RESTAR v. n.

Romandre, continuar en un cert estat o situació.

"E en aquella segona batalla moriren dels de l emperador vint e cinch milia homens de cavall e trenta e dos milia homens de peu, de que restaren molt despagats e mal contents..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 8, VIII

"... conexent que l Rey no l tenia per leyal, va restar ne fortment enujat dintre del seu cor..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Aquest die tornaren de Caldes part dels embaxadors qui eren anats a la Senyora Reyna, e part d ells restaren alla. E resta y ab ells lo discret En Pere Perallo notari."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 29 d'abril de 1461

"-Senyor, no m clams a la mort en la mia joventut-; car, segons speriencia nos mostra, par que algun enteniment ni raho sien restats als homens en aquella edat buliciosa..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII