BASTAR v. n.

Atènyer, abastar, tocar.

"Car es crescut tant alt que fortuna no y pot bastar ab la sua ma."
Flors de les Epístoles de Sèneca CXI

"... cuytadament ana per despenjar los scuts de Tirant, e tant era gran que ab la ma hi basta e pres los ab gran ira e lança ls per terra..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXII

"... apres del sol post, veu Jacob una scala que bastava de terra al cel, e angels devallaven e pujaven, e nostre senyor Deu tenia alt lo cap..."
Ferrer, Vicent Quaresma 95, XXVI

"Dix un savi: -Yo son pus rich que negu Rey. -Demanaren li: -Com? -Dix: -Yo he poch e baste m, e ell ha molt e no li basta, e ell ha ansia de molts e yo no de negu."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 93 v, col. 2

"O creu exalçada / e arbre de vida,
ab rames divines / qui basten als cels!"
Hispano, Benet Devota contemplació del cors sagrat de Jesucrist Mallorca, 1541

"... preneu una verga e midau la de ffora del nas tro sus a l ull de la mula e fellegue n que no bast al vull una ma, e puys meteu le y per lo nas amunt e brocau la per lo nas..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. viiij

"E la raho / per sa virtut los força
de fer se forts, / pux largament hi basta."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 135, ed. Pagès - CXII