SORIA, [SURIA] n. propi

Síria.

"............. / contrastant Manuel
Senyor dels grechs / ab naus contra l infel
Lo qual apres / destroui la Soria."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 235

"... que deia que vulia armar per anar en Suria, ans es fet establiment en Jenoa..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de B. de Vilaragut al rei Jaume de Sicília (III, 4)

"... que degessen venir en la Suria per recobrar la terra dels Sarrayns."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de B. de Vilaragut al rei Jaume de Sicília (III, 41)

"Espaxada
la gran empressa
ne sera pressa
gens per Suria,
En Barberia
fara viatge,"
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 244; any 1405

SOSPENDRE v. a.

Suspendre.

"Encara, si alguna nau tendra prois, e per ço que l prois no frete ne s encaste haura y posats senyals que l sospenen; qui aquelles senyals ne levara o fara levar, en aquella pena meteixa deu esser posat que desus es dita."
Consolat de Mar tit. XI, cap. CCXLV

"e qui, baxat
e humanat
sens home pare,
de sola mare
sa carn prengue,
¿no sospengue
tal mesclament?"
Roig, Jaume Spill 10.941

".... gordaran les dones impudicament, e no exiran de la esgleya mentre elles hi seran. Mas pus que elles ne sien exides... no y romandrien per res, ne y tornarien tro que elles hi son, que han poder de donar los absolucio, o de sospendre ls l entredit."
Metge, Bernat Lo Somni 3.647, lib. quart

SOSPIR, [SUSPIR] s.

Respiració forta i perllongada ocasionada per dolor, per plaer, angoixa.

"E tot lo dit Consell dolent se axi com apparia per sospirs, plors e gemechs de la mort de lur natural Rey e Senyor..."
Llibre de Memòries València, 1396

"... e senti un fort e profunde suspir que la senyora Emperadriu lança, per si que suspirava per aquell que havia parit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXI

"... feu un sospir molt gran, e sens que no gosas res dir comença a plorar fort amargosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Item si la polvora d aquesta erba es mesclada ab mel cuyta guareix aquells qui han tos, e baxa los sospirs."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 17; MS. n. 216, f. xxxviiij, d. Bib. Univ. València

"E axi Pilat, de consell de aquels barons, cavalca son caval, e molt dolorosament ab grans e greus suspirs e ab grans engoxes de plors, Pilat e los altres isqueren de fora la ciutat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 1, XIII

SOTAVENT s.

Costat oposat a la direcció del vent.

"La galera de Tirant e l altra eren a sotavent, no pogueren pendre en la illa, ans romperen los timons de caxa, e la galera de Tirant se descosi..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXI

SOTERRAR v.

Enterrar.

"Lo dit die lo cors de n Castell bell fon portat de Sant Celoni mort ab una caxa ab que era stat soterrat."
Novells ardits 4 de novembre de 1475

"La setena es morts pobres a cobrir e soterrar."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvij, d. Bib. Univ. València

"E la dita ossa fo soterrada pres la trona de la dita Seu, ahon se ajunta infinit poble."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1406

"En cas empero que sia soterrat es mester que sapiats ab lo senyor Rey com nos en comportarem e si irem a ell axi com entrarem o al palau on solem posar..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1379, n. 439

"... e quant sie net pren lo e met lo dins en un drap de li que sie net e soterra l deval terra de manera stiga un jorn e una nit..."
Nola, Robert de Art del coch De menjar de gat rostit

"E en axi, Senyer, de camiament en camiament e de alteracio en alteracio, tuyt venim a la mort; e ades serem vius sobre la terra, ades nos soterrara hom morts sots la terra."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 105

SOTSMETIMENT s.

Acte i resultat de sotsmetre, de posar sota l'acció de.

"E andarrochats tots los alts murs del castell e posats en faç de la terra, axi per endarrochament com per sotsmetiment de foch... los dits Grechs axi vencedors... se n tornaren a lurs naus."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XI, 4.134

"No es vengut negun estrany entre vosaltres; no es entrat dins vostres termens hom estrany; no havets sabut jou ne sotsmetiment d altra senyoria..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXXI

"E com senyoria [h] a tanta de nobletat, e servitut [h]a tant de sotsmetiment, e si tu, que prens l orde de cavalleria per avançar veritat e baxar deslealtat e falsia, has a sofferir molts afanys."
Guillem de Vàroich 24, ed. E. N. C., p. 64

SUAVA adj.

Forma femenina de l'adj. "suau" (incorrecta).

"... recitant primerament la sua opinio, e apres, ab veu suava e baxa, recitas la opinio del dit Demostenes..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.478. lib. VIII, tit. X

TACA, [TACHA] s.

Marca que embruta, que enlletgeix; marca natural, alteració més o menys circumscripta de la color de la pell.

V. taxa.

"Item prenets de la roja dels tintures e fets ne such, e de aquell such freguats vos en la cara: tota tacha e macula qui sie en la cara ne fara anar continuant de freguar."
Receptari de la Universitat de València f. xcviij v

TAL adv.

Talment, de manera tal, a tal punt.

"... e exi ns be a la maytat de la testa la punta de la sageta, e nos, ab ira que n haguem donam tal de la ma en la sageta que trencam la..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 266

"... e nos anam pendre lo fenevol e tiram, e donam tal en aquela brigola que la caxa li obrim..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 462

"pres un coltel d un servecial,
per mig lo pits li dona tal
que morta li estech de prop
que anch d aqui levar no s poch."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.849

"E lo senyor rey va brocar primer e va ferir lo primer que troba ab la llança tal per mig de l escut que no li calech cercar metge."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXIV

TÀLEM s.

Vela o dosser que cobreix i preserva del sol i de la pluja.

"Empero, si l senyor del leny prometra a algun mercader que li metra e li portara la sua roba sots bon talem, e lo senyor del leny no la y metra, ans la metra en altre loch, si aquella roba que l senyor del leny haura promesa de portar sots lo talem e no la y haura mesa ni portada e aquella roba se banyara e s guastara, lo senyor del leny es tengut, de fer esmena a aquell mercader de qui aquella roba sera per ço com ell no la haura mesa sots lo talem..."
Consolat de Mar tit. V, cap. CCXLVIII

"... e tot alentorn del dit mercat havia taules meses, e lo talem del Emperador era molt rich e molt poxant, tot alentorn de draps de brocat, e Lemperador se sigue en mig e los embaxadors prop d ell."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

TALLA s.

Imposició, contribució, taxació.

"E en aquell cas, si la caxa de la dita Confraria no bastave a les dites messions, los .iv. levados de la dita Confraria ab consell de .vj. prohomens antichs poguessen fer talles a compliment de les dites festes e solemnitats segons lur bon judici e bona consciencia a tots aquells qui serian del dit offici de barber o de cirurgia..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. XXVI; Arx. C. d'A. (reg. 2.207, f. 91)

TALLADOR, [TAYLLADOR] s.

Plata sobre la qual es talla i se serveix la carn.

V. plat de tallar, Sant Soví, ed. Faraudo, p. 76-77.

"Item, IIII morters de fust, XII talladors e XII gavetes de fust sotils."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1484-1486

"Item: tres talladors de fust per tallar."
Inventari Hospital Santa Creu En lo menjador

"Item: .iiij. scudelles e .iiij. talladors de terra."
Inventari Hospital Santa Creu Manual Torró, 1404-1408

"... e com seran ben cuytes levar les has del foch e prem les entre dos talladors, e apres capola les e vagen a la olla..."
Nola, Robert de Art del coch Alberginies a la morisca

"Digues, foll: Has vist home qui sia orat? Respos que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts enaps e moltes escudelles e talladors d argent..."
Llull, Ramon Llibre d'Amic e Amat 292

"Car de carn scorxadeta
No trob nenguna sabor,
Un diner no us na daria
Tro que es al tallador."
Cançoner de Nadal xiij

"Item .ij. plats grans o talladors d argent daurats dins e deffora, tots plans, marcats a march de Çaragoça, los quals pesen a pes de Çaragoça .xvj. marchs .ij. quarts."
Inventari d'Alfons el Magnànim 235; any 1414

"E, si t sera vijares que lo poll fos abans cuyt que lo brou no fos baxat, tragues lo de la olla una gran estona abans que no fos cuyt, e met los entre dos talladors cuberts ab unas tovalles..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València

"Item dos talladors de fust grans de tayllar.
Item .viij. taylladors de servir."
Inventari del castell de Tous any 1410