Fitxa Dubtosa OIR (PER ___ DIR) loc.

Per referència d'altres (assabentar-se d'alguna cosa).

"... axi los de Barcelona no u saberen sino per hoir dir; que si als Embaxadors se fos dit, ells hagueren respost al que convenia a la republica..."
Història MS. de Joan Fivaller

"Ffort es usitat en natura humana concebre benvolença o amor una persona ab altra, la qual iames no haura vista ab l ull corporal, mas, per oyr dir, aiustant creença a les paraules hoides, l om concep o amor o rancor."
Metge, Bernat Lo Somni 886, segon punt

"Per tal que totz los homes d aquest mon desigen de saber coses estranyes e meravelloses, cum sian pus plesens naturalment que aquellas que hom pot saber per hoir dir,..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 12

OLDÀ, ANA adj.

Vell; usat pel temps.

V. ol·là, olrà.

"item un altra parel de lansols de li patits oldans, de dues teles e mige"
"item una caxa... dins la qual atrobam... VIIII camisses oldanes e ... dues tovalloles oldanes."
"item una altra cota de drap de lera negra, desfolrrada oldana."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"item una cuberta de coxi molt oldana..."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

"Item tres vanoves blanques oldanes."
Inventari del castell de Tous Any 1410

OLI DE PEIX un. pluri.

Suc oliós retirat del greix i del fetge de certs peixos, utilitzat en medicina.

"... e sia faxada la lupia tantes vegades tro sia desfeta ho sia untada la lupia sovent ab holi de peix."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXXVIII

OLIVERA s.

Arbre de la família de les oleàcies que produeix l'oliva.

"Item prenets dels brots tendres de la olivera ab les fulles e picats les e fets ne such..."
Receptari de la Universitat de València f. XXIIIJ, v

"... e puxes trames la coloma, qui aporta per senyal un ram d olivera en sa bocha, en significansa que la mar era baxada e que la terra aparia."
Llull, Ramon Doctrina pueril 5, cap. 97

"Las altres .xiij. parts son pobladas, las quals son planas e son luny de montanyas e son molt bonas per blats, molt han de forment e d ordi, quays han fretura de fruytas, oliveras no han, nodrexen pocas vinyas..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. I

OLLA DE PIXAR un. pluri.

Orinal.

"item una caxa de fust per tenir una olla de pixar."
Inventari d'en Pere Becet 6, XII. Any 1430

OLRÀ, ANA adj.

Vell, a.

V. ol·là, oldà.

"item un altra parell de lansols de li olrans de iiii teles e mige."
"item un axalo vermell olrà e ernat."
"item una altra vanova feta a escata de peix, de cotonina olrana de .v. teles."
Inventari d'en Pere Becet Any 1430

OR DE LUCA loc.

Fil d'or per a brodaries provinent de la ciutat de Lucca, capital de la república italiana del mateix nom.

"Item dos blaus, la hu de seti ab fulatges; l altre ab fulatges de or de Luca."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 4. València, 1466

"Item un savastre d or de Lucha ab camper blanch, vert, vermell e morat de diverses colors, de largaria de entorn una cana."
Inventari del rei Martí 10, f. 138 v

"Item caxa d or de Lucha filat, e d argent de Lucha filat... iiij. dr."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284

"Car es pijor que or de Luca
Lo trist del vell,
Que nunca te gens a martell,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 1.152

ORREU, EA, ESA adj.

Sutze, brut.

V. horreu.

"Car l orreu fanch / çell qui mays lo pal triga
Trop mays li put /..."
Erill, Arnau d' Cançoner de Saragossa f. 232

"Ffollia es una cosa baxa, menysprehivoll, orrea e serventa sotmesa a molts..."
Flors de les Epístoles de Sèneca XXXXIJ

"Negun hom de alt enguiny no s delita en coses vils e orreses..."
Flors de les Epístoles de Sèneca XXXVIIIJ

"Si als ulls corporals plau veer la bella femna com es ben vestida ni ben aornada, als ulls espirituals es molt leja cosa de veer ella, si tant s es que la femna sia orrea e avol e vil e de males obres e sutzes."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 104

"... per que vols tu ensutzeyr les ymatges nobles de tan gran e tan generos capita com fonch Anxilles ab sanch de mort cruel e oresa de una ignocent donzella?"
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 176

"Car ja lur començament fon orreu, quant lur primer princep, Romulus, aucis son frare..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.118, cap. V

"ab gran fervor
volgue preycar,
manifestar
lo dit atrás,
tan orreu cas,
exorbitant
mas confermant
la nostra fe."
Roig, Jaume Spill 3.728

PA FRESC un. pluri.

Pa recent, cuit de poc.

"El pan fresc quan es mes en l aygua e en la ssal, guarex la rronya quan es faxada ab el."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 23, b

"... aprenen de destillar, de fer untaments, de conexer erbes e saber lur virtut, e la proprietat de les figues seques, del vermeyll de l ou, del pa fresch de pura farina pastat,..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.309, lib. terç

PACIFICACIÓ s.

Restabliment de pau dins un Estat, entre dos Estats, en un poble, família.

"Aquest die retorna de la embaxada lo Reverent abbat de Poblet qui es hu dels embaxadors que lo principat de Cathalunya tramet a l illustre Rey de Castella sobre los fets de la pacificacio del regne de Navarra."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 26 d'agost de 1461

PAL·LI, [PALI] s.

Teixit de seda; drap, cobertura d'aquest teixit.

V. pàlit.

"E l emperador tenia les claus ab si, e feu posar davant si un bell pali e honrat e feu obrir la caxa al seu tresorer e feu ne traure la corona emperial... E axi mateix feu traure davant si la espasa, e feu posar la corona e la spasa en aquell noble pali."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, VI

PALA s.

Instrument format d'una part ampla i plana i un mànec més o menys llarg que serveix a diversos usatges.

"... e .xxxx. milia homs ab pales, e axades, e magalls..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Item, un arer e un garbell e un almut e mige cortera, dues resadores e una pala de fust."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434