BAIXAMENT, [BAXAMENT] s.

Acció de baixar; descens, minvament, disminució.

"... maraveyllosament hi val la rayn de lingua cervina pulverizada e dada a beure per .iij. dies ab vi subtil el baxament de la luna."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"On, dementre que la donzella qui anava per la muntanya sa e la ac vist lo pujament e l baxament que faya ades de la un cap, ades de l autre..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 8, cap. 354

"... e aquell qui molt ajuda a crexer la sancta fe catholica en Espanya, e dona gran dany e gran baxament als sarrahins, si que a la fi mori en batalla contra sarrahins."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XI

BAIXAMENT, [BAXAMENT] s.

Abaixament, abatiment, depressió.

"... e dona gran dany e gran baxament als sarrahins, si que a la fi mori en batalla contra sarrahins."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XI

BAIXAMENT, [BAXAMENT] adv.

Submissament, amb veu baixa.

"Quant hac ohit / sa dama son lenguatge
Ella respos / axi tot baxament
Sens punt mudar / la color ni coratge,
Mes tot suau / e mesuradament:"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

BAIXAR v. n.

Anar minvant d'altura, de volum.

"Prin vin de melgrana agra que sia repremut ab cloveyl, e sia picat e cuyt entro que bax la meytat..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxj, b

"Dix Galien que la rrail d aquest arbre estreyn en la ssabor e desseque... e, quan n es feyta faxadura, baxe les postemes fredes e umides..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, c

BAIXAR v. n.

Disminuir de valor, de preu.

"E mes, vos prech m aviseu que valen forments, ni si son per baixar o pujar."
Epistolari del segle XV XIX

"... e no puxa muntar aquell blat de preu en tot .j. jorn, mes baxar si s volra..."
Crida pública a València 20 de maig de 1385

"... si s fan los mercaders, qui compraran a vegades alguna fusta qui portara vitualles e, si s descarregava e s venia per botiguers, lo comunicat hauria millor mercat, e per tal com ells la compren en gros, la vitualla no baxa."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.226, cap. XXXV

BAIXAR, [BAXAR] v. a.

Abaixar, descendir; inclinar, acotar.

"Ladonchs ell, axi com aquell qui ab gran affeccio, a mon juy, volia parlar, baxa lo cap un poch, e alsant los muscles, stes la ma vers mi, dient:..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.279, lib. terç

BAIXAR, [BAXAR] v. a.

Abaixar, tondre el pèl dels draps igualant-lo amb les tisores.

"... ab cost de general e baxar dels draps e averies e costures de totes les gramalles..."
Llibre de Memòries València, 1406

"Item .l. solidos barchinonenses en dos parells de calsses de scarlata de Doaix a obs del dit Senyor Rey. Item costaren de baxar les dites calses vj. denarios barchinonenses."
Llibre de comptes de Pere Boyl 1.035, Arx. Batll. Gral. de Catalunya

"Per .vij. canes e miga de drap de palmela blava que compra d en Johan Galiart, draper de Perpenya, qui a raho de .xxix. solidos la cana, ab .ij. solidos .ix. diners d imposicio e ab .v. solidos que costa de baixar lo dit drap, fan .cc.xxv. solidos .iij. diners barchinonenses."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1357, n. 60

BAIXAR, [BAXAR] v. a.

Aflaquir o amagrir un falcó mitjançant una dieta escassa o fluixa a fi de tornar-lo més lleuger a volar i més àvid de preses.

"Capitol .vij.e per baxar falco. A falco que exira de mida si l vols baxar, da li a menyar pol petits gran gorgua .iiij. o .v. veguades e apres da li a menyar pols grossos axi com una perdiu negats en aygua, e frets da li n a menyar la maytat al mati e l altre meytat al vespre ab ploma e ab ossos."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 141 vº. Bib. Univ. Barcelona

BAIXAR-SE v. refl.

Inclinar, ajupir el cos més o menys baix.

"La terça conveniencia es axi com se abaxa a scriure; ans que s baxas ja feya axi del dit, que es demostracio..."
Ferrer, Vicent Quaresma 107, XXVIII

BAIXAT, ADA adj.

Posat més baix; abaixat, ada.

"... mas no fariren en terra axi iverçosament com les primeras, mas les velas d aquellas baxades, axi com se pertanyia, ab aquella maior discrecio que poden s esforçen de atançar en terra."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIIII, 4.963

BALANÇA s.

Cadascun dels dos plats del pes.

"E pres la balança dreta e dix: -Amor e honor sobre la corona pose y la balança ab tota aquella fermetat que te..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXIII

"Axi com si teniu una balança, tant com abaxareu la huna se alça l altra: axi es del cors e de la anima, tant com se baxe la carn, tant puge mes la anima."
Ferrer, Vicent Quaresma 33, VIII

"... posaren la pedra en .j. balança e Ihesucrist posa .j. dobla en autra, e pesa aytant la dobla com la pedra..."
Viatge a Terra Santa f. 84 v. Any 1323

BALCAL s.

Bancal.

"E Ali Baxa mes se dins lo dit ab sa camisa vestida e ab lo cap e cara enberuçat, e la cambrera que stava aqui present al balcal del lit."
Història de Jacob Xalabín f. i. iiiij