s.
Moviment interior que impulsa hom a cometre una acció pecaminosa, desig violent; acció de temptar.
"Tirant tot aço mirava e prenia y lo major delit del mon per la bona gracia ab que Plaerdemavida ho rahonava e venien li de grans temptations de voler exir de la caxa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVI
"Com lo beneyt sent Benet hac estat tres anys en aquell desert, vench li temptacio."
Ferrer, Vicent Quaresma 124, XVII
"E preserva ls de peccar, tollent los avinantea e donant los enginy o fortalea a vencre les temptacions..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 963, primer punt
"... a tu, axi com a princep dels estols de Deu tot poderos, reclam que sies guardia en esta vida present e ajudador poderos en nostres temptacions..."
Catecisme MS. n. 216, f. cij, a. Bib. Univ. València
TEMUT, UDA adj.
Dubtat, redubtat; qui es fa témer.
"Molts homens son de baxa natura que quant son en algun poder, pus cruels se fan per tal que sien mes temuts, per la qual cosa venen en gran peccat."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 250
"E cells qui volen esser temuts necessariament hauran a tembre aquells que ells volen que ls temen."
Sentències morals MS. de Sant Cugat. Arx. C. d'A.
| | |
