APLANAT, ADA adj.

Obrat, treballat amb la plana; ribotejat.

"Per que t man que fasses una arca de bona lenya aplanada e que sia ben simentada e empeguntada de dintre e de fora..."
Tomich, Pere Històries e conquestes de Catalunya cap. III

"Los segons son los calafats o mestres d axa ab la planeta ab la qual son aplanats los fusts."
Cessulis, Jaume de Llibre de bones costumes dels hòmens 3r tractat, cap. Segon

APLEGAR v.

Arribar.

"L altre dona a Tirant en mig de la cuxa, que un gran palm badava la coltellada: torna li tan prest a dar altra en lo braç squerre que fins a l os li aplegua..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX

"Aplegat l embaxador a la cova, per bon spay stigue mirant a Tirant havent compassio d ell..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIV

APOSENTAR v. a.

Donar, facilitar posada; hostatjar, allotjar.

"... per sa altesa fonch manat als qui lavos eren Consellers de dita vila, que per fer servey a sa senyoria tractassen, aposentassen e acullissen molt be dita gent de guerra..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1498

"E pregua als embaxadors aturassen alli fins en l endema que ls daria major resposta: feu los molt be aposentar e donaren los totes les coses necessaries per a la humanal vida."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XIV

APRENDRE, [APENDRE] v. a.

Adquirir coneixences; estudiar.

"E perque adonchs si volets apendre scientia, per aquella porets conexer les coses terranals, per les quals conexerets les naturals dels elements e de les coses fetes d ells."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"... donats e pagats a frare Johan Albalat tres florins los quals lo dit Consell li mane esser donats en aiuda de un libre apendre a honor de Deu."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 8, 3 d'octubre de 1389

"E apreses hanc tant ne quant?
-Cavayll, be avets seny d infant,
L art que mon para m a dat
Apris lo be, no m es oblidat.
D altre art ne d altre saber
No agui anch cura de aver."
Disputació d'En Buch ab son cavall 269

"E quant la mula tendra la brida, portau li la ma baxa per tal que aprenga de dur la barba als pits."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij

APRESONAMENT s.

Acció i resultat d'apresonar.

"... per squivar scandols e dans qui, per lo dit apresonament e no sens raho, son apparellats de seguir se contra los poblats de Cathalunya, en tant que... vostres missatgers han obtengut que alguns dels dits apresonats son stats deliurats..."
Lletra dels cònsols de Perpinyà Als consellers de Barcelona, (9 de setembre de 1419)

"Com attesa la corrent en la present Ciutat que la Ciutat de Valencia hoc e Arago sobre la differencia e apresonament fet entre la magestat del senyor Rey e del inclit don Carles, fill seu... Haurien trameses embaxades al dit senyor Rey..."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

ARAM s.

Lliga de coure i d'estany; bronze.

"Pols d aram baxa la carn e solva."
Joan Jacme Alcoatí f. lxij, a

"Item un baci de aram de rentar les mans."
Inventari de la infermeria de Poblet f. 4 v. Any 1466

"ell, serp de coure,
aram, llauto,
en pal basto
mesa a traves,
per Moyses
en alt alçada,"
Roig, Jaume Spill 13.880

"Libra es lo .7. signe, e es de natura de vent calt e umit e movible e masculi; la sua planeta es Venus e lo seu matal es aram..."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cx, a. Bib. Univ. València

ARANYA, [ARAYA] s.

Articulat àpter de vuit potes que teixeix una tela subtil amb una substància segregada del seu cos.

"E si es de fora sera per alcunes coses que vajen sobre l palpet, axi com aranya ho vespa o abella que giten veri..."
Joan Jacme Alcoatí f. liiij v, b

"Dix Galien que torongea a aytal força com lo marrubi e menor un poc quan es donat a beure la fulla ab lo vi o faxada val a la mordedura de l escurpi e de la aranya e del ca rrabios..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 21, d

"Tu veus be que totes les oronetes en una manera fan lur niu, e totes les aranyes lur tela."
Metge, Bernat Lo Somni 1.078, lib. Primer

"... et compara ls a arayes, car segons que la araya no s estudia sino en pendre mosques, les quals de podriment s engenren, dien tot axi no s estudien sino en sucar lo podriment de la vanitat d aquest segle..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxvij v

ARBORAT, ADA adj.

Dreçat, alçat, parat.

"... de la dita hora en evant de cascuna nit no gos ne presumesca tenir arborada o parada alcuna scala vulgarment appellada de gats per on hom puxa muntar a dengun terrat del ostal, ans cascu, tantost sonara la dita oracio, sia tengut baxar e posar planes en terra tals escales..."
Llibre d'actes n. 20, València, 1395

"... e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet... a la custuma reyal ab ses banderes Darago, de Sicilia, de Navarra e standart alt arborats, ço es, una bandera a quascun dels .iiij. pilars qui sostenien lo dit capelll ardent."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 5 d'octubre de 1461

ARCABUÇ, [ARCABUS] s.

Arma de foc portàtil amb clau i pedra foguera.

"... los mestres qui... fabricaran de nou pany, cano, caxa o clau per a qualsevol arcabus pedrenyal de qualsevol llargaria..."
Constitucions de Catalunya VI, lib. VIIII, tit. XVIIII

"Item dos arcabussos bons ab tot son gorniment, ço es flascos y flasquillos"
Inventari del castell de Folgons f. XVIII v; 29 d'octubre de 1546

ARENY s.

Arenal, sorral, formant montículs d'arena.

"Aquest die fou benehida la primera caxa del moll qui de nou se construeix en la plaia de aquesta Ciutat... prop lo espero de Sta Clara, e a la una part de la dita caxa de fora en l areny vers tremuntana fou fet un altar de fusta..."
Novells ardits 2 d'agost de 1439

"Terra pus ferma,
nova, mes plana,
blana, solana,
tot bon terreny
luny de l areny,
bon regadiu
de font o riu,
mogué, laurá."
Roig, Jaume Spill 13.422

"En la rambla o en l areny qui es prop lo Real nostre, e el riu de Godolaviar..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 18, 8, 3, De Pasturis

ARGAMASSA, [ERGAMAÇA, ARGAMAÇA] s.

Morter.

"... encara mes, Senyor, he closa e tancada de tapia d ergamaça la una quadra de la claustra..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCLV

"... e ab molts e diverses mestres de cases la caxa fou omplida de argamaça..."
Novells ardits 10 d'agost de 1439

ARGIL s.



V. arxil.

"Item, ha en lo damunt dit argil o armari .j. clau de la caxa del comu de la Selva."
Inventari (1406) Arx. parroquial de Valls