ASPRAMENT adv.

D'una manera aspra, amb aspredat, rudement.

"... que si lo contrari presumiriets fer... vos punirem asprament com a transgressors de nostres manaments."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. II, CCCXXXIV

"E si lurs marits les castiguen
Benignament
Ellas responen asprament
E squeixat,"
Sermó del bisbetó 621

"Molts homens son qui parlen asprament, no per malicia que sia en ells mas per us, e es fort mal us."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 262

"... ab gran cuyta baxa la cara del bacinet, e, desijos de morir, ab passos molt cuytats ana contra Curial e comença l a combatre molt asprament."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 86