RELEIXAR, [RELEXAR] v. a.

Deixar anar, amollar, abandonar.

V. relaxar.

"... perque, no es cosa leugera retre ho ne relexar cosa tan preciosa e guanyada en tan gran perill de ma vida."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.304

"Si solament fos interes de nosaltres, leugera cosa seria trobar partit que la batalla romangues, mas l interes de la part ¿com lo poriem relexar essent nos en mesos tan avant?"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

"E ia que ultra aquests ne sien aqui infinits altres, als quals ma intelligencia no atten, e per raho los altres relexant, solament vull aci un poch dir dels pus famosos e a nos mes coneguts."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.904, tercer punt

REMENAT, ADA adj.

Mogut, uda; agitat reiteradament.

"... e, treta de dita caxa per lo scriva maior la bossa intitulada de Consellers en cap e ben remenada, fonch uberta, e per un fadri de edat de deu anys o menys fonch tret un rodoli a la ventura dels qui dins la dita bossa eren..."
Novells ardits 21 de desembre de 1498

"E per aquell dit honrat batle hu a hu foren lançats en un baci quasi ple de aygua e remenats en la dita aygua, dels quals dits .vj. redolins, per un infant de poqua edat ne foren preses .iiij. e donats al dit batle..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 17; 21 de maig de 1412

REMOLAR s.

Fabricador o adobador dels rems, en una drassana, en una nau.

"Item que tots los remolars e patrons de qualsevol fusta de rems d aqui avant degen de nits tenir llurs rems, veles, e altres aparellaments o xarcies de lurs fustes encadenades en cases llurs, botigas e lochs segus, sots pena de cent sous..."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Mallorca, 1451

"Empero los maestres d axa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes."
Capítols de les taules reials d'acordar Barcelona, 1359

Fitxa Dubtosa REPETIR v. a.

Tornar a dir allò que hom ja ha dit.

"Veus donava entro al cel en Berenguer, sovent repetent: -Baxa la vela, baxa la vela, -la qual cosa per gracia de Deu fo feta..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"E Griselde respos: -Senyor, ia t o he dit, e are ho repetesch, que yo no puix res fer, ne no vuyl sino so que a tu plau..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 341

"... que l escola sap mills la lisso com la li ha hom repetida que com la ou del maestre..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 27, cap. 292

"Dir tots llurs mals
molt llarch seria:
no y bastaria
tota la nit;
he n repetit
alguns, per moure."
Roig, Jaume Spill 7.650

"... que haya haver hun bon e abil batxiqer o companyo que li ajut a regir les scoles, per forma e manera que als scolans los sie ben legit e repetit les liçons segons se acustuma de fer en tots studis..."
Llibre de Consells de Cervera 18 d'octubre de 1424

REPLÀ s.

Espai pla o planura.

"... devallaren tots ensemps fins a la darrera porta del cap de la scala qui ix al pati o repla de la preso, la qual porta obriren soptosament..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 81

"Lo mateix die entra embaxade de la ciutat de Valencia a la qual los honorables concellers de la Ciutat isqueren ben acompanyats fins prop la Creu cuberta en lo repla empedrat e aqui la reberen..."
Novells ardits 2 de gener de 1493

RESPATLA, [REESPATLA] s.

Part d'un seient, destinada a recolzar-hi l'esquena.

"item una cortina de cotonina tota blancha qui es sobreçell e reespatles."
Inventari d'en Pere Becet 148, § I. Any 1430

"... e la casa appellada de .xxx. tota fora los escons... e alentorn de les respatles enpaliat dels bancals dels angels e dels salvatges e altres..."
Novells ardits 29 de setembre de 1451

"item .i. studi gran encaxat, ab dues rodes, ab les respatles de fust."
Inventari d'en Pere Becet 6, III. Any 1430

REST s.

Peça de l'arnés on el cavaller armat de cuirassa afiança la llança per a tenir-la horitzontalment.

V. Cf. Puiggarí, p. 356.

"Corrent la lança en rest cale poch a poch perque no fare calades ni toque de pla en lo rench..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller Scola del junyidor

"Al Conestable fo forçat de junyer ab Tirant: la hun ana devers l altre, e lo Conestable posa s la lança en lo rest e porta la tostemps alta."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII

"Item unes altres cuyrasses de junyer gornides de domesqui vert e taxada de tatxa deurade, ab rest, orlades de flocadure d aur."
Inventari del rei Martí 501, f. 98 v

"E son folrats los cuxets del dit arnes de cama e de cuxa de atzeytuni negre ras, en los quals son clavats .ij. rests de coure daurats."
Inventari d'Alfons el Magnànim 127; any 1417

RESTAR v. n.

Romandre, continuar en un cert estat o situació.

"E en aquella segona batalla moriren dels de l emperador vint e cinch milia homens de cavall e trenta e dos milia homens de peu, de que restaren molt despagats e mal contents..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 8, VIII

"... conexent que l Rey no l tenia per leyal, va restar ne fortment enujat dintre del seu cor..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Aquest die tornaren de Caldes part dels embaxadors qui eren anats a la Senyora Reyna, e part d ells restaren alla. E resta y ab ells lo discret En Pere Perallo notari."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 29 d'abril de 1461

"-Senyor, no m clams a la mort en la mia joventut-; car, segons speriencia nos mostra, par que algun enteniment ni raho sien restats als homens en aquella edat buliciosa..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII

RET s.

Cop, bufet, clatellada.

"E lo marit, per abaxar son erguyl e malicia, de continent que la veya exorar, manava a .i. escuder seu li donas .i. bon ret e gros..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI

RETGLAT, ADA adj.

Reglat, recte.

"Encare s meraveyla de la linea retglada del seu nas, de meraveylosa ballea, qui la fas departen en dues eguals parts, no s baxava per molta larguea..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.097

REVIDAR v. n.

Encarir, dir o fer més que un altre.

"Puys quan ve hora del dinar,
Si les conviden,
Lavors veurets que elles reviden
E mouen raxa,"
Sermó del bisbetó 761

"Altra revida
la sacristana:
-Si res vos mana
lo vell exorch,
grunya com porch,
no n façau res;"
Roig, Jaume Spill 6.004

RODA s.

Pupitre o escriptori disposat en forma de roda girant sobre el piu dreçat perpendicularment al centre.

"item .i. studi gran encaxat, ab dues rodes, ab les respatles de fust."
Inventari d'en Pere Becet 6, III. Any 1430