PALANGRE, [PELANGRE] s.

Corda submergida i sostenguda per suros, al llarg de la qual són atacades llinyes amb hams per a pescar.

"... tenen bolichs, cintes, tirones... palangres per a reig, palangres per a anguiles,..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

"Item dos bolentins un nou altre vell e un palangre de pescar e .c. ams de bolenti de pescar peix, tot .vij. s."
Inventari de les robes d'un mariner Any 1416

"Item, que tots los lauts dels bolentins e de pelangres, haien plassa e loch de treure de la torre d en Axalló stro a la portella dels Boters..."
Crida pública a Mallorca 1; Barques e lauts. Mallorca, 2 d'abril de 1398

PALANQUEJAR v. a.

Operar amb la palanca o amb el palanquejador (instrument de cirurgia veterinària).

"E, com haureu a vostre vejares ben baxada e ben desencarnada la barra, lavors pendreu lo palanquejador e metreu lo entre lo colmello e la pala, e palaquejar l eu en amunt de punta tots temps refermant lo quaç del palanquejador sobre la pala, e, axi com haveu palanquejat de punta, axi palanqueiau devers la ma alçant la ma en alt e baxant la punta."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Nacional de Palerm, f. 92

PALAU s.

Cambra o sala en general.

"Item, en una cambra o palau, al pujant de la scala, fonch trobat hun banch encaxat de fust, de larch de nou palms."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 103. València, 3 de març de 1459

PÀMFIL, [PANFIL] s.

Embarcació medieval de rems i de veles de característiques imprecises.

V. cf. Jal, Gloss, naut. als títols pamphilus, panffile, panfilus.

"Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos grosses, e sis lalmos grossos."
Salzet, Mateu Cronicon Mallorca, 24 de juliol de 1398

"... per pendre e retenir .j. pamfil que carregave de blats en la plaia de Guardamar... era estat pres e detengut en la dita vila Doriola..."
Manual de Consells València, 7 de juliol de 1386

"... per raho de loguer e messio d alscunes besties qui foren logades per lo viatge que l dit senyor feu de Tortosa a Barchinona en lo present mes de Maig, ab .lxxxiij. solidos que costa de nolit un pamfil qui porta persones e roba de casa del dit senyor."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1364, n. 89

"Dimecres II. Vench lo panfil d en Boffill de Oristany carregat de forment."
Novells ardits Novembre de 1390

"... per raho de loguer e messio d alscunes besties qui foren logades per lo viatge que l dit senyor feu de Tortosa a Barchinona... ab .lxxxiij. solidos que costa de nolit un pamfil qui porta persones e roba de casa del dit senyor."
Itinerari de l'infant En Joan 89

"Item se vane en Candia .j. panfil ab coreus e ab axarsies sues, del qual s ach... ccxxx duc. "
Compte de les preses de l'estol d'En Ponç de Santa Pau en la campanya naval de Romania MS. 252. Bib. de Catalunya. Any 1352

PANER s.

Estri portatiu, fet de vímets, jonc, canya, per a tenir pa, provisions.

"... sedevench li un die que ell vee exir de .j. gran paner en que tenia lo pa molt gran fum..."
Recull d'eximplis e miracles XX

"... e que en cada plat de la taula deius del tovallo se n metes hu d aquells pans, mas que n i hagues ab paners perque n tinguessen avinentment aquells qui mes ne menjarien..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 20

"Item dos panes.
tem una caxa de pa."
Inventari de la infermeria de Poblet f. 3. Any 1466

"Item un paner de verduchs per lavar pa de taula."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

PANY s.

Planxa de ferro sobre la qual s'aferma un mecanisme mogut per mitjà d'una clau i que serveix per a tancar portes, caixes, cofres.

"... que en la dita Secha de Perpenya sia feta una caxa en la qual haie tres panys et tres claus..."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà 24 de març de 1357

"... quatre bons homens de la dita art que leven e cullen les dites lexes [e] emoluments de la dita Confraria e que aquells metan e posen en una caxa qui per ells sia comprada ab dos panys e cascun dels dits levadors ne tingue una clau..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. IIII; Arx. C. d'Aragó (reg. 2.207, f. 91)

PARLER, A adj.

Que parla excessivament; xerraire.

"Ere un hom molt parler e volie s abstenir de parlar, per tal que vingues a perfeccio."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, f. 106

"... axi cove peraula baxa e no ardida, donques la summa de les summes es aquesta: -yo t man que molt tart sies parler."
Flors de les Epístoles de Sèneca XXXX

"... la .ix. es que no sien massa parlers ni atrevits en mal parlar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCVI

PEGAT s.

Emplastre medicamentós, tros de tela, untat d'ungüent, que s'aplica a un gra, una ferida o una regió malalta.

V. pegadet.

"Item .j. pegat per .j. malalt .viij. dinés."
"Item .j. pegat per .j. malalt .vj. dinés."
Manual de l'Hospital de Sant Macià (Aguilar) Arx. de la Seu de Barcelona

"... e sia li faxat desus lo pentenil un pegat de boyna cuyta ab mel e guara ab Deu..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXIX

PEIX D'AIGUA DOLÇ un. pluri.

Peix de riu.

"... dat per .iij. dies seguentz, la luna en son baxament, vexiga de peyx d aigua dolz."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XXVI

PELOSELLA, [PILOSELA] s.

Hieracium pilosella, L., planta composta medicinal.

"Sia pressa de la pelosella qui s fa en los prats axi vert, sien ne faxades les bares per tota una nit..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXC

"Item si la materia sie poca e la dolor sie gran que apenes pusca esser sostenguda, coet pilosela en vi e sie feyt emplastre sobre l loc."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XLI

PENTINAT, ADA adj.

Aparellat amb la pinta, referit al lli, cànem i altres tèxtils.

"item .i. poch de li d Alaxandria qui pot esser entorn una rova, no pentinat, en que ha una gerra una verda de pentinat."
Inventari d'en Pere Becet 54, XIII. Any 1430

"Item, a sso matex cou lupis molt en aygua, pux del lupis lava tot aquell & dementre que sera calent bolca aquell en lana pentinada, & axi iagua."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, c

PER (+ INFINITIU) prep.

A fi de, amb l'objecte de.

"... corregue vers Curial ab la hatxa baxa per ferir lo de punta en la cara..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 21