JURAR v. n.

Blasfemar, flastomar.

"Fo ordenat de volentat del senyor e consols de la vila de Baga que negu no jur desonestament de Nostro Senyor ni de la Verge madona sancta Maria, ço es lo cul, budell, osos, carn, ne dir a mal grat ne despit aytal cosa los fara..."
Arxiu de Bagà vol. LVIII, f. 6, any 1393

"... e pus entre si mateixs, de aço que han ajustat tenen ne golateries e taffureries e ribalderies entre si mateixes en les tavernes e hon se volen, e juren pijor de Deu que altres."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.080, cap. XXI

"Item que tot hom qui jur de Deu o de madona Santa Maria, ço es lo cap o al ventra o alguna partida de lurs santes persones, que li costaria per quascuna vegada .x. sols comptants, o tan grau poria esser lo jur que n astaria a conaguda dell jutga."
Ordinacions e bans del Comtat d'Empúries Bants de joch de dies e de nits et de jurar de Deu

LACERAR, [LAZERAR] v. a.

Fer a trossos, esquinçar, esqueixar.

"... lança les dites letres per lo cami e aquelles foren tornades al portal e aquí foren preses per un gentil hom... e aquelles legint, lacera e esquexa."
Llibre de la Universitat Igualada, 1478

"Los juheus cortesament ne usaren que no li trencaren degun os; mas, los christians esquarterar, lacerar pels budells, pel cul."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXX

"... e per millor contrastar a la cega voluntat e desonesta furia de aquells qui viciosament les cobdiciaven, lazerant a si mateixes defformaren la natural e bella forma de la sua proporcionada figura."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 320

LLONGANISSA, [LONGANIÇA] s.

Embotit de forma allargada farcit de carn de porc picada i adobada.

"Los qui fan longanices. Fartores."
Esteve, Joan Liber elegantiarum

"Per que, molt cara companyona, fets nos aperellar pago e perdius, longanices e aquelles altres viandes que vijares vos sien..."
Itinerari de Joan I n. 235

"carn capolaven
feyen pastells,
e dels budells
feyen salsices
o longanices
del mon pus fines;"
Roig, Jaume Spill 1.692

"Item picat ensems la sanc del boch e l fetge, e l polmo, e ls renyons, e ls genitors, e l membre, e ls budels, e fet ne d aqui longaniça o salsiça en lo pus gros budel d aquel e sie cuyt e dat a menyar... e si l malalt a anel en la ma en que age pedra, apres del menyar de .iij. boçins de la longaniça la pedra s partex de l anel e ades volra pixar."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV

"... en una encontrada qui s anomena terra de Bongaudir, en la qual se liguen les vinyes ab longanisses a l entriar..."
Decameron jornª 8ª novª 3ª

MILÀ s.

Ocell de rapinya.

"Foll es qui ous de gallina fa covar a mila per fiança de polls."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... les guallines entre les altres coses han pahor de la ombra del mila quant passa volant sobre elles..."
Flors de les Epístoles de Sèneca CXXI

"Item la polvora del fetge del mila, sobira remey diu que es."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VII

"com lo milà
del terç any vell
per un budell
ja m i calava,
ja m acordava
a fort cadena."
Roig, Jaume Spill 15.738

"... si est leganyos, axi de malalties que no tollen lo apetit, dejunar: malaltia del milia, les ales flaques e lo bec sa."
Ferrer, Vicent Quaresma 86, IV

MOCA s.

Ventresca, budellera; i per extensió el ventre.

"Item, que ningun carnicer no gos tenir les moques que fara per lo mati, sino fins a tercia, e aquelles que fara de tercia amunt, entro a vespres..."
Ordenances de Solsona Any 1434

"Item, que tot peix gros que s vene en la pescateria de la present vila age esser esmocat e que no l gosen pesar ab la moca..."
Ordenances de Solsona Any 1434

"Ne sia gran, ne massa poca,
E que no aja ampla moca,"
Facet 1.511

"E a vos, que us donen ab moques
Per cap e cara,
Per que mantenits ma mara
E l escusats?"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.114

"E, per lo mig dels cossos guardant, apparra dins la higadura dels ossos ab los nervis e ab les venes, e lo siti e orde de totes les parts qui son dins lo ventre, axi com dels budells e de la moca, qui seran plens de materia pura, neta e odorifera..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou tercer punt, Del regne de Déu

MORENES s.

Hemorroides.

V. amarroides, amarruïdes, hemorroides, marroies, marruides, moroines, morroides.

"... item, si ha mal de morenes o de fluix de sanch, be porien guarir, mas serie perillos. Un rey havia morenes, e gitave molta sanch..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer 48. Sermó de dijous sant. Any 1413

"Tres dolors son: morenes, e mals de pare e colica passio."
Llibre de tres

"De morroydes o morenes."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 64

"La ventosa posada en la part de dins la cuixa, val als menstruas e a morenes, e a fluix de sanch e a infladures de lonch temps."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. fiij

"A curar e guorir tot mal de morenes e fer les desfer e dexanflar."
Receptari de la Universitat de València f. cli

"Item prenets alos, que es sever, e ensemps ab vin dolç posats lo en forma de emplaustra sobre les morenes e estanca la sanch que no hix gens."
Receptari de la Universitat de València f. clij

"Item si les morenes son dintre lo budel que no s puxen veure, pren estopa e fes una cala banyada ab holi blanch fort que la puxes metre per lo budell... e met la y dins e ab Deu sera guarit."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CI

PASTELL s.

Pastís.

"Item sien feytz pastels axi com a formatgada, e sien y aiustades de les amenles dolçes picades, e de les sementz fredes maiors, e de la meola de la carabaza, e encara hi serien bones pomes dolces o agres."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLV

"carn capolaven,
ffeyen pastells,
e, dels budells,
ffeyen salsiçes"
Roig, Jaume Spill 1.692

PÍL·LOLA, [PILLOLA, PILLULA] s.

Medicament en forma de boleta.

V. píl·lora, píndola.

"... cluca los ulls, e a manera de qui beu purga, volgue tragar aquesta pillola tan amarga..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, § 6

"E que usets de les pilloles que us trametem dins una capsa, prenent d aquelles en les jornades e forma que us fa saber lo feel metge nostre Maestre Pere Soler..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.252, f. 30 g) Comune sigilli secreti 15, reg. 2.252, f. 30 v, § 2, l. 7 (Martí l'Humà, 1397/98)

"E si es dada la sua leyt en lo temps calent e mesclada ab la farina de l herb e mesclada he feites pilloles de manera de çiurons e donada a beure, alarge."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 89, c

"Encara dich que purgar lo ventreyll e ls budells ab pillules de gerapigra galieni ho ab cristeri, es profitosa cosa a contrastar que no s engenren cuchs ni lombrichs en los lochs damont dits."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VII

"A tolre quartana sien donades al malalt .iij. o .iiij. pillules les quals son aquestes: Reebet opi, soffre viu, mirra, agarich, fulles de ruda, de cascu miga dracma, e sien confegides ab suc d exenz e feytes pillules a manera de faves..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XLIX

"Aquestes coses, si son polvores, devetz les tenir en la boca, e letovaris e especies e pillules, e totes coses be olents..."
Tròtula de Mestre Johan 17 c

PRIVADA, [PRIVADE] s.

Latrina.

"... que no ha res al mon qui yo tant am ne vulla per mi matex com son tres coses qui m son vida, e son: bona taula, e bon lit, e bona privada. -E los altres, qui u hoyren, tragueren se n escarn..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià Cap. CCCXV

"Viu gent qu era en merda cabuçada
Qui de privades d homens parech fosch."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. XVIII, 113

"... e paga per loguer de bestia .ij. sous .vj. e mes per una vadriera qui servi per lo spirall de la privade .j. d. vj."
Novells ardits 8 d'abril de 1462

"E deus te be gordar que no tengues nagun aucel a fum de pegua, ne a pudor de privada..."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. 21-2-19, f. 148. Bib. Univ. Barcelona

"... lo qual fill e net, ella tentost que l hach parit, lo oucis e l lança en una privada per que no fos descuberta."
Recull d'eximplis e miracles CCLXXVI

"E lo papa ana a la privada, e assigue s per tolre aygua, e alli decontinent gita los budells, e mori soptosament a mort vil e cruel."
Recull d'eximplis e miracles CCCVI

"... segurament entrant en la bescambra, li esdevench que ell, posant lo peu sobre lo cap de una post qui en l altre cap no stava clavada, per lo seu contrapes alsant lo cab detras e ficant lo davant a ell covench a caure davall dins la privada, hon a ell feu Deu gran gracia que nengun mal no s feu, exceptat que per la gran sutzetat qui dintre era se solla tot, del cap fins als peus."
Decameron jornª 2ª novª 5ª

ROMANÍ s.

Petit arbust de la família de les labiades, molt aromàtic de flors dotades de propietats estimulants.

V. romer.

"Item prenets del romani e coets lo ben en bon vin, e bevets de aquell vin calentet a mati e al vespre: per gran fredor que hajats en l astomach e en los budells, si l en traura e ho escalfara, e ho confortara tot..."
Receptari de la Universitat de València f. XXXIX v

"Diu hom que tu batras les mates,
Los romanins e bufalagues
E altre aura los conylls."
Facet 1.545

"... e quant sia passat tasta l e si sent a romani en bon ora, sino met n i un poch en herba que sia be picat e sech..."
Nola, Robert de Art del coch De romerat de quatre escudelles

ROMPEDURA, [ROMPADURA] s.

Fractura, trencadura, ruptura.

"E si es d altra guisa sera la cura en aquela rahon, ço es a saber, que can esdeve trencadura o rompedura en la vena buyda, no es curable."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, b

"Item si es beguda ab vinagre guareix les rompadures dels budells."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. XLIII c

"... hi es ten fort la speronada que per be que no trenca lo cuyro de part de fora, romp la tela dedins e per aquella rompedura hix la tela per aquell loch hi fa s i aquell bony."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la malaltia que s fa al cavall en les yllades

"Item si ell such de la rayll es mesclada ab such de la ruda, e es beguda val a les rompedures dells budells."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 12; MS. n. 216, f. xxxviij, a. Bib. Univ. València

SAGNÓ s.

Decorriment o pèrdua de sang.

"... dats ne a beura que sia calentet a tot hom qui haja torçon o sagno de budells, e tantost li passara."
Receptari de la Universitat de València f. lxiiij v