PINYOL, [PIYOL, PINNOL, PYNOL] s.

Part molt dura continguda dins certs fruits i que guarda una llavor.

"Per talent de menjar datil, sucle el pinyol."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 1

"... e per tal erren fort de bon nodriment aquell qui menjant cireres o prunes o fruyta ab pinyol, escupen lo pinyol en la ma. Basta que baxant lo cap escupes los pinyols sota la taula."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Item prenets dels pinyols de les olives e trenquats los, e trets ne lo gran qui es dedins..."
Receptari de la Universitat de València f. clvj

"Item prenets los grans dels piyols, ço es, que sien trencats e tots entegres que sien bona quantitat matets los a coura en bon vin..."
Receptari de la Universitat de València f. xxviij v

"Item cireres dolces, menyades e englotides ab los pinnols en degu, mouen lo ventre abondadament."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XXII

"Nos veem, Senyer, que alscuns arbres son qui fan lo fruit en tal manera que la escortxa esta dura e amargosa e dura de trencar, e dintre es lo pynol bo e dols e saboros."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 107

"Mas, si son fort descalsades, o hi a canser abans que res hi pos, lava te les giynives ab vinagre en que haja cuita flor de magrana e piynols de olives..."
Tròtula de Mestre Johan 19 b

"E l gra de la olyva qui es dins lo pinyol, quan es picat e mesclat ab farina e posat sobre les malauties qui s fan sobre les ungles, guarex les..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, d

"... e metets hi .j. clavell de girofla el cap e en altre un fastuch, e al costat un clavell de gingebre e un pinyol, e tot aço fets en totes les nous..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, a. Bib. Univ. València