ROMANÇ, [ROMANS] s.

Narració històrica, veritable o fabulosa, escrita en vers vulgar.

"La senyora per fer li plaer canta un romanç ab baxa veu de Tristany con se planyia de la lançada del rey March..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"Item quatre draps del romanç de la Rosa."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Que cent entre richs homens e cavallers de cathalans e de aragonesos hach en aquella casa, que cascu de les proeses e cavalleries pogra hom fer major romans que no es aquell de Jaufre."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXVI

ROMEU, EVA s.

Pelegrí.

"... vae aqui pasar de animes mes que no ha al cami de sent Jacme romeus..."
Visió de Tundal 235. Llegendes de l'altra vida.

"E apres, stant ell un jorn en una taverna, scarnia dels romeus qui anaven al Sant Sepulcre..."
Recull d'eximplis e miracles CXCVII

"Los benahuirats pelegrins e romeus veem, Senyer, que us van cercant per lo mon en diverses maneres: car los uns van a cavall, los altres van a peu; los uns van acaptant pobrament, los altres van feents almoyna; e los pelegrins e ls romeus per plans e per muntanyes los veem anar e per los locs agrests inhabitables..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 3, cap. 113

"Ah, falliment tan greu!
Tant home fayts esser romeu
A mala mort,"
Llull, Ramon Medicina de pecat Ia part, XV

"Dona la vela I nau castellana hon van diverses romeus castellans en Alaxandria..."
Novells ardits 10 de maig de 1396

"Apres d aço a poch de temps, tres homens romeus vingueren en Jerusalem de Galilea per adorar en lo temple de Salomo..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 10, XXIX

Fitxa Dubtosa ROST, A adj.

Rostoll. (?)

"... malautia que esdeven al col del cavall axi que de sa ni de la no pot lo coll baxar al menyar, ne pot rost pendre de terra."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. cix

RUBRICAT, ADA adj.

Marcat de rúbriques.

"E est tractat
Segons que s rubricat
Porats saber co s ordenat
E tot complit
Per lo sanct Esperit."
Llull, Ramon Medicina de pecat IIa part, I

"... la cual caxa sia mijanada, et la una part de la dita caxa sia rubricada et intitulada: caxa de sinch cens, et l altra part: caxa de cent."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà 24 de març de 1357

RUIBARBRE s.

Planta de la família de les poligonàcies, l'arrel de la qual és utilitzada com a laxatiu molt estimat.

V. reibarb, reubarb, riubarber, ruibarber.

"... sie n fet exarop ab una lliura de çucre e ab ruibarbre molt; ab aço baxara lo mal de la melsa e confortara lo fetge..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XI

"Item tres troçes de ruibarbre .xxv. solidos."
Itinerari de l'infant Pere n. 192

"... per qual virtut lo ruibarbre, qui es calt e sech, es bo a la calor e a la sequetat del fetge?"
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles cinquena part, cap. III

RUSCELL, [RUSCEL] s.

Petit curs d'aigua que ix de la deu.

"Una palut, que Stigia ha nom, ha onda
Cest trist ruscel quant es baxant la o es"
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. VII, 106

"Saboroses feu ab la fam les glans,
E piment ab la sed cascun ruscell."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Purgatori, cap. XXII, 149

SALIVA s.

Humor aquosa i un poc viscosa que humiteja la cavitat bucal.

V. saliva dejuna.

"Item a aquelles persones qui han vermens en les orelles metets hi de la lur saliva mateixa e alcir los ha..."
Receptari de la Universitat de València f. xxij, v

"... los cans venien e lepaven les plagues, que la lengua e saliva del ca es medecinal."
Ferrer, Vicent Quaresma 60, XIX

"Tremolaven li lo cap, les barres e les mans, e en la sua boca no havia dent ne caxal; cahia li la saliva de la boca e lo nas li destillava..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 98

"E escopi en terra, e feu brach de la saliva e unta los ulls del cech..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 180

SALT DE VENTRELL un. pluri.

Abaixament o descens de l'estómac.

"en banys, huntures
e faxadures,
perfums e cales,
ulçeres males
li concriaren
e li causaren
salt de ventrell,"
Roig, Jaume Spill 4.633

SANGLOTAMENT s.

Acció i fet de sanglotar; sanglot.

"... e enclinaren se lo rey e ls nobles e baxaren lurs caps a terra, e d aquen lagremas, d aquen suspirs, d aquen sanglotaments foren ahuts..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXI

SAQUET s.

Sac petit i el seu contingut.

"item volem que ns trametats .i. saquet de cascavells d esparver en lo qual n aja .v. dotzenes o .vi."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCXXIII

"Item, un saquet petit en que ha deu mathalls de poliges."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"Item prenets del morritort, ço es del gran e picats lo... e fets li n .j. saquet e posats e posats lo li sobre lo ventre calentet..."
Receptari de la Universitat de València f. lxiij v

"Item sia presa avena e sia parada e pux sia torrada e fet un saquet e calent sia faxat en lo costat moltes vegades, e guara ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LI

"Item un sach de canemaç apedeçat dintre lo qual ha .j. saquet petit, entre los quals ha una rova de sal nitre."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

SECANY s.

Escull perillós dins la mar.

"Secany en la mar o scull: Sirtes. Latentia saxa."
Esteve, Joan Liber elegantiarum

SEDEJANT, [SEDETJANT, SEDEGANT] adj.

Qui pateix set; assedegat.

"... e ergull veda als homens rics que no donen de l aigua de la font als pobres sedejants."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 10, cap. 91

"Sedejant per la mort,
Cridareu vaxat,
E ab vinagre fort
Sareu abeurat."
Cançoner de Nadal xv

"Als sedegants / es segellada font,"
Roig, Jaume Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"... la qual ret port als entrants en la terra en la carrera de la qual solament ha un pou axi pregon e perilos que los sedetjants de costa eyl murien de set..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I