PINTAT, ADA adj.

Induït de pintura; s'aplica a les peces de ceràmica esmaltada de colors, així com a les de vidre acolorit, cofres.

"Item deu el matex per .iiij. setres pintades e .ij. blanques per preu de .v. ps. qui valen... ij. duc .xxxviiij q."
Compte de les preses de l'estol d'En Ponç de Santa Pau en la campanya naval de Romania MS. 252. Bib. de Catalunya. Any 1352

"item .iij. dotzenes d escudelles e greals de terra pintats."
"item miga dotzena de terraços de terra pintats buyts."
"itemuna almaraxa pintada de vidre, ab son calguer..."
Inventari d'Arnau de Torroella, apotecari de València 18 de setembre de 1329

"Item, hun coffre vermell molt sotil pintat blanch e vermell."
"Item, en una recambra, hun coffre vermell pintat ab perdius, buit."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 42, 51. València, 3 de març de 1459

PINYOL, [PIYOL, PINNOL, PYNOL] s.

Part molt dura continguda dins certs fruits i que guarda una llavor.

"Per talent de menjar datil, sucle el pinyol."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 1

"... e per tal erren fort de bon nodriment aquell qui menjant cireres o prunes o fruyta ab pinyol, escupen lo pinyol en la ma. Basta que baxant lo cap escupes los pinyols sota la taula."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Item prenets dels pinyols de les olives e trenquats los, e trets ne lo gran qui es dedins..."
Receptari de la Universitat de València f. clvj

"Item prenets los grans dels piyols, ço es, que sien trencats e tots entegres que sien bona quantitat matets los a coura en bon vin..."
Receptari de la Universitat de València f. xxviij v

"Item cireres dolces, menyades e englotides ab los pinnols en degu, mouen lo ventre abondadament."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XXII

"Nos veem, Senyer, que alscuns arbres son qui fan lo fruit en tal manera que la escortxa esta dura e amargosa e dura de trencar, e dintre es lo pynol bo e dols e saboros."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 107

"Mas, si son fort descalsades, o hi a canser abans que res hi pos, lava te les giynives ab vinagre en que haja cuita flor de magrana e piynols de olives..."
Tròtula de Mestre Johan 19 b

"E l gra de la olyva qui es dins lo pinyol, quan es picat e mesclat ab farina e posat sobre les malauties qui s fan sobre les ungles, guarex les..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, d

"... e metets hi .j. clavell de girofla el cap e en altre un fastuch, e al costat un clavell de gingebre e un pinyol, e tot aço fets en totes les nous..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, a. Bib. Univ. València

PITJAT, ADA adj.

Dotat de peu o base.

"... li esdevench que per tal com la caxa no estava ben pitjada, pres un gran lats, e apres lo seu moviment caygue, e caent feu una gran remor..."
Decameron jornª 4ª novª 10ª

PIXAR v. n.

Orinar.

"item una caxa de fust per tenir una olla de pixar."
Inventari d'en Pere Becet 6, XII. Any 1430

"Item prenets de les fulles de sannia e pincant fets ne such e dats lo li a beura: tota sanch qui estigue al cors li fara pixar."
Receptari de la Universitat de València f. cxlvij

"A la plaça torna lo burgues com hac peccat e altra vegada li vench volentat de pixar..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles Vuitena part, cap. XXXV

"Item fo adordonat que nul hom no gaus fer legura ni pixar en la dita plassa; e qui contreffara pagara per pena I. s."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 130

"Item la pedra que ix del membre del hom, donada a beure en degu, trenca la pedra e poderosament la fa pixar."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XXXIV

"los bolqués sullen,
d aygua los mullen,
ffingint prou hixen
e que be pixen;"
Roig, Jaume Spill 9.141

PLAÇA, [PLASSA] s.

Indret, espai que ocupa una cosa.

"... de les cases es bo que u façam cercar, o plassa alguna en que les puscam fer..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 97

"... te potestat que li pot levar la cadena de or del coll, o lo que portara al cap, o la spasa o lo que portara, encara que sia davant lo Rey o en major plaça que sia..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. LXXVII

"Ite, que tots los lauts dels bolentins e de pelangres, haien plassa e loch de treure de la torre d en Axalló stro a la portella dels Boters, e no s hi puxa fer alcuna fusta."
Crida pública a Mallorca 1; Barques e lauts. Mallorca, 2 d'abril de 1398

PLAER s.

Sentiment de goig, de satisfacció, experimentat en satisfer una necessitat, complir un deure.

V. plaser.

"... e aqui atroba Jacob Xalabin ab la donzella, los quals com viren Ali Baxa pugats dir si n hagueren gran goig e gran plaer e alegria."
Història de Jacob Xalabín f. l. iiij. V

"E te domini [Venus] sobre les dones e sobre ls minyons, sobre los jugadors e trobados e musichs... sobre los joyells e los horts e totes les coses de plaer e flors."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. bvj v

"... preycaven que ara es temps en que deu regnar esperit de libertat, ço es de fer tot ço que ll cor desiyara, car tot sera plaer de Deus. Axi que si yo vuyll ociure lo Papa o l Rey, o aontar sa muyller et sa fiylla, de tot fare plaer a Deus..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xliij, v

"Perdona a qui t fa greuge si t a feyt plaer."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 2

"La qual, com sabes que lo Marques hi era, e fos per ell demanada, nulls temps volgue exir de la cambra per ço que Boca de Far no hagues plaer de veure la."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa 2.980, lib. I

PLAGA, [PLAGUA] s.

Ferida, solució de continuïtat a les parts blanes del cos.

V. plaxa.

"Pregam vos que per servir nostre, haiats per recomanat Coli, ministrer de casa nostra, qui se n va a vos per raho que migençant divinal ajuda, lo curets de certa plaga que ha en lo braç."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.173, f. 80 g) Comune sigilli secreti 8, § 2, l. 3 (Martí l'Humà, 1399-1401)

".. que ja li n volien tallar los metges e cyrurgians una cama, en la qual per virtut d una plaga que s i havia feyta s i anava metent foch..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 30

"... en planyer lo scisma de la sglesia, qui sta pijor en lo mon que una gran plagua en la faç d una donzella..."
Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b, f. 88 v

"Lo senyor e la companya li eren cruels, e los cans venien al pobre
e lepaven li les plagues..."
Ferrer, Vicent Quaresma 27, XIX

"En la faç hac una tal plaga
Que la maytat era mig morta;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 333

"lo fill de Deu aqui veurem
apparellat,
mans, peus, costat
les plagues cinch a tots mostrant,"
Cobles del Judici

"Aquestes sson les mediçines que guarexen les plages e que ajusten la carn, e la estrenyen, e la crexen, e la dessequen en les plages e la aparellen tant que torne a cuyrar..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 6, d

PLANETA s.

La plana, ribot (eina de fuster).

"Los segons son los calafats o mestres d axa ab la planeta ab la qual son aplanats los fusts."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens MS. de Madrid, cap. segon, Dels obrers e dels ferrers

PLÀNYER-SE v. refl.

Manifestar un sentiment de pena pel propi dolor.

"Qui plega a setanta anys, plany se menys de malaltia."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 95, col. 2

"... canta un romanç ab baxa veu de Tristany con se planyia de la lançada del rey March..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCXLVIII

"... qui s acosta als malvats greu es que no se n planya..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Perque no m planch / del mal que sent
Mas dolch me laç / de poch voler,"
Garcia, Martí Cançoner de Saragossa f. 222 v

PLAXA s.

Plaga, ferida.

V. plaga.

"E la sacristana los torna a lavar. E tentost que ls pres la dita fadrina per exugar la dita plaxa e taxa de sanch, hi fon tornada..."
Recull d'eximplis e miracles CLXXXII

PLEC, [PLECH] s.

Feix, farcell, embolic.

"E la donzella, axi com aquella qui havia moltes joyes e riques, si les pres ensemps ab Ali Baxa e ab la cambrera si n faeren .j. plech..."
Història de Jacob Xalabín f. l. j.

"item un plech de tovelloles de coto qui son .viij. en nombre, totes en un passoll."
Inventari d'en Pere Becet 86, I. Any 1430

"item .vj. brandons de una lliura e .xij. brandonets e .iij. plechs de candelas blanques."
Inventari d'en Pere Becet 117, III. Any 1430

"Item dos plechs de tovaylloles de bri abtes per donar confits: la una ha de larch .iiij. canes ab listes, e altres .iiij. sens listes."
"Item dos plechs de tovallons, cascun de dues canes."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 28 de maig de 1434

PLERS (FER SOS ___) loc.

Elogiar algú. (?)

"E la donzella qui hoy perlar aquest e senti que era homa, no gosa res dir, e Ali Baxa procehia fer sos plers d ella los quals lo senyor de Satalia hac a pendre en paciencia."
Història de Jacob Xalabín f. i. iiij. V