PARLER, A adj.
Que parla excessivament; xerraire.
"Ere un hom molt parler e volie s abstenir de parlar, per tal que vingues a perfeccio." Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. VI, f. 106
"... axi cove peraula baxa e no ardida, donques la summa de les summes es aquesta: -yo t man que molt tart sies parler." Flors de les Epístoles de Sčneca XXXX
"... la .ix. es que no sien massa parlers ni atrevits en mal parlar..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCVI
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |