TOVALLA, [TOVALA] s.

Peça de llenç amb què es cobreix la taula per a menjar.

V. estovalla, taular, toalla, tovalla taular.

"Item .IIII. tovalles de drap de lli morisques ab vores de ceda blancha ab algunes obres a cascu cap fetes a manera de daus."
Inventari del rei Martí 169, f. 144 v

"Item unes tovalles cotonades."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"En taula freda, sens tovales
Ma dinaria,
Si d ells lechs jo no havia
So que mester"
Sermó del bisbetó 349

"Les taules ja mes se desparaven sino per mudar tovalles netes, e cascun dia havien viandes en gran abundancia..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLVIII

"Item unes tovalles reyals qui tiren .v. coldos, .iij. quarts."
"Item altres tovalles reyals."
"Item altres tovalles stretes franceses."
Inventari d'Alfons el Magnànim 38-39-40; anys 1412-1424

"... e veus aquell hom mort a fam davant li posen una bella taula parada ab belles tovalles e ab bell pa blanch, e vin vermell, e vin blanch, e copia de viandes..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, f. 122 v

"Item tres tovales d estopa ab listes blaves.
Item altres tovales de lench."
Inventari d'Almenar Any 1499

"e revenien
robes de llits,
bancals, tapits,
teles, tovalles"
Roig, Jaume Spill 2.958

"E, si t sera vigares que lo poll fos abans cuyt que lo brou no fos baxat, tragues lo de la olla una gran estona abans que no fos cuyt e met lo entre dos talladors cuberts ab unas tovalles..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València