RAIXA, [RAXA] s.

Ardor passional; ardor, animositat, irritabilitat.

V. raixós, rixa, rixós.

"e com cuytas
ab molta raixa,
obrint la caixa,
que hi hach dexat,
fo transformat
un bell infant."
Roig, Jaume Spill 3.560

"Puys quan ve hora del dinar,
Si les conviden
Lavors veurets que elles reviden
E mouen raxa,"
Sermó del bisbetó 761

"... diu que no siau cuytosos ni hajau raxa si voleu haver dons de Deu, mas demanau ab oracio e obsecracio e accio de gracies."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

"E, com cuytas,
ab molta raxa
obrint la caxa,
que y hac lexat
ffon transformat;"
Roig, Jaume Spill 3.560

REDOR s.

Circuit, rodalia, contorn.

"... e, si es picada ab aygua, baxa les postulles que s fan en la redor del cor si es posat dessus del cor..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 63; MS. n. 216, f. lvj, a. Bib. Univ. València

REFRENAR v. a.

Posar un fre, reprimir.

"... tots los membres de la persona qui tremolan fara refrenar e fortificar que no tremolaran."
Receptari de la Universitat de València f. cxvij v

"Item lo leu del cabro menyat e emplastat, refrena la orina."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXVI

"... lo dit Consell, per refrenar la ambicio d alcunes persones... les quals... s esforcen tots dies muntar e encarir lo preu dels dits arroços... taxa e ordena que l cafiç de l arroç vermell sia... venut a .xxx. sous tant solament e no mes..."
Manual de Consells València, 5 de gener de 1375

"Item si l such d ella es mesclat ab un poch de vi, e es begut tebeu, refrena la tos vella e la dolor del costat."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 15; MS. n. 216, f. xxxviiij, a. Bib. Univ. València

RÉGER v. n.

Regir, estar vigent, valer.

"... a tolre que l forment de la terra, sots color del forment assegurat, com cost car, no pogues reger en major for que fer no s deu... han ordenat que l forment de les naus... lo qual costa .x. sous de la faneca e plus... sia baxat... a .v. sous .vj. diners la faneca..."
Manual de Consells València, 6 de juliol de 1334

REGLAR v. a.

Subjectar a certes regles o lleis, ajustar, computar unes coses amb altres: regular, regularitzar.

"Car los moviments del cel son en dues maneres, car lo sobiran cel se mou continuament de orient a occident, e de sol ixent a sol ponent; aquest moviment mesura e regla tots los altres moviments..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa IX

"Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara si agreviada, lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels salaris dels comissaris

"... ne he reglats los meus pensaments, parlaments e obres a gloria e honor de nostre Senyor, axi com devia e podia..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.655, tercer punt

"... que l hom pot esser considerat en dues maneres: la una es segons aço que es millor en ell, ço es, l enteniment per lo qual es reglat en les sues obres, les quals, quant son ben per l enteniment reglades, son bones e ordonades..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. II, prosa VI

"... e avem posades totes les medicines e reglades com mils podem."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 1, b

"... e que los actes que fa e fasa en los fets del Maestrat de Muntesa sien reglats segons Furs..."
Llibre de Memòries València, 1409

"... e volia que tots aquests .xxiiij. canonges e ell meteix e tots los altres fossen reglats."
Llull, Ramon Blanquerna 5, cap. 68

"Mas lo franch arbitre regit e reglat ab saviesa per les potencies intellectuals... refrena les vanes e folles cogitacions..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXI

"Item, en reglar la lengua en lo temps, cas e loch que deu parlar, a laor de Deu e a be del prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.245, tercer punt

REINSTRUCCIÓ, [REINSTRUCTIO] s.

Acció d'instruir de nou; instrucció addicional.

"... e que les instructions e reinstructions e totes altres coses a la dita embaxada expedients fossen remeses als consellers e consell ordinari de xxxij..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 92

REINTEGRACIÓ s.

Acte i resultat de reintegrar.

"... per haver reintegracio de grans prejudicis fets e irrogats a privilegis, usos, costums e libertats de aquesta vila, constitucions e leys de la terra en gran dan publich, havem per nostres letres a ple informats nostres embaxadors de certes coses..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXIII

REIXAT, [REXAT, RAXAT] s.

Empostissat en forma de reixa que tanca l'obertura o badalot del cub.

"Primo: un cub.
Item un raxat de folar venema."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Item un rexat de cup a n Pere Vergos menor de dies per iiij. s."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

RELADOR, A s.

Relator, a; narrador, a.

"Qui poria dir ne esser sufficient relador de les virtuts de la Reyna dona Yolant, muller de mon Senyor qui asi es?"
Metge, Bernat Lo Somni IV

"... e de les coses que veren foren verdaders e feels reladors, segons que s contenia en .ij. libres lurs, concordans en una entencio, atrobats en Athenes."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. I, 113

"E lo cavaller, lo qual per ventura era millor entenedor que relador, entes lo mot e descontinent la mes en burles e en rialles e muda ses noves..."
Decameron jornª 6ª novª 1ª

"Ave, debades
l angel no dix:
aquell seguix
ffel relador
embaxador
de Deu primer;"
Roig, Jaume Spill 10.897

RELAXACIÓ s.

Remissió; indult, perdó de pena.

"... e que de aço no puxa per vos, Senyor, ne per la dita Ciutat o altre esser feta alguna gracia, remissio o relaxacio per alguna manera."
Aureum Opus X, cap. XCVI

"Semblantment usa una altra dona apellada Ruis, en son pare Simon, fort vell e condempnat a semblant mort, lo qual ella secretament tench... entre los brassos, alletant lo axi com si fos petit infant, per alguns dies, entro que fo descubert; per la qual raho lo dit Simon e ella relaxacio semblant obtengueren."
Metge, Bernat Lo Somni 3.085, lib. quart

RELAXAR v. a.

Soltar, remetre, cedir.

V. releixar.

"... e entench que ns farets gran fretura, mas tant nos es char lo servey, que volem que totes les altres coses ne sien relaxades."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXV

"... e altre rerataula d argent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch d aquell posada, mostrant se dins tabernacle, per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria d ella no sia relaxada..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De l'ordinació de la capella

"Relaxa riqueses car son perill o carrech d aquells qui les posseexen."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXXIIIJ

RELAXAR v. a.

Perdonar, indultar.

"... son stades preses la dita galiota del dit Audinet e altra galiota qui era en companya de aquella e una calavera en que son stats presos gran nombre de proençals qui fins assi han feta e fan gran messio a la Ciutat, perque es a veure si los dits proençals se daran a rescat o ls relaxeran..."
Novells ardits 13 de desembre de 1455

"... podem trobar en lo maior Africa e Tiberio Gracco qui, com fossen capitals enemichs e a instancia del poble venguessen al temple del deu Jupiter, on se relaxaven les injuries e s mudaven los hoys en amor..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 643, lib. IIII, tit. II