PERDENT adj.

Que perd.

"E los dits pintors no haien volguda acceptar la dita taxacio, allegant que ells eren molt perdents en aço per ço com lo dit derrer freu era maior per la VIIª part de la obra plana que nagun dels altres freus."
Registre d'albarans Arx. Municipal de Barcelona. Any 1372

"... que ells, per occasio de moltes adversitats que en lur any eren estades, axi de mortaldats generals com de gran fretura e carestia de les coses de que s paguen les dites imposicions, fossen molt e estranyament perdents en aquelles..."
Manual de Consells València, 3 d'octubre de 1375

"Ay francha! e qui us fa perdent
Aycel qui s mils vostre que seu?"
Planys del cavaller Materó 711

PERLA D'ONÇA un. pluri.

Perla massa menuda per a ser comptada i que és venuda a pes (era aplicada en gran abundància en els brodats).

"Item .jª. faxa d aur ab brots d aur sobreposats ab .iiij. coronas de perlas de onza ab .v. terns en cascuna corona de perles de compte."
Inventari del rei Martí 25, f. 139

"Item un frontal de altar de fil d aur brodat ab letres morisques de perles de onza..."
Inventari del rei Martí 57, f. 49

PERXA, [PERTXA, PERXE] s.

Palanca oscil·latòria de les màquines catabalístiques, que té a un cap el receptacle o fona de les pedres llancívoles i a l'altre, un contrapès.

"... e tiraren, e cuydaven complir a la ost e no y pogren complir, e la corda de la llur brigola envolves entorn la pertxa."
"... que no pogren pujar lessus ni desvolre la fona, ni baxar la pertxa de la brigola per re que faessen."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 461

"Item, dues pedres grosses de trebuch e la perxe del trebuch menor."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1489

PES (DE ___) mod.

Amb pes just i cabal senyalat per la llei.

"Et mes atorgam Nos, dit Rey de Navarra, loctinent general, que si lo senyor o sos succehidors voldran o voldra abaxar los dits croats a menys for dels dits dehuit diners per croat de pes, que no u puxen fer sino ab expres consentiment de la Cort general de Cathalunya o a supplicacio de la ciutat de Barchelona. Et si volra o volran abaxar lo dit senyor o successors de aquell lo flori d or de Arago a menys valua dels dits tretse solidos per flori de pes no u puxen fer sens voluntat o consentiment de la dita Cort general."
Privilegi concedit per l'infant Joan Arx. C. d'Aragó. Barcelona, 8 d'abril de 1456

"Ia no matrets / vostres diners manuts
Ab mos florins / de pes ben conaguts,"
Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 97 v

PEU s.

Part de certs objectes (mobles, vaixells, etc.) que serveix per a sostenir-los.

"E Fabricio hac la dita escudella pus bella, car feu li fer un peu de corn sobre l qual se tenia."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.212, lib. IIII, tit. IIII

"Item una copa ab sobrecop d argent daurat dins e defora... la qual seu sobre .j. peu hon ha .j. sercla de bocell smaltat de vermell..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 9; any 1412-1424

"Item uns peus de caxa a n Guillem Tolra per .viij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"Primerament cinch taules de pi de menjar, velles ab huns peus."
Inventari del castell d'Ayora Any 1431

"Item un peu de debanadores de ferre."
Inventari del castell de Tous Any 1410

PEUS (EN ___) mod.

Dret en posició vertical, referit a una persona.

"E quant Ali Baxa e la cambrera vaeren que aquests dos no podien tornar en lur seny ne tenir se en peus si comensaren de fer lo maior dol del mon..."
Història de Jacob Xalabín f. h .iij. V

PIA adj.

Pietosa, caritativa.

"... sollempnes convits per les festes les quals fem a honor dels dits sancts... moguts per devocio pia manam esser fets..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels convits

"... e aquells los dit almoyners hagen a metre dins la caxa qui sera de la dita Confraria en servey de les coses pies fahedores a utilitat de les animes feels defuncts e en special dels confrares e confraressas de la dita Confraria."
Capítols de la Confraria d'espasers i llancers de Barcelona Monestir de Valldonzella, 8 de maig de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 103 v)

PIADÓS, OSA adj.

Suplicant, implorant.

"Tirant no prou content del gest de sa senyora, ab veu baxa e piadosa li dix lo seguent parlar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXII

PIC, [PICH] s.

Instrument de ferro corb, punxegut i de mànec per a trencar pedra.

"Item, tres pichs e dos tallants per fer pedres de bombarda."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1486

"... e tots los loçols, axi de pichs, scarpres, com altres ferramentes."
Llibre de la Universitat Igualada, 1476

"... e vos, senyor, havets molta gent ab exades e ab palafangues e ab pichs e ab destrals... qui vajen davant ab les dites ferramentes e pensen de fer camins..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXII

"... los turchs emprengueren de venir .iiij. milia peons ab axades e cabaços, pichs, vinagre e foch portants per voler rompre una montanya..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXI

PICAPEDRES, [PICAPERES, PICAPEDRAS] s.

Picapedrer o pedrapiquer.

V. mestre picaperes, pedrapiquer, picapedrer.

"... la tersa cosa es lo faedor, axi com lo ferrer o l picaperes..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació Introducció del MS. Bib. Univ. Barcelona

"... que no gos, sots qualsevulla rao ni color, pendra ni levar ni fer pendra o portar alcuna pedra ni altra cosa de les pedres, areus ni coses posades ni stants en la Ribera de la mar ne en lo entorn d aquella per a fer la muralla ja comensada e qui s continua per en Guillem Pons picapedres, mestre de la dita obra, sens consentiment d aquell."
Crida pública a Mallorca Per les pedres de la Ribera de mar. Mallorca, 5 de setembre de 1425

"Item, en la cambra dels picapedras hun lit encaxat nou."
Inventari de la casa i església de N. D. de Lluch Mallorca, 20 de juliol de 1478

PIGARTÓS, OSA adj.

Pigallós o pigat; que té pigues.

"E lo dit comte es hom de baxa statura, gros ab lo coll curt ab care pigartosa, ulls gassos, ab cabelladura larga e molt rossa."
Novells ardits 19 de maig de 1461

PIMENT s.

Beguda confeccionada de vi amb espècies i mel.

V. pimenta.

"Mon beure quant al vin blanch es aquest: bech grech d estiu, e d ivern cuyt o moscatell, malvesia... e a la fi clarea ab neules o piment per tota la hivernada."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià f. 167 v

"Memoria de les festes e dies en los quals lo Camarer de Banyoles deu fer piment al Convent e als porcioners del Monestir, e de la mel e del pebre que deu metra al vin que al saller paga, e de la mesura que l Camarer deu donar del dit piment los dies desus scrits.
Primerament lo die de Nadal entren al piment XXIV justeyes de vin e aquell die lo Camarer met hi miga liura de pebra e tres liures de mel..."
Graduari de Banyoles f. 59 v

"Salut lo vi tot axament
Que vos bevets e lo piment;"
Facet 961

"bich pro de l aygua a mon talent,
mas anch no bic vi ni piment
qui tant plasent sabor m agues,"
La Faula d'en Guillem Torroella 159

"E ardiment
Sia nostre pa e piment,
E bon talent."
Llull, Ramon Lo Consili IX

"E aquells qui fer ho poden, podeu usar vi, naturalment calt axi com grech o vernaça e axi dels altres, ho artifficialment calt axi com piment."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. v, cap. II

"Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son costumades de menjar pos devant nos en la taula."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels copers