TERN s.



V. Cf. DCVB, s. v. tern.

"Item .jª. faxa d aur ab brots d aur sobreposats ab .iiij. coronas de perlas de onza ab .v. terns en cascuna corona de perles de compte."
Inventari del rei Martí 25, f. 139

"... e lo dit peu d aur es de .viij. cayres sobre los quals ha .jª. coronete on ha a l entorn .vij. terns de perles, e en los dits .viiij. cayres ha compertits .lj. terns .ij. perles..."
Inventari del rei Martí f. 133 v

TIMÓ DE CAIXA loc.

Timó que té unes peces de fusta a manera de caixó que defensen els guardins.

V. cf. Jal, "Glossaire nautique".

"Item, dos timons de caxa de galera e altres dos de galiota e un molinet."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

"gira l govern,
ferma e baxa
timons de caxa,
mira sovent
bruxola, vent,
compás e carta,
d esculls t aparta
de naufragar"
Roig, Jaume Spill 12.752

"La galera de Tirant e l altra eren a sota vent, no pogueren pendre en la illa ans romperen los timons de caxa, e la galera de Tirant se descosi e l altra qui prop li venia tota se n obri..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXI

TIRAR v.

Llançar, gitar amb força; disparar armes o màquines i artificis de guerra.

V. traer, traure, trer.

"... e tira la primera pedra lo maestre del fenevol e erra la brigola, e nos anam pendre lo fenevol e tiram e donam tal en aquela brigola que la caxa li obrim..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 462

"Item quatre bombardes e quaranta pedres a tirar de aquelles."
"Item deu mandrons per a tirar."
Inventari del castell d'Ayora Any 1431

"... altres que apres que la bombarda havia ferit o mort alcu, l altre de continent se metia en lo forat per esvair lo mur d ont la dita bombarda tiraria."
Rei Martí I Proposició del rei Martí en les Corts de Perpinyà Any 1406

TOMBA s.

Sepulcre.

"... com lo cors o ossa de la verge Sancta Eulalia cors sant de Barchinona era trobat en la cappella baix de Sancta Eulalia dins una caxa qui es dins la gran tomba qui sta dessus lo altar de la dita capella."
Novells ardits 20 de juliol de 1451

"Item, una tomba de fusta qui s diu serveix per les sepultures dels Reys."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

"... que la tomba de la ossa dels deffuncts qui jauen en los fossars de la vila de Aguolada, la qual era edificada en lo mig de la plaça del cementiri nou de la dita vila,... que torn en lo dit loch hon antigament era edificada."
Llibre de notes Arx. Igualada

"E fon posada dins una tomba que quatre grans leons la sostenien, la qual tomba era obrada de un molt clar alabaust..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXXV

"E axi, a la sgleya de senct Jordi, ab gran honor, soterraren a n Corberan entro ab .x. d altres chrestians qui eren morts ab ell, e feu los hom fer bells monuments, que vuyt jorns s i atura lo magaduch e la host, per ço que la tomba d en Corberan fos feyta rica e bella."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCVI

TORNAR-SE'N v. refl.

Anar-se'n al lloc de partida.

"E quant te trametem Gay, amat senescal nostre ab letra nostra per demanar lo dit trahut, diguist li que se n tornas, que no tenies res per nosaltres..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 9, VII

"Aquest die se n tornaren anar a Caldes los prop dits embaxadors."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 30 d'abril de 1461

"... servia diligentment son pare, e pasturant algunes poques oveyles que havia, e filava cascun iorn, e puys tornant se n a casa apereylava cols o spinachs o altres viandes covinents a la sua condicio..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 119

TORONGEA, [TARONGEA] s.

La melissa, dita també, tarongina.

"Dix Galien e l Rrazim al ssemblant de la meliça que es apelada tarongea."
"Dix Galien que la torongea a aytal força com lo marrubi e menor un poc; quan es donat a beure la fulla ab lo vi o faxada val a la mordedura de l escurpi e de la aranya e del ca rrabios..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 21, d

TORRAR v. a.

Rostir fins a la dessecació.

"E com lo cavaller sentis lo foch fort greu, e sos adversaris l aguessen regeament torrat e cremat..."
Ros de Tàrrega, Ramon Porgatori de Sent Patrici 402

"De les neules ma torrau
Tot ma sap bo / alegra n so."
Cançoner de Nadal xxiiij

"... pren les mans ben plenes de linos de tora l en la paella e quant sera de cruxir gita l ne e pica l en un morter de leuto..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xx, b. Bib. Univ. València

"Prin .iij. grans de pebre e torre ls e pique lls, e da li n a menjar ab la cran."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 145 v. Bib. Univ. Barcelona

"Item sia presa avena e sia parada e pux sia torrada, e fet un saquet sia faxat en lo costat..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LI

"E l ordi quan es torrat dessequa fortment e governa mes quan es cuyt que quan es torrat."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 43, d

TORTOR s.

Peça de fusta que hom fa passar dins una corda per a estrènyer-la en torçar-la.

"... sien e degen esser encadenades en lo pont ab lurs bones cadenes e cadenats encaxats que no les pusquen trenchar ab tortor..."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Mallorca, 1451

"al llur poch seny
no y val congreny,
derrocador,
trava, tortor,
art ni destrea;"
Roig, Jaume Spill 6.771

TOS HUMIDA un. pluri.

Tos amb expectoració flegmàtica o expulsió de mucositats.

"... e, si beus aquesta specia, la tos umida fa abaxar e la dolor de les arenes purgar..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 69; MS. n. 216, f. lvj v, d. Bib. Univ. València

TOT adj.

Ajuntat a diverses preposicions i adverbis, dona més energia a l'expressió.

"... e Lemperador pres la Emperadriu per la ma e tot rient comença una baxa dança, apres dels quals seguiren molts e n dançaren altres molts."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I; 24

"Al mal hom pren / com fa al foyll hom pres
Qui pensa pauch / al iorn qui l pengeran
E menge e beu / tot risen e truffan
Tro ve lo saig / qui breument l a despes."
March, Pere Cançoner de Saragossa f. 106 v

Abril ve caregat de flors
e al quart dia sent Ambros.
E sent Jordi a .xxiij.,
e a .xxv. sent March es.
E tot derrer del mes es
Sent Pere martir a .xxviiij. es.
MS. n. 216, f. lxv, a. Bib. Univ. València

TOU s.

La part molsuda, dilatada o carnosa d'alguna cosa.

"Item un pixer que ha lo coll e lo peu d argent deurat ab un smalt e lo ventre o tou del pixer es de fust leunat..."
Inventari del rei Martí 638, f. 105

"... si es om jove fes lo sagnar de abduis los braços: en la hun de la vena de les espalles en lo altre braç en la vena del tou dels pits..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XXVII

"E feri s pels pits. E com se feris sens manera dubtant esser empatxada, no entra dret lo coltell, ans biaxa per la mamella esquerra e no li entra en lo tou del cors."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 52

"Fa s una malaltia als cavalls que dien alifaf, e fa s d aiustament de males humors que s apleguen de part de dins en lo tou de la falqua e los demes passen a la part de fora."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 77

"... dues terres a manera de miges braces passen avant, e, ab poca plegadura, fan un senyal quasi semblant a la luna quant les puntes son eminents, no essent encara tot lo tou de aquella reple."
Fenollet, Lluís de Història d'Alexandre ed. Barcelona, 1481, cap. iiij

TOVALLA, [TOVALA] s.

Peça de llenç amb què es cobreix la taula per a menjar.

V. estovalla, taular, toalla, tovalla taular.

"Item .IIII. tovalles de drap de lli morisques ab vores de ceda blancha ab algunes obres a cascu cap fetes a manera de daus."
Inventari del rei Martí 169, f. 144 v

"Item unes tovalles cotonades."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"En taula freda, sens tovales
Ma dinaria,
Si d ells lechs jo no havia
So que mester"
Sermó del bisbetó 349

"Les taules ja mes se desparaven sino per mudar tovalles netes, e cascun dia havien viandes en gran abundancia..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLVIII

"Item unes tovalles reyals qui tiren .v. coldos, .iij. quarts."
"Item altres tovalles reyals."
"Item altres tovalles stretes franceses."
Inventari d'Alfons el Magnànim 38-39-40; anys 1412-1424

"... e veus aquell hom mort a fam davant li posen una bella taula parada ab belles tovalles e ab bell pa blanch, e vin vermell, e vin blanch, e copia de viandes..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, f. 122 v

"Item tres tovales d estopa ab listes blaves.
Item altres tovales de lench."
Inventari d'Almenar Any 1499

"e revenien
robes de llits,
bancals, tapits,
teles, tovalles"
Roig, Jaume Spill 2.958

"E, si t sera vigares que lo poll fos abans cuyt que lo brou no fos baxat, tragues lo de la olla una gran estona abans que no fos cuyt e met lo entre dos talladors cuberts ab unas tovalles..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València