DRAP DE BOCA un. pluri.

Torcaboques.

V. torcaboques, tovallola de boca.

"Senyalat plat
Çerta scudella
tenia ella;
taça apartada,
sal no tocada,
son drap de boca"
Roig, Jaume Spill 2.478

EMBOCAT, ADA adj.

Abocat, ada; boca avall.

"Item, ii coxins d atzetonni blau obrats d aur ab ii. angels embocats ab senyals de la senyora Infanta."
Inventari de la infanta Joana Any 1385

"Item que niguna persona no gos tenir canal o canals qui rajen de lurs alberchs envers lo dit mur, si donchs no eren aygues plujals, axi empero que les canals per les quals les dites aygues plujals rajaran, hagen esser embocades de manera que les dites aygues plujals no puguen dar algun dany al dit mur."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

EMBOSSAMENT, [EMBOÇAMENT, ENBOSAMENT] s.

Acció i efecte d'embossar; obstrucció.

"El senyal de l enbosament es que prema hom la .i. uyl e que guart si s exampla la nineta de l altre, e si no s example sabrem que la vena buyda es enboçada..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij v, b

"E la cura de l emboçament es que fassam les medicines per escurar e per mondificar e per escalfar."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij, a

EMBOSSAR, [ENBOÇAR, EMBOÇAR] v. a.

Obstruir un conduït, un passatge; tapar una obertura, un orifici.

"Clara d ou engluta e enboça. Let enboça e escura per la ayga que es en ela. Corn cremat es fret e sech e enboça."
Joan Jacme Alcoatí f. lxij, b

"... feu consell ab los princeps de sa terra e ab los altres barons forts que degues emboçar totes les fonts qui eren fora la ciutat de Jherusalem..."
Rei Pere del Punyalet Proposició de Pere del Punyalet a les Corts de Tarragona Any 1370

ENTREBOCAR, [ENTREBUCAR] v. n.

Trabucar, capgirar, precipitar.

"Lo versificador diu: -Bellea, linatge, costumes, saviea, les coses e les honors per sobtosa mort caen e entrebuquen, mes los merits solament romanen e estan."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens 3r tractat, cap. Primer

ESTRUMENT DE BOCA loc.

Instrument de vent.

"On, com un hom apellat Antigenides, qui era gran musich, mestre d estruments de bocha, axi com de xalamia..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.887, lib. III, tit. VII

ESTURMENT DE BOCA loc.

Instrument de vent.

"E apres ixent lo dit Senyor de la seu portant en los brassos lo dit estendart lo compte de Cardona, almirall del dit Senyor, ab molts esturments de bocha: trompes, trompetes, tabals e xalamies..."
Novells ardits 4 d'agost de 1392

HOME DE MANS E DE BOCA

Vassall que deu i presta homenatge amb la boca pel jurament de fidelitat, i de mans per la cerimònia de posar les mans entre les del Senyor.

"E facem se sos homens de mans e de boca..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 13. De feud, f. 234, 4

HOMENATGE DE MANS E DE BOCA

Solemne formalitat del jurament de fidelitat, en què el vassall posa les seves mans dins les del seu senyor i després de jurar el besa a la boca.

"E sobre aço lo senyor rey pres un libre en que eren los sancts evangelis, e dix li que juras que d aço que d ell li diria no parlas a hom del mon. E ell jura li ho tantost e li n feu homenatge de mans e de boca."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXIX

"E en tant ferma los jonols denant nos e feu nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 137

JOGLAR DE BOCA loc.

Aquelll qui es dedica principalment a xerrar i dir acudits per a diversió dels oients.

"E cosa es vera e manifesta de dos juglars de boca, Esopo e Rocio, qui eren fort abtes en fer jochs..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.437, lib. VIII, tit. X

LLENGUABOCÍ (FER ___) fr.

Treure la llengua com a gest de burla o menyspreu.

"... e fa ls de la lenguaboçi e umple ls les oreylles de vent, tot axi com fa juglar moxart..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxiij, v

ORACIÓ DE BOCA un. pluri.

Oració vocal, deprecació feta a Déu per paraules.

"De la oracio e de pensa fes, filla, la oracio de bocha."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, (varis), f. lxxxviiij, d. Bib. Univ. de València