TIRAR v. a.

Fer sortir, expel·lir.

"... e posats la la hon hage ossos trencats: tantost los tirara e los ne fara axir."
Receptari de la Universitat de València f. cxxvij

"E dementre que ab laugeres revolucions treya e tirava la lengua, escampava per tot l aer mortals verins, axi com si caygues pluge espessa."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III, 1.168

"Item levam de forment mesclat ab sal tira de part de fores les humors venenoses e rompr les postemes."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LI

"Dix Galien que la ssua agudea es molt fort e cremant, e a gran poder d escurar, e tira la fleuma de la gola..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 66, c

"e l ome foll / sa natura regira,
e met valor / on degun preu se troba;
despulla si / e don a l estrany roba;
gracia fa, / de si mateix la tira."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 13, ed. Pagès - CVIII

"E axi mateix hi haguem be III milia caballs vius: los altres eren morts o anaven per lo camp tirant los budells..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXX