PLÀNYER-SE v. refl.

Manifestar un sentiment de pena pel propi dolor.

"Qui plega a setanta anys, plany se menys de malaltia."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 95, col. 2

"... canta un romanç ab baxa veu de Tristany con se planyia de la lançada del rey March..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCXLVIII

"... qui s acosta als malvats greu es que no se n planya..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Perque no m planch / del mal que sent
Mas dolch me laç / de poch voler,"
Garcia, Martí Cançoner de Saragossa f. 222 v