PUJANT, [PUJAN] s.

Pujada.

"... qui dona salt als moros de Xativa per .j. descenden de la costa, e los moros donaren li salt al pujan de la costa, e venceren los moros..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 316

"Item, en una cambra o palau, al pujant de la scala, fonch trobat hun banch encaxat de fust..."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 103. València, 3 de març de 1459

PUJAR v. n.

Alçar (de preu), créixer (de valor).

"E mes, vos prech m aviseu que valen forments, ni si son per baixar o pujar. Prech vos de tos sia avisat."
Epistolari del segle XV XIX

"Item que nigun taverner o altre qui vena vi en menut, no gos stancar pus lo hage cridat ni les mesures hi hage posades ni l gos pujar de preu..."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

"Item es stat ordonat que de tota nau que lo descarregament pujara a la part dels dits barquers novells de dos lliuras en sus, haien a metre en la dita caxa dos solidos e de tot leny que puig lo descarregament de vint sous en sus haien a metre en la dita caxa hun sou..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

PUJAR v. n.

Anar (a un lloc situat més al nord).

"... lo sant pare nos ha tramesos sos ambaxadors pregant nos que nos, per profit de la Esgleya, dejam pujar en Avinyo per veure ns ab la sua sanctetat..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.238, f. 9 r) Comune sigilli secreti 1, reg. 2.238, f. 9 r, § 2, l. 5 (Martí l'Humà, 1396-1410)

PUSIL·LANIMITAT, [PUSILLANIMITAT] s.

Timidesa excessiva; falta de coratge.

"... per que seria com aquell ambaxador trames per son Rey e Senyor a hun altre Rey, com fos per lo cami que per pusillanimitat ho altre vil respecte se n tornas sens complir lo seu viatge..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques

"Magnanimitat es la mes noble virtut que pot esser atrobada en los princeps: aquesta predomina sobre los cruels infortunis e es vencedora de tota pusillanimitat e temor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCLXIV

PÚSTULA, [POSTULA, POSTULLA] s.

Petit tumor inflamatori que supura per la part superior.

"E mes avant hi acostumen de apareixer antrechs, carvoncles e altres pustules o exidures malignes, les quals han mester enginy en la cura..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Empastre a les plagues.
Si prens lo segon del forment e lo mescles ab lo vinagre e n fas empastre, e ben calent lo poses sobre les postules, o sobre les plagues, o sobre les tinyes, sapies que muda les..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xviiij, b. Bib. Univ. València

"... e, si es picada ab aygua, baxa les postulles que s fan en la redor del cor si es posat dessus del cor..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 63; MS. n. 216, f. lvj, a. Bib. Univ. València

QUALLADURA s.

Coagulació.

"... e val a la qualladura de la leyt e de la sang quan es donat a beure ab la ssal..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 44, d

"... e quan ne fan faxadura val a totes postemes que son per part de ferida e a la qualladura de la leyt que es en les popes..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 38, a

QUART (AL ___) loc.



".ij. Item que tot mestre e tot altre hom qui obrara a jornal o a diners pach tots disaptes .j. diner a la caxa comuna, e, si obrara al quart o en altra manera, que pach axi mateix un diner lo dia del disapte a la caxa comuna..."
De l'ordinació dels Argenters Mallorca, 23 de març de 1370

QUEIXADA, [QUEXADA, CAXADA] s.

Cop donat a la mandíbula, galtada, bufetada.

"... la qual confermacio es adonchs con lo Bisbe, qui es ton pare spiritual, te conferma e t dona caxada, per so que t membre de la confermacio..."
Llull, Ramon Doctrina pueril 1, cap. 24

"E, en significança de caritat deu besar s escuder e donar li quexada, per ço que sie membrant de so que promet e del gran carrech a que s obliga et de la gran honor que pren per l orde de cavayleria."
Llull, Ramon Llibre de l'Orde de Cavalleria IIIIa part

"Aquell qui donara a altre queixada en la cara."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 40, de crim., f. 197, 4

QUEIXAL, [QUEXAL, CAXAL] s.

Dent per antonomàsia. Defensa, ullal de porc senglar.

"Item un caxal de porch ab una virolla d argent."
Inventari del rei Martí 78, f. 77 v

"..................................................
Quexal de porch li obre l çes
e l desgavelle!"
Col·loqui de dames 822, Jardinet d'orats

"Item dos canalobres d argent blanch ab son pom al mig daurat, ab los caxals daurats e esmaltats e en lo peu de cascu canalobre ha .vj. esmalts..."
Inventari del rei Martí Inventari segon de l'argent, 1413

RABINÀS s.

Augmentatiu pejoratiu de rabí.

"Respos un gran rabinas
A l astalmut trobaria
Com en Batlem naxara
Lo vertader Massia."
Cançoner de Nadal XX

RAIEL, [RAYELL] s.

Arrel.

V. rael, raïl, raïu, reel, rel.

"Item la rayell d ella, si es mesclada ab vinagre, abaxa la infladura de l esple..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxiiij, d. Bib. Univ. València

RAIXA, [RAXA] s.

Radiació de la llum i la calor solar; esclat, lluentor brillant del sol.

"... e puys ffes estar l esperver a la raxa del sol, ffes que de aquella ffluhitat sia purgat."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, cap. ij. Bib. Univ. Barcelona