PROHOMENIA, [PROMENIA, PROHOMANIA] s.

Col·lectivitat, corporació dels prohoms; caràcter o qualitat del prohom.

"... se n sia la caxa plenariament satisfeta a conaguda dels sobreposats ab la prohomania."
Capítols per l'ofici de sastres Mallorca, any 1428

"E aço feren los dits honorables Consellers considerada la promenia e necessitat de dit Johan."
Novells ardits 5 d'octubre de 1433

"E com aço hagren feyt ells digueren: -Nos esperem aci l almirall; jatsia que ell nos haja dit que ns en anem a Barcelona, molt es millor que ab ell ensemps hi entrem e que ell n aja la honor a qui pertany. E axi ho faeren e parech be de llur promenia."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CXXXVI

"No diras paraules leges ne vils, per tal que no t façes tenir per vil ne façes menysprear a tu e ta promenia e tota ta doctrina e bons ensenyaments."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.378, cap VII