ARNAT, ADA adj.

Atacat per les arnes o tinyes.

"Que sobre tan velles penyores
Y tan arnades
Tan espletades y esquimades
Y derrohides..."
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.067

"... havia stojat lo dit Janicola en un loch desat de la sua casa la gonella aspra e grossa squinsçada e arnada que sa filla solia aportar."
Decameron jornª 10ª novª 10ª

"item un axalo vermell, olra e ernat."
Inventari d'en Pere Becet § I, 139. Any 1430

ARNAT, ADA adj.

Picat o rosegat d'arnes.

"item un axalo vermell, olda e ernat."
Inventari d'en Pere Becet 139, I. Any 1430

"Que sobre tan velles penyores
Hi tan arnades,
Tan espletades y esquimades
Hi derrohides,
Deguen prestar ses tristes vides
Ab tal afany!"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.067

AROMATITZAR v. a.

Tornar aromàtic; perfumar amb una substància aromàtica.

"Lavors lo feu lo cors aromatitzar e untar de rich balsem e materen lo en huna caxa..."
MS. 352, f. 101 vº. Bibl. de Catalunya

ARPA s.

Instrument de música de quaranta cordes verticals de grandor gradualment decreixent.

"... e com ell s entena fort be en fer arpes, volem e us manam que digats a Ponç qui fa los lahuts, que ab consell e acort del dit Matheu nos faça una arpa doble..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCVIII

"... tolra de vosaltres malignes temptacions e impugnacions dels spirits de tenebres, axi com lo so de la arpa de David squivava lo mal spirit de Saul..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b., f. 87 v

"... los huns sonen laut, los altres arpa, huns mija viola, altres flautes e cantar a tres veus per art de musica."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIX

"Si hun clergue sab toquar l arpa e va ab spasa, direu: -Hajam tal capella, e anem a vetlar a tal vigilia, que tota la nit nos fara ballar..."
Ferrer, Vicent Quaresma 146, I

"Item una arpa apte a sonar ab .xij. marchs, ço es .vj. en la caxa e .vj. en lo abrer, ab sa clau de fust, ab cuberta de cuyr negre."
Inventari d'Alfons el Magnànim 272; any 1413

"Item, una arpa desgornida veylla."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

"... ne les nostres mans no son vehades de sonar arpa ni sturments, mas de tenir continuament nit e dia la espasa al costat e altres armes offensives..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXIX

"sons de viola,
orgue, tambor,
arpa, tamor,
fara sonar."
Roig, Jaume Spill 12.865

ARREGNAT, ADA adj.

Fermat per la regna.

"Quant estara arregnada que no baxa lo cap, e que aya bon costat e gran yllada..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. segon

"Puys ffeu li metre lo ffre e estigua una bona estona arregnada."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. V

"E axi tindreu lo aregnat una gran stona e a cap de uns dies vos lo treureu de casa per les regnes."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la guarda e doctrina del cavall

ARREMANGAT, ADA adj.

Arregussat, ada; trossat de mànigues.

V. arromangat, ada.

"... e ab los brassos be aremengats e ab lo coltell en la ma, entra dins la porta de la cambra..."
"E quant Ali Baxa viu axi entrar son pare arremangat e mudat de color e ab lo coltell en la ma, de continent si turti del lit..."
Història de Jacob Xalabín f. e .j.

ARROP, [AROP] s.

Decocció de suc de fruites espessit en consistència de mel.

V. rop.

"Item paga cascuna bota d oli. 1ll.
Et prorata tota gerra d oli ho de vin o d arrop."
Compartiment de Sardenya Villa de Sgleyas de Sigere

"Rob, Arrob de vi."
Dictionarium Medicum Barcelona, 1562

"E sson de les bones viandes e acosten se a la calor natural, axi com la mel e la calor que es de part de fora que s coen ab lo fog, e per aço trobe hom les coses calentz pus ssaboroses, axi com veetz la dolçor de l arrop que no es natural, mas per lo coure se torna dolz."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 2, c

"Si baxa la dolor, sino metra y hom empastre de muyol d on pastat ab .i. poc d arop."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXIX, a

"Prin del manrubi ventos e dels ayls, de lles figues seques e dell polioll, de de l arop, e daquestes erbes pren lo such..."
Receptari de la Universitat de València 156; MS. n. 216, f. xxiij, b. Bib. Univ. València

"... si la n vols fer fresca, destenpra la ab vinagre e porets hi metra arop."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, a. Bib. Univ. València

ARTIBANC, [ARTIBANCH] s.

Arquibanc.

"Item un artibanch nou ab dos caxons."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 9. València, 1466

"... tragui de l artibanch hon stan les banderes una bandera o estandart de ceda blanch ab creu de ceda vermella..."
Novells ardits 16 d'octubre de 1457

"Item un artibanch a n Bnt. Farrer, pentinador, per _______ .vij. sous."
Inventari de Santa Coloma de Queralt segle XV

"Item, hun lit encaxat ab dos matalafos de lana ab son artibanch."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

"Item, hun artibanch de dos caxons nou, en lo qual havia un proces de Na Damyata de Scorna contra Mossen Julia."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 84. València, 3 de març de 1459

ASPRAMENT adv.

D'una manera aspra, amb aspredat, rudement.

"... que si lo contrari presumiriets fer... vos punirem asprament com a transgressors de nostres manaments."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXXXIV

"E si lurs marits les castiguen
Benignament
Ellas responen asprament
E squeixat,"
Sermó del bisbetó 621

"Molts homens son qui parlen asprament, no per malicia que sia en ells mas per us, e es fort mal us."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 262

"... ab gran cuyta baxa la cara del bacinet, e, desijos de morir, ab passos molt cuytats ana contra Curial e comença l a combatre molt asprament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86

ASTALMUT s.

Talmud.

V. talmud.

"Respos un gran rabinas
A l astalmut trobaria
Com en Batlem naxara
Lo vartader Massia."
Cançoner de Nadal xx

ATÒNIT, A adj.

Espasmat, esbalaït, admirat.

"Perque usant los cathalans de llur acustumada devocio e sagacitat per donar alguna sperança de redreç e repos a les gents qui attonitas staven, tremeteren la dita reyal Majestat embaxada..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 320

AURAUT s.

Herald.

V. arau, farau, haraut, herau, heraut.

"... ha manat Deu a mi com ha auraut de aquesta embaxada..."
Alegre, Francesc Transformacions d'Ovidi f. 138, ed. 1494