PLORÓS, OSA adj.

Que fa plors; llagrimós, osa.

"... e troba la reyna muller del rey En Jaume, ab tres fills seus e ab huna filla, que seya sobre hun llit trista e plorosa..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. CXXXV

"Jesu Christ Senyer! En axi com vos vengues recrear l umanal lynatge, ploros, doloros, angoxos, assotat, desonrat, menyspreat, escarnit, nafrat e mort..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 6, cap. 62

"Com aplegua prop de la ciutat descavalca e dexa lo rossi mostrant que era fogit del siti, e venia ab tots los hulls plorosos."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXVI

"La missa fenida, acosta s a l altar en G. de Monchada jonoyls baxats, e sos uyls ploroses banyaren la cara del noble..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XXI