AFALAGAR, [AFFALAGAR] v. a.

Afectar agradablement, lloar amb excés per a complaure; acariciar amb el gest, la paraula.

V. enfalagar, falagar.

"Sapia ab sa lenga pintar
La nina e afalagar,
E que li diga en axi
Con auzirets dir a mi:"
Facet 572

"... la loba entra per la cella, mas no s gosava acostar a l ermita, e baxava los uylls en terra com qui demana perdo. E l ermita acosta la s, e affalagava la..."
Recull d'eximplis e miracles CCLXXXIX

"No t afalaguen les terrenals follies, tasta lo pa celestial e mira la gloria dels angels..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, §13

"hun bell robi
yo li doni,
e l afalague
e de fet pague
quant despenia."
Roig, Jaume Spill 1.939

"Ladonchs ell comensa afalagar ab la una ma la sua barba, e guardant fellonament vers mi, ab lo basto que tenia en l altre ma dona gran colp en terra..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.160, lib. terç

"... jaqui moltes coses particulars de la dita historia, qui poden afalagar los coratges dels hoynts..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 120

AFIXE, A adj.

Fixament col·locat; fixat, ada.

"... tot prostrat en terra , la cara y boca afixa y posada en la terra humiliant a si mateix..."
Eiximenis, Francesc Scala Dei cap. Que Deu dir ni fer lo contemplatiu &c.

"... e sien faxades aquestes coques caldes tant acostades e affixes com fer s i puguen."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 113; MS. n. 216, f. lxiij, b. Bib. Univ. València

AÏNA, [AYNA] s.

Instrument, estri o tot allò que és necessari per a exercir el seu ofici.

V. eina.

"... o impossibol cosa es al escriva escriure menys d aynes, o impossibol cosa es actualment escriure a qui no sap escriure..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 227

"Aso be m valra mes
Pendre mas aynas
Axols e barinas
Hoc hi l axolet
E l escarpa xiquet,
E l axa major,
E l amformador"
Cançoner de Nadal xxvj

"E primerament foren atrobades les aynes e coses pertanyents a l exercici del dit offici en lo studi de la dita casa de la monederia..."
Inventari de la casa de la monederia València, 1459

"... item mes, en tenir nedeus los vexells de casa, feyen fer belles totes les aynes, mas en tenir la anima pura e bella e llavada, no havien cura..."
Ferrer, Vicent Quaresma 18, XXV

AIXA (MESTRE D' ___)

Mestre fuster constructor d'embarcacions.

"Item liure a n Bn. Riba, mestre d axa, ciutada de Barcelona, una tassa d argent daurada... la qual... li liure lo dia que fo beneyda la demunt dita galera."
Arxiu Reial Patrimoni (lib. 2.307, f. 35)

"... e a cascu maestre d axa sis diners cascu dia, ultra tres sous que l son ja ordonats..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXIX

"... e los mestres d axa, tots quants n avia en Rosello, eren venguts a Coplliura, hon feyen naus, lenys, terides e galees..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLIIII

"Lavos se n axi ela e dos mestras d axa e ana se n a l arbre hon Abel era estat mort..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 107

AIXA, [AXA] s.

Instrument de fuster per a desbastar.

"Aso be m valra mes
Pendre mas aynas
Axols e barinas
.............................
E l axa major"
Cançoner de Nadal XXVJ

"En la casa appellada despensa foren atrobades les coses seguents: et primo una sanalla de ferramenta, ço es, duas axes, dues planes, un forrollat..."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 23 de juliol de 1434

AIXADA, [EXADA, AXADA] s.

Instrument a manera d'un càvec ample i recorbat amb mànec de fust per a remoure la terra.

"... e .xxxx. milia homs ab pales, e axades, e magalls..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"... e que porten bombardes, destrals, picaçes, exades, parpals e altres arteleries per combatre forces en covinent nombre..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1419

"... e que haguessen encontinent tots quants homens havia en la host ab exades e ab palafangues e ab pichs e ab destrals e ab days, e que pensassen d anar fer ço que ls frares los dirien..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXII

"Item tres exades: dues estretes he la una [a]mpla."
Inventari d'Almenar Any 1499

AIXALÓ, [AXALO, AXALLO] s.

Cobertor per a variats usatge, fet de drap dit xaló.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. xaló (v. 8, p. 273), eixaló, xaló.

"item un axalo vermell olrà e ernat."
"item un axallo vert sutill e squinçat."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

AIXAMPLAR, [AXAMPLAR] v. a.

Eixamplar, estendre, dilatar, obrir.

"... lo nostre pare Adam en menyspreu del manament de Deu axampla les sues mans prenent del fruit de l arbre vedat, per so Jesu Christ axampla les sues mans en l arbre de la creu."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Disputa del Bisbe de Jaén (segle XV) 13, tit. XII

AIXANGUER, [AXANGUER] s.

Fermall per a subjectar l'espigó de l'arada o del carro al jou.

"Item, una trasegua ab un axanguer."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

AIXARAT, ADA adj.

Dispers.

"E veuran nostres ciutadans los pobles romans anar axarats axi com a bestiar qui no ha pastor..."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal X capitol

AIXAT, [AXAT] s.



V. Cf. DCVB, s. v. aixat.

"Primo una axada aguda e dos axats dolents."
Inventari del castell de Brunyola Any 1532

AIXECAR, [AXACAR, AXECAR] v. a.

Alçar, elevar.

"... que per decoracio e bellesa de la sgleya parroquial... qui es molt baxa e foscha e ha s i a devallar per grahons... dona plen poder... que pusquen fer axecar o alsar e enpehimentar la dita sgleya be e suficientment..."
Manual de 1449 Arx. parroquial d'Igualada

"...e dix li: -Demana senyal a ton Senyor Deu, e demana la sua senyoria que la exech sus alt."
Villanueva (editor) Lletra de rabí Izach a rabí Samuel t. II, doc. XI

"Lo dur pits se amoleix per ella
E fa perdre tota tristor
E axeque tro l cel lo cor."
Facet 379

"La fontane si es d aytal manera que hom no la pot axacar tant hom no n trau..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach