PÀMFIL, [PANFIL] s.

Embarcació medieval de rems i de veles de característiques imprecises.

V. cf. Jal, Gloss, naut. als títols pamphilus, panffile, panfilus.

"Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos grosses, e sis lalmos grossos."
Salzet, Mateu Cronicon Mallorca, 24 de juliol de 1398

"... per pendre e retenir .j. pamfil que carregave de blats en la plaia de Guardamar... era estat pres e detengut en la dita vila Doriola..."
Manual de Consells València, 7 de juliol de 1386

"... per raho de loguer e messio d alscunes besties qui foren logades per lo viatge que l dit senyor feu de Tortosa a Barchinona en lo present mes de Maig, ab .lxxxiij. solidos que costa de nolit un pamfil qui porta persones e roba de casa del dit senyor."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1364, n. 89

"Dimecres II. Vench lo panfil d en Boffill de Oristany carregat de forment."
Novells ardits Novembre de 1390

"... per raho de loguer e messio d alscunes besties qui foren logades per lo viatge que l dit senyor feu de Tortosa a Barchinona... ab .lxxxiij. solidos que costa de nolit un pamfil qui porta persones e roba de casa del dit senyor."
Itinerari de l'infant En Joan 89

"Item se vane en Candia .j. panfil ab coreus e ab axarsies sues, del qual s ach... ccxxx duc. "
Compte de les preses de l'estol d'En Ponç de Santa Pau en la campanya naval de Romania MS. 252. Bib. de Catalunya. Any 1352