Fitxa Dubtosa PREGON, [PREGUON] s.

Profunditat, pregonesa.

"... e torna a Lucifer que era angel molt excellent e bell en diable molt leyg e sutze, e lo lança e abaxa de la altura dels çells al pregon dels inferns..."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir Cap. Viij

"ni t acumules
ydolatries
per frasqueries
de quantes son,
ni pel preguon,
ni pel defora;"
Roig, Jaume Spill 10.058

PREICADOR, [PREYCADOR] s.

Trona, púlpit.

"E los dits sants martirs jahen en la sglesia de frares menors de Terol, en una caxa pintada posada a la paret sobre lo preycador hon preyquen."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 522, Proemi

PRELACIÓ s.

Poder, autoritat, superioritat, posició superior.

"-Amar prelacio per esser honrat, es ergull e vanagloria e es contra la vida de Jesu Christ qui en est mon volc esser pobre..."
Llull, Ramon Blanquerna 3, cap. 32

"... no pens degu que per senyoria temporal ni prelacio spiritual, ni per deguna altra riquea, ni per sciencia philosofical, aconseguesca la sua santa gloria de parais, si no es per obediencia divinal..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIII

"... que per ço car ells amen los delits de la gola et del ventre et dilicats alberchs et per aço a guaayar desiyen et procuren peccunies et dignitats, o prelacions et embaxades et laors et honors d aquest secgle."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij v

PRIMAL adj.

Aplicat al cabrit, a l'anyell d'un any.

V. moltó primal.

"... e de .xx. avant menge gallina o molto primal que sia quastrat..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan IIII

"Car so primall,
Ne he mudat algun caxall
Sertanament,
Ne he pell gens en les dens
Si Deus be m do;"
Sermó del bisbetó 320

"... car en estiu meng poyls tenres en diverses maneres... cabrits e vedella de llet, moltons primals e perdiganes."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"Les carns sien de molto primal tendre: o cabrit de llet, vedella, gallines..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència De les carns

PROA s.

Part de davant d'un navili.

"... vengue envers les galees d en Roger de Luria, e aquelles d en Roger envers ells; e el mig del port van se ferir tant vigorosament, que totes les proes de cascuns se romperen, e la batalla fo molt cruel e fellona."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. LXXXIII

"... e de tot leny que puig lo descarregament de vint sous en sus haien a metre en la dita caxa hun sou, e de tot leny que los dits barquers novells de Sancta Maria hauran la una part e los barquers de Sent Pere l altra, ço es popa o proa, haien a metre en la dita caxa sis diners, hoc encara, tota moneda que sobrara no bastant a un diner per part al partir se, haie a metre en la dita caxa..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

PROHOMENIA, [PROMENIA, PROHOMANIA] s.

Col·lectivitat, corporació dels prohoms; caràcter o qualitat del prohom.

"... se n sia la caxa plenariament satisfeta a conaguda dels sobreposats ab la prohomania."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, any 1428

"E aço feren los dits honorables Consellers considerada la promenia e necessitat de dit Johan."
Novells ardits 5 d'octubre de 1433

"E com aço hagren feyt ells digueren: -Nos esperem aci l almirall; jatsia que ell nos haja dit que ns en anem a Barcelona, molt es millor que ab ell ensemps hi entrem e que ell n aja la honor a qui pertany. E axi ho faeren e parech be de llur promenia."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CXXXVI

"No diras paraules leges ne vils, per tal que no t façes tenir per vil ne façes menysprear a tu e ta promenia e tota ta doctrina e bons ensenyaments."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.378, cap VII

PROP prep.

Al costat de (relacions que hom té amb una persona).

"Estava prop lo Rey un ambaxador del Rey Darago, cavaller molt noble e valeros apellat Ramon Folch de Cardona, lo qual lo Rey honrava e festeiava molt..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 71

PROPENSAR v. a.

Cavil·lar, imaginar.

"E lo pare de Ali Baxa, axi com aquell qui stava sperant e propenssant en qual manera mataria lo fill de l Amorat..."
Història de Jacob Xalabín f. d. iiij v

PROSPERAR v. n.

Tenir, gaudir prosperitat; haver èxit favorable; esdevenir floreixent.

"axi del turch, / qui s mostre poderos,
noble senyal / havent vos per bandera,
vençut sera / l exercit animos,
cruel malvat, / qui contra nos prospera."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 45; Lahors de la creu, VIII

"... car veig que los mals homens qui amen ab decepcio e frau son prosperats, e veig abaxar virtut e lealtat..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CLXXVI

"E molt hom de mala vida es prosperat axi com vol, e james no soffer adversitat."
Metge, Bernat Lo Somni 488, lib. primer

PROU adv.

Suficientment, bastant.

"Item prenets de la erba que ha nom copadella... e masteguats la e menjats la, e continuant a mati e al vespre fer vos a prou orinar."
Receptari de la Universitat de València f. lxxxvj, v

"... e la Princesa li rete los saluts ab la cara no prou affable ni segons havia acostumat. Tirant, no prou content del gest de sa senyora, ab veu baxa e piadosa li dix lo seguent parlar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CXII

"Esser bo a ssi mateix no es prou, mas que hom sia bo per si mateix e a sos amichs."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"... e hauras prou pa d aquest que cuylirem en estes messes..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 374

PUA s.

Punta molt aguda de cairell, de fletxa.

V. Cf. Puiggarí, p. 366 i 168.

"Item, decem & septem caxes de viratons & de pues en que ha septem mille & quingentas viginti entre viratons e pues."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col·lecció diplomàtica CCLXXX

"Item caxas de puas buydas... ij".
Inventari de la galera "Santa Catalina" MS. 252. Bib. de Catalunya; any 1352

PUJAMENT, [PUGAMEN] s.

Elevació; creixement.

"E quant lo rey vehe e conech que la malaltia era en pujament, e que ell anar no podia personalment a Mallorques, mana a son fill major N Amfos que anas lla..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVIII

"E l oly rrosat es en la ssua natura migançer entre l oly e les rroses, e aço val a les postemes qui son engendrades de la ssang en lo començament e al pujament, per ço cor l oly hi val a la ora del baxament e l oly rrosat entra pregon e ablanex la durea e la ssequetat que es en aqueles postemes..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 39, c

"Semblave que b les nuus del cel
Hagues desig de batalhar,
Car no pogre divisar
Ne figurar son pugamen;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 265