AVENGUDA s.
Vinguda, arribada.
"Molt som maravellats car tardats tant vostra avenguda; perque us pregam e manam que, encontinent sens lagui alcu, partiscats e vingats a nos a la maior cuyta que porets..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.243, f. 110) Curiae sigilli secreti 6, reg. 2.243, f. 110 r, § 2, l. 1 (Martí l'Humà, 1399-1401)
 AVISAR v. a.
Noticiar, anunciar, fer saber, donar avís.
"La spia que Tirant tenia prop de la ciutat veu que los moros anaven devers lo camp, cuyta per avisar ne a Tirant."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII
"... los honorables Consellers reberen letres dels jurats de la vila de Sant Ffeliu de Guixols ab que ls avisaven com les .vij. naus de Genoveses eren pessades per les llurs mars e tiraven vers aquestes parts."
Novells ardits 27 de juliol de 1459
BALLADOR, A adj.
Ballarí, ina; que dansa professionalment.
"... manam vos que ns trametats la mora balladora de Mizlata ensemps ab son sposat, dehint lo que vingan cuytats, e donets los diners per messions tro açi."
Lletra del rei Martí Al batlle general del regne de València. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.408, f. 67 v)
BARUTELLAT, ADA adj.
Passat pel barutell, pel sedàs.
"Item sie cuyta sal torrada, farina de forment barutelada, mel roya entro que sie espessa, e feyt emplast de totes aquestes coses..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València
"... ages farina d ordi e let d ametlles ab brou de gallines, e, la let feta, mit hi farina e barutellada, e mit ho a coura..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, b. Bib. Univ. València
BASTAR v. n.
Atènyer, abastar, tocar.
"Car es crescut tant alt que fortuna no y pot bastar ab la sua ma."
Flors de les Epístoles de Sèneca CXI
"... cuytadament ana per despenjar los scuts de Tirant, e tant era gran que ab la ma hi basta e pres los ab gran ira e lança ls per terra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII
"... apres del sol post, veu Jacob una scala que bastava de terra al cel, e angels devallaven e pujaven, e nostre senyor Deu tenia alt lo cap..."
Ferrer, Vicent Quaresma 95, XXVI
"Dix un savi: -Yo son pus rich que negu Rey. -Demanaren li: -Com? -Dix: -Yo he poch e baste m, e ell ha molt e no li basta, e ell ha ansia de molts e yo no de negu."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 93 v, col. 2
"O creu exalçada / e arbre de vida,
ab rames divines / qui basten als cels!"
Hispano, Benet Devota contemplació del cors sagrat de Jesucrist Mallorca, 1541
"... preneu una verga e midau la de ffora del nas tro sus a l ull de la mula e fellegue n que no bast al vull una ma, e puys meteu le y per lo nas amunt e brocau la per lo nas..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. viiij
"E la raho / per sa virtut los força
de fer se forts, / pux largament hi basta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 135, ed. Pagès - CXII
BATRE'S ELS PITS fr.
Donar-se cops amb la mà o el puny sobre el pit en senyal de pesar i penediment pels pecats comesos.
"escomoguts
mes per temor
que per dolor
ni pietat,
a pas cuytat,
esbalayts,
batent se ls pits
........................
........................
trits se n tornaren:"
Roig, Jaume Spill 14.140
BAVOR, [BABOR] s.
Baf, bafor.
"Prenets lavor de amome / e coets
la ben en aygue / e quant sera cuyta
seyts en la babor de aquella aytant
calenta com la puscats soffarir..."
Receptari de la Universitat de València f. lvij v
"... e sie aço be mesclat e posat sobre una teula calenta be e blanca, e apres sie reebuda la babor per lo sers .iij. vegades o .iiij."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXIII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València
"Si l foc, Senyer, altereja l aigua freda e la escalfa e la fa pujar a amunt en babor..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 19, cap. 105
"... e mit o en una caldera ab molta aygua e bula be e quant aura bolit leva u del foch e fes que y aia babor e mit y la cama o lo bras tro que sia fret..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CIII
BEC GROC un. pluri.
Terme de falconeria. Ocell jove i nier, que té encara el bec groc; i figuradament s'aplicava a un jove inexpert o a un home ximple.
"No us faç grat ne gracies de res que fet m ajats, car havets lo bech groch e sots un gran bestia. E sots monge malestruch, car no us ensenya sent Benet de menjar carn en amagat..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXV
"Per que informes
los jovens verts
e inexperts
del toch del foch
polls del bech groch
del niu cuytats"
Roig, Jaume Spill 292
"Ab hom qui hage lo bech grog
Ffets companyia;
E, si belha muller havia,
Dats li entenent
Que sots son acostant parent,
O n fets compara;
E, si lo marit havia mara,
Gardats vos d elha."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 58
BESADA s.
Bes, besar.
"... e Diafebus cuyta lo pas e dona del genoll en la dura terra e besa li la ma e dix: -Aquesta besada es de aquell que la celsitut vostra ha condemnat en mes fort preso..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXX
BESCUITAT, ADA adj.
Recuit. (?)
"Hajas una coca de biscuyt al forn que sia ben bescuytat, al pastar met hi un poch de oli..."
Nola, Robert de Art del coch De casquetes
BESUNY s.
Necessitat, manca d'una cosa necessària.
"Mas sa via va, quesque li appara,
Si gran besuny, cuyta o presa li da."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXV, 4
BOLET s.
Gènere de vegetals criptògams de formes variades.
"E tu poble de Corinto qui per lo dit Jovis fuist mudat en bolets..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 19
"Item prenets dels ipoquistidors qui son bolets qui s fan als peus de les estepes e picats los..."
Receptari de la Universitat de València f. cxl
"Item assa fetida sie cuyta en vi e en mals terre, ço es bolet tou, e sie y aiustat sucre e donat ans de la accessio..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València
"Item si prens la sement e la menjes profita contra tots bolets verinoses cant hom los menje..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XXXIIII b
| | |
