TANCADURA, [TENCADURA] s.
Tota cosa que serveix per a tancar.
"Item .i. coffre encuyrat de cuyr de pel blanch, ferrat, vell, ab sa tencadura..."
Inventari del rei Martí 214, f. 146
"Dins nova clausura
Vostra cors possat,
Ab fort tancadura
Sara ben gordat."
Cançoner de Nadal XV
"... la qual caxa era molt noble e ab lamines d argent tota forrada, e tenia tres tancadures e tres claus cascuna de sa manera, no semblant la una de l altra."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 1, VI
"E que l hoste de cascun estrany retenga dins sa casa los cavalls e els roçins e les armes dels homens estranys qui ab ells albergaran dins tencadura."
Libellus de batailla facienda
 TANCAR v. a.
Cloure; tapar una obertura.
"E lo diable li dix: -A mi dien tanca-bosses; primerament tanch los coratges dels peccadors per que no s peneden; segonament tanch li la boca que no s confes; terçerament tanch li la bossa per que no do almoyna..."
Recull d'eximplis e miracles LXXI
"Los dos lo prengueren en braços e tragueren lo de l ort e tancaren la porta e portaren lo prop de la sua posada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXIX
"Ab tant feu levar la sua corona e la spasa e tancaren a la caxa com ja era..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, VI
"... e feyt emplast, posat sobre l loc, les nafres veylles tanque."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII
"una bota feu foradar,
mes de mil forats hi feu far,
e apres tots tancar los feu
e feu la de ayga omplir,"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.117
"E eylla fo a la porta venguda,
ell ix de fors deliurament;
eyla se n entra mantinent,
sempre la porta ha tancada."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.413
TAPÍ s.
Calçat; espècie de sandàlia de sola de suro i cuir molt espès però flexible i que va lligada al turmell mitjançant dues brides i cordons de passamaneria.
V. Cf. Puiggarí, p. 315 i 118.
"Tapins e gants, calçes de grana,
tinch una caxa;"
Col·loqui de dames 144; Jardinet d'orats
"guants, ventallets,
calces, tapins,
ab escarpins
de vellut blau,"
Roig, Jaume Spill 2.170
"item dos parells de tapins, los uns nous e los altres usats."
Inventari d'en Pere Becet 20, XXVII. Any 1430
"... car tu saps be que no est digne ne merexedor de possehir cosa alguna que sia de una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu stat, linatge e condicio no es suficient per a descalçar li lo tapi esquerre..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX
"Van mes per vila cavalcant
Ab los fadrins
Qui ls porten detras los tapins
E les grans faldes,"
Sermó del bisbetó 801
"Vostra letra havem reebuda e los tapins e spartenyes que ns havets trames... pregants e manant vos que dels dits tapins e spartenyes nos façats fer mes..."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 57/ 18 d'agost de 1408
"Arriba la illustrissima senyora en companyia de la senyora sa mare, e servida de molts cavallers e dames, vestida a la francesa: uns tapins xichs de vellut vert..."
Paris e Viana 131
TARIDA, [TERIDA] s.
Embarcació mediterrània dels segles XII al XIV per al transport de cavalls i màquines de guerra.
"... ha bona paliçada qui entra molt dins la mar e es tota encadenada e dins aquella foren meses totes les tarides e lenys... a barques grosses..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Bonanat Çapera a l'infant N'Anfós (1326) (III, 228)
"... feu manament a n Ramon Marquet qui era capita dels mariners, que totes les naus e les tarides et les galeres fessen vela..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXIX
"E sobre aço havia fet armar a Brandix deu tarides que devien amenar cavalls e cavallers en Cecilia."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXV
"... e los mestres d axa, tots quants n avia en Rosello, eren venguts a Coplliura, hon feyen naus, lenys, terides e galees..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XLIIII
"E les galees, .xij. que n i havia, cada una tirava sa tarida, e anaven traen les tarides del port gent e suau..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 59
TARSIA, [TARCIA] s.
Treball de marqueteria o embotit.
"It. una taula de tisora de tarcia y la tisora sense cadena
..........................................................
Item una caxa de tarsia ab dos caxons a la hun cap, ab son pany y clau... Item un caxonet o cofret de tarsia, qui stava prop lo llit de la defuncta, que te un joch de scachs sobre lo cobertor, ab calaxos dedins..."
Inventari de madona Millars Arxiu parroquial d'Igualada, 1537
"Item un caxonet de tarsia ab caxons."
Inventari del castell de Folgons f. XXIV v; 29 d'octubre de 1546
TASSA, [TASA, TAÇA] s.
Recipient de beure proveït d'una ansa i el seu contingut.
"... e de aquell such ben colat e net metets na una partida en una tassa,... e dats lo a beura a aquella persona qui haura gran febra e aguda..."
Receptari de la Universitat de València f. cxij
"Encara val: a colera baxar, la boca badar, la tasa besar,"
Llibre de tres f. 209, a
"E que de tant en tant se n faessen uns paradors per tenir taces d or, e d argent, e de vidre..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20
"... no portau taça
ni carabaça,
barça, cerro;
en un porro
aygua beureu,"
Roig, Jaume Spill 947
"item dues tasses de vidre."
Inventari d'en Pere Becet 6, XXI. Any 1430
"... de continent ella pres orpiment e posa l en una taça d aygua e begue l se..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCI
"Item una taça.
Item altre taça pocha."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373
"... e l ambre el mati sobre lo foch e un poc de vin en .j. tassa d argent fonetz..."
Tròtula de Mestre Johan 18 b
"Ages çeba gros tallada e juyvert e menta e moradux e sosengua ho un poch, e mit ho tot a coura, e mit salsa e vinagre en una tassa o dos de vi..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, a. Bib. Univ. València
"item una dotzena e miga de taces blanques.
item una dotzena de taces verdes.
item dos canastes en que estaven les taces.
item .ix. taces grans de les majors."
Inventari de Murvedre 16 d'agost de 1348
"Item, does tasses daurades ab asmalts ab son senyal."
Inventari del cavaller aragonès Sancho Garcia de Lissuan Arx. Audiència de Mallorca. 23 de desembre de 1354
"Item .v. tasses d argent de companya."
Inventari del cavaller aragonès Sancho Garcia de Lissuan Arx. Audiència de Mallorca. 23 de desembre de 1354
TASTABLE adj.
Que pot ser tastat, provat.
"... e si... freturavem d alscuns letovaris et de axarops o de qualsque altres medicines, lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast d aquelles faça si son coses tastables..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V
TATXA s.
Clau de cabota grossa, daurada o argentada, usada per ornament de baguls, cadires.
"Item unes altres cuyrasses de junyer gornides de domesqui vert e taxada de tatxa deurade..."
Inventari del rei Martí 501, f. 98 v
"La dita Veronicha es ab son gorniment de fust cubert de vellut vellutat carmesi, ab sinch tatxes d argent daurat."
Inventari del Conestable Pere de Portugal Any 1466
"Item un cap, civella .vj. platons ab tatxes per clavar d argent daurat smaltat de fulles verts..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 219; any 1413
TATXA, [TAXA] s.
Defecte, falta, imperfecció.
"Axi que en neguna manera no volia celar la veritat, perque con foren tornats al monestir son companyo lo accusava dient que per ço que ll deya les taxes que eren en los azens no ls pogueren vendre."
Recull d'eximplis e miracles DXCV
TATXADURA, [TACHADURA] s.
Conjunt de tatxes ornant un cofre, una armadura.
"Item en la dita caxa hunes cuyraçes de vila guarnides de vellut blau ab la tachadura daurada ab sos parges blaus e sivelles e caps daurats..."
Inventari del príncep de Viana Any 1461
TATXAR v.n.
Fixar, regular un preu, una paga.
V. taxar.
"Item los salaris dels acordadors de la taula segons que ls sera tatxat per lo senyor rey."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.402, f. 29) 26 de febrer de 1356
"E si per ventura no s podien avenir se sobre e per raho dels nolit o nolits, si donchs ya no son tatxats, hagen e puxen aquells nolits tatxar los Consols de la mar de aquella ciutat o vila..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica CXII
TATXAR v. a.
Fixar, regular un preu, una paga.
V. taxar.
"... que los dits Jurats ab consell de lurs consellers puguen tatxar e donar provisio a aytals persones a lur bo arbitre de la moneda de la confraria."
Capítols de la confraria dels hortolans XII. Mallorca, any 1361
"... remogueren Duronio del nombre dels senadors, per ço com abroga o revoca la ley, la qual restrenhia les superflues e excessives despeses que s feyen en los covits, tatxant la quantitat de les dites despeses."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.176, lib. II, tit. IIII
| | |
