PLOMADA s.

Cop de ploma.

"Item offici de scriva requer hom de gran consciencia, en quant ab una plomada de tinta pot hom levar o baxar, perdre o guanyar. Per tal diu lo exemple: -No y ha pijor colp que de plomada."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Cap. XXIX

PLORÓS, OSA adj.

Que fa plors; llagrimós, osa.

"... e troba la reyna muller del rey En Jaume, ab tres fills seus e ab huna filla, que seya sobre hun llit trista e plorosa..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. CXXXV

"Jesu Christ Senyer! En axi com vos vengues recrear l umanal lynatge, ploros, doloros, angoxos, assotat, desonrat, menyspreat, escarnit, nafrat e mort..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 6, cap. 62

"Com aplegua prop de la ciutat descavalca e dexa lo rossi mostrant que era fogit del siti, e venia ab tots los hulls plorosos."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVI

"La missa fenida, acosta s a l altar en G. de Monchada jonoyls baxats, e sos uyls ploroses banyaren la cara del noble..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXI

POAGRE, [PODAGRA, PODRAGA, PODREGA, PUAGRE, PUAGRA] s.

Mal de gota als peus.

"Item rayu de malbavisch veyll, picada ab ensunya veylla e emplastada, dins terz dia sana la podagra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XLI

"A la podraga.
Deus pendre una liura de sagi de porch sens sal, e mescla la e posa la dessus la podraga, e sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xij, d. Bib. Univ. València

"... tot aço picat e ben mesclat profita molt a la podraga, que es malaltia dels peus, si es dessus possada."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 38; MS. n. 216, f. xxxxviij v, c. Bib. Univ. València

"Item prenets basnaschum que es erba... e picats la, e posats la sobre lo puagra: tantost leva la dolor en tant que continuant tantost aquell qui ha la dolor del puagra pora anar e fer sos fets."
Receptari de la Universitat de València f. xciiij

"Recepta per a guarir dolor de puagre."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXLIII

"La terça condicio, son persones malaltes de malaltia quant porta gran flaquea e que tol lo apetit del menjar; altres malalties no t escusen: si haveu puagre, no sou excusat..."
Ferrer, Vicent Quaresma 83, IV

"... e si fembres ho fan al menys no dien que sien malalts per altra raho mas de puagre."
Decameron jornª 7ª novª 3ª

"Item si es picada aquesta erba ab vidre, e ab mel, e ab vinagre, fa abaxar el calor de la podrega."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 31; MS. n. 216, f. xxxxv v, c. Bib. Univ. València

POLLERA, [POLERA] s.

Espècie de gàbia de vímet semblant d'un cove on es tanquen els pollets.

"... no sabent que s fes del jove lo qual, en una lotgeta vehina en una sua cambra on sopaven, sota una pollera que y havia lo feu amagar..."
Decameron jornª 5ª novª 10ª

"E quantes son qui presomexen o an presomit davant los ulls de lurs marits sota una polera o una caxa amaguar lur enamorat!"
Franch, Narcís Corbatxo f. 37

"Item una pollera de jonchs per tenir pollets."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

POLS s.

Substància qualsevol polvoritzada; pólvora.

"mas mes pastava
pasta de muda
d oli de ruda
e de ginebre,
pols de ginebre
molla de muja."
Roig, Jaume Spill 2.526

"Pols de ferre desseca e restrenyn e val a les plagues males. Pols d aram baxa la carn e solva. Tot pols es agut e simple."
Joan Jacme Alcoatí f. lxij, a-b

"... e son aquestes les dites robes: tota specia grossa e menuda, totes sucres, pols de sucres, safra, brasils..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica LXXXVII

"Item altre maçapa en que havie pols de sucre .viiij. onçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Mas lo pols de l enssens el lo mellor quan es blanc e nedeu, e a hi alguns que hi fan mescla de la rresina del pi e de la farina."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, b

"item una gerreta pocha ab pols d enforbi."
Inventari d'Arnau de Torroella, apotecari de València 18 de setembre de 1329

POMPÓS, OSA adj.

Ple de pompa; fet amb pompa, amb ostentació.

"E d altra part del cor stava un monge jove molt pompos..."
Recull d'eximplis e miracles CIV

"... los embaxadors de França havien agudes letres del Rey, son senyor, com ell volia venir en Cicilia per veure s ab lo Rey e per veure sa nora la pomposa Ricomana..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. XCVII

"E nostre Senyor, si es stat hom de mala vida, arrufara lo nas... e dir li ha: -E no es tu aquell que tenies tres amigues, e eres molt pompos, e has viscut com a porch?..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LIV

PORCELLETA, [PORÇELLETA] s.

Oniscus asellus, L., petit crustaci isòpode d'aplicacions medicinals (dit també trujeta i baconet).

"Si tot te fall
ffaxa t hun all
o porçelletes,
ffan bandolletes;
tanbe mostalla
lo cuyro talla,
color altera;"
Roig, Jaume Spill 6.073

PORTÀTIL adj.

Que es pot portar o transportar amb facilitat.

"... de dos libres que us ha scrits, ço es un missal e un pontifical portatil..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCLXVI

"Feren alcuns demanda o dupte si lit portatil devia esser fet e portat ab caxa sobre aquell a manera de representacio de sepultura de defunct..."
Llibre de Memòries València, 1387

"Car usen de tendes he de habitaçions portatils he habiten continuadament en la riba de la mar dita Ponticum."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, 147

"Car exiren ab los insignes o senyals dels officis e dignitats que havien aconseguides e dels sacerdocis que havien regits, sients en les cadires portatils..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 290, lib. III, tit. II

POSTELLA, [POSTELA] s.

Petit tumor inflamatori que supura.

V. apostella, berruc, berruga, borruga, burruga.

"Item scaviosa picada ab ensunya veylla de porch, amorrex fleuma falsa, la cual fa les posteles en les cames."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. III

"Item si es picat ab pegunta abaxa les postelles qui s fan aderredor del coyl si es posat desus."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. LVIII

"E can es molta ab lo blanc del hou ensems e ab ayga d alfolbes val contra les posteles dels huyls..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 100, b

"Item per aço matex fes que s lau per nou dies ab la sanch de les lebres fresques mortes, e tolra li les barrugues, e les postelles sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. xviiij vº, d. Bib. Univ. València

POSTÍS, [POSTIÇ] s.

Empostissat, conjunt de posts unides sòlidament; cosa composta de posts.

"Primo, en la esgleya de sent Miquel on se acostuma de tenir Consell, e son en lo postiç, una clau qui es del portal com hom entra en lo dit postiç."
"Item .j. raxat de fust per barandat del postiç affixum est."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls

"... s eren posats apres de hun postis qui mirava en la cambra hon geya micer Sipelleto e veyen la hu e l altre e scoltaven..."
Decameron jornª 1ª novª 1ª

PRECÍPUAMENT, [PREÇIPUAMENT] adv.

Principalment, senyaladament.

"Poran commemorar dits embaxadors grans perills de inconvenients qui seguir podrien e precipuament en la illa de Sicilia e altres..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A., v. 14, p. 11

"... sobre los desordens e excessos teus que erem avisats havies fets en Barcelona en tot e per tot, e preçipuament sobre los mals portaments vers la duquesa ta muller..."
Lletra d'Alexandre VI Al duc Joan de Gandia (1493)

PREGON adv.

Profundament, pregonament.

"... e aço val a les postemes qui son engendrades de la ssang en lo començament e al pujament, per ço cor l oly hi val a la ora del baxament, e l oly rrosat entra pregon e ablanex la durea e la ssequetat que es en aqueles postemes..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 39, c

"Yo so aquell / qui per ma vida mala
so derrocat / en viure tant pregon;"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 77, IV