PLAGA, [PLAGUA] s.
Ferida, solució de continuïtat a les parts blanes del cos.
V. plaxa.
"Pregam vos que per servir nostre, haiats per recomanat Coli, ministrer de casa nostra, qui se n va a vos per raho que migençant divinal ajuda, lo curets de certa plaga que ha en lo braç." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.173, f. 80 g) Comune sigilli secreti 8, § 2, l. 3 (Martí l'Humà, 1399-1401)
".. que ja li n volien tallar los metges e cyrurgians una cama, en la qual per virtut d una plaga que s i havia feyta s i anava metent foch..." Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) Cap. 30
"... en planyer lo scisma de la sglesia, qui sta pijor en lo mon que una gran plagua en la faç d una donzella..." Felip de Malla Parlaments de Felip de Malla b, f. 88 v
"Lo senyor e la companya li eren cruels, e los cans venien al pobre e lepaven li les plagues..." Ferrer, Vicent Quaresma 27, XIX
"En la faç hac una tal plaga Que la maytat era mig morta;" Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 333
"lo fill de Deu aqui veurem apparellat, mans, peus, costat les plagues cinch a tots mostrant," Cobles del Judici
"Aquestes sson les mediçines que guarexen les plages e que ajusten la carn, e la estrenyen, e la crexen, e la dessequen en les plages e la aparellen tant que torne a cuyrar..." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 6, d
| | |