BON, A adj.

Gran, gros; fort, complet, sencer.

"... e no te n prenga axi com a alcuns, que tant es lur mal nodriment e lur cuyta, que res no y esperen, ni encara s curen senyar, e merexerien que al primer boci los hi entras un bon diable."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XIV

"... hon pot enlardar tota volateria en dues maneres: la primera ha hom llaunes de carn salada longues e estretes, e puys un basto fes lo cap e altra agut posa l hom entre carn e cuyr en guisa que prengua de tota part bons dos dits."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviij, b. Bib. Univ. València