SEDEJAR, [SEDEIAR] v. n.

Desitjar ardentment.

"tal mare colen
los bons fills fels
qui alt als cels
pujar cobejen
los qui sedejen
esser tots seus."
Roig, Jaume Spill 12.890

"Cosa natural es morir, axi com nexer, meniar, viure, suar, dormir, sedeiar, fameiar, vetlar, e semblants coses."
Metge, Bernat Lo Somni lib. II

"... ell estant axi fameja e sedeja... e ha set e vol beure de l aygua, mes aquella se baxa e s lunya tant que no la pot aconseguir..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 470

SEGURAMENT adv.

Amb seguretat o garantia; sense perill o risc.

"... quina donchs es la causa que ell demana a mi guiatge de seguretat? Perque li podeu dir que pot be venir segurament encara que yo no tinga poder de guiar lo..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLIV

"En est mon, Jhesus, que es gran mestre d axa, ha ns fet una bella nau per navegar; tant com no s romp, segurament navega hom..."
Ferrer, Vicent Quaresma 17, IV

"... que axi per los del dit stol com tots altres subdits del dit senyor seran be tractats, en axi que poran venir, star e tornar segurament, e que lo dit senyor los enten haver en bona recomendacio com a vassalls propis."
Memorial d'instruccions als ambaixadors tramesos per Alfons el Magnànim al duc de Sessa Arx. C. d'A. (reg. 2.693, f. 71)

SENET s.

Planta lleguminosa de la família de les cesalpiniàcies, les fulles de la qual tenen propietats purgatives.

V. sene, senne, senum.

"Item .vj. dracmes de senet qui sia beu molt e prenets mel e mesclats hi aquell senet ben, e menjats lo en deju e puys bevets tantost mige escudella de brou calent e de aygua calenta, e fer vos ha purgar tota colera roya, e negre, e cremada qui sia dins lo cors."
Receptari de la Universitat de València f. lxxix v

"Per que es bona cautela mesclar ab les coses que ls hocien alguna cosa laxativa, axi com senet, ho turbit e axi de les altres."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VIIè

SERRA s.

Fulla d'acer, generalment llarga i estreta, tallada amb dents aguades que serveix per a serrar fusta, pedra.

"Item, promet lo prior del dit convent fer compliment al dit Sola a tretze sous, e de subvenir lo de fusta vella e nova, exceptat que serra ni altre intrument de obra no y age a entrar..."
Capítols d'un contracte d'obres del convent de Predicadors de la Seu d'Urgell Arx. Capitular de la Seu d'Urgell, doc. 25 de juliol de 1469

"Item una serra, una scarpa e una destral e una axada."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

SERVITUD, [SERVITUT] s.

Subjecció, obligació de sofrir certes càrregues, de pagar impost, cens.

"En Egipte pagaven e responien los paguans la cinquena part de fruyts, e sent Jacme vench e convertiren se, mas no foren franchs de aquella servitut."
Ferrer, Vicent Quaresma 199, XXIX

"E com senyoria ha tanta de nobletat, e servitut ha tant de sotsmetiment, e si tu que prens l orde de cavalleria per avançar veritat e baxar deslealtat e falsia, has a sofferir molts afanys."
Guillem de Vàroich 24, ed. E. N. C., p. 64

SOBERG, EGA adj.

Superior, dominant.

"... cove que aquelles (sc. viles) millorem e cresquen, o al menys se mantenguen en poblacio per esser forts e sobergues als dits lochs de Castella convehins..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. IV. De rebus non alienandis, XXXV

"... e aquell enguent continuant fara y venir carn novella e rompra tota carn qui hi sia sobergua."
Receptari de la Universitat de València f. cxxv v

"Com molt hague durat la batalla, los moros no pogueren tenir contra los crestians, ans forçadament se hagueren a posar en fuyta, car los crestians los eren molt soberchs."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII

"Veem la nau del Temple sobre nos e envia ns missatge que lo timo havien trencat, e que ns pregaven que ls en donassem hu. E nos enviam lo lus. E dix En Ramon Marquet que no faessem: car la nostra nau no devia anar menys de un timo soberch."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) cap. 6

"Item, que aia .i. entena soberga per l arbre major, bona a coneguda dels damont dits..."
"Item, que ayen fusta soberga en nau per tot lo viatge, a coneguda del majestre d axa, ho dels susdits mercaders e notxer."
Noliejament de la nau "Santa Maria" 23 de setembre de 1394. Arx. de Perpinyà

"Item, dues pesses d entenes sobergues."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col·lecció diplomàtica CCLXXX

"... si fo en gran treball de passar huna guerra qui era llavors gran e soberga entre l comte de Ampuries e en Dalmau de Rocaberti."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVIII

SOBINENS (DE ___) mod.

Boca per amunt, amb l'esquena a sota.

"... lo seu fill Ali Baxa stava lavores de sobinens que no dormia e Jacob Xalabin dormia."
Història de Jacob Xalabín f. e .j.

SOBREPANY s.

Planxa metàl·lica que tanca el pany i li serveix de reforç.

"Item .I. caxa ab son pany e sobrepany ab les robes seguents..."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Un cofre pintat ab donzelles tocants arpa, de obra de Valencia, ab sa tancadura de pany e sobrepany..."
Inventari de micer Vicenç Pedriça Any 1435

"Item .j. caxa gran en la qual estan .ij. panys ab certs sobrepanys e .ij. claus dintre la qual ha privilegis, cartes... testaments, procesors, letres reals e moltes altres scriptures."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

SOBREVENIMENT s.

Acció de sobrevenir, d'arribar.

"... eren stats fets alguns rahonaments en lo consell de .xxxij. que la present Ciutat hi fes embaxada, e, per lo sobreveniment de las galeas armades per la Ciutat, la casa [?] s es differida."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

SÒL s.

Fons, el lloc més baix d'una cosa buida.

"Item, una clocha negra al sol de la caxa."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Arx. Catedral de València, sign. 64: 24. Segle XV

SOLUCIÓ s.

Pagament, satisfacció d'allò que és degut; termini.

"... les quals trenta lliures li sien pagades en dues solucions, la meytat en la migania de l any, e l altra meytat en la fi de l any."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 6; 3 de desembre de 1385

"... taxat hauran los salaris deguts e rahonables segons es acustumat communament en dita vila e altres semblants studis, la solucio dels quals salaris se age a ffer en dues eguals pagues, ço es a Nadal a Paschua de resureccio."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Cervera, 2 d'agost de 1497

"... la qual obra promet acabar e fer per preu de .xxx. liures moneda reals de Valencia pagadores en tres terces e solucions..."
Contracte fermat a València el 20 d'abril de 1478 per Mestre Cabanes, pintor Protocol de Joan Campos, Arx. Gral. del Regne de València

SOMRÍS s.

Acció de somriure.

"... e el sobraço fo un somris fret, no y dix als."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CXXXVI

"Par vos, -dix lo frare als ciutadans- que aquests aytals oficials deguessen esser appellats de propi nom aranyes pus fan lur ofiçi? -En bona fe -respongueren ells en somris-hoc."
Doctrina moral e política (=Doctrina compendiosa) Docs. Arx. C. d'A. v. XIII, p. 349

"E Ali Baxa, qui ach enteses les paraules que la donzella li ach dites, si n feu .j. somris e si respos a la donzella: -Per ma fe, donzella, vos havets raho de demanar ho."
Història de Jacob Xalabín f. m.iij.