NAVEGAR v. n.

Anar per mar o sobre aigua en general.

"... Jhesus, que es gran mestre d axa, ha ns fet una bella nau per navegar; tant com no s romp, segurament navega hom, es la nau ignocencia babtismal, e qui navega ab aquella, axi se n va dret a parahis."
Ferrer, Vicent Quaresma 17, IV

"E, segons que alcuns afermen, aquesta fon la primera nau qui primerament navega ab veles teses en mar a lunyes parts..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 302

NIT (DONAR PART A LA ___) fr.

Anar-se'n a dormir, al llit.

V. nuit (Donar part a la ___).

"E tant duraren les rahons que fon gran hora de nit per lo molt plaer que trobaven en les paraules de l embaxador: e donaren part a la nit."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCC

NOSTRADA (A LA ___) loc.

A la manera nostra, casolana, indígena.

"Item, una copa ab sobrecop a la nostrada, daurada, ab un ram per arma."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Segle XV

"Item, una copa baxa a la nostrada, ab sobrecop, lisa."
"Item, dos copes a la nostrada, ab sobrecops, daurades, gallonades."
Inventari dels béns de Joan de Borja, duc de Gandia (s. XV) Segle XV

"... armave s a la nostrada segons en Italia se acostuma fer ab sos penachos e los cavalls encubertats."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIII

NUU, [NUHU] s.

Núvol.

"E vench la nuu del cel, e baxa s contra els..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 53

"E vench huna nuu clara e obrumbrava ls: era luent e feya ls ombra..."
Ferrer, Vicent Quaresma 125, XIV

"... empero yo dich a vosaltres que vos veurets lo fill de l om sient a la dextra part de Deu lo pare vinent en los nuus del cel."
Evangeli de sant Mateu Còdex del Palau, f. 30

"... tres coses son que no han durada: ombra de la nuhu, amistat dels mals homens e fama mensonguera."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

OBRA DE LIMOTGES un. pluri.

Treball d'esmalt en fusió que hom aplica sobre coure daurat (i no sobre metall preciós, procediment industrial practicat a Limoges amb tal perfecció que escampà pel món la seva fabricació especialitzada i sempre més portant el seu nom), tal com Damàs el donà a la damasquinadura (obra domesquina).

"Primerament .j. lignum Domini de obra de Limotge. item .ij. creus de obra de Limotges. item .i. caxa en que ha reliquies, que es obra de Limotges. item .v. candelobres de obra de Limotges, .ij. grans e .iij. pochs. item .iij. canadeles de Limotges... item .ij. taules de obra de Limotges... item .j. ensenser e .j. naveta de Limotges..."
Inventari de la capella del castell de Peníscola Arxiu dels Templers, 60

"... una capça d'obra de Limotges a manera de moniment..."
Inventari de la comanda de Gardeny 28 de juny de 1373

OBRAR v. a.

Executar un treball.

"Quan algun hom vol fer una caxa, pren l axa en la ma e obre la: veus que ab la ma la obre..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXVII

"... e manaren a l honrat en Miquel de Guixar, administrador del Comtat Dempuries, aqui present, que faça obrar la dita cambra."
Novells ardits 23 de novembre de 1437

"Totes les nostres obres has obrades."
Ferrer, Vicent Quaresma 66, XLIII

"... per ço com eren certificats que una cambra del palau de la vila de Castello estava per a caure, e si no y ere provehit se enderrocaria del tot, deliberaren que y fos provehit prestament e que fos obrada."
Novells ardits 23 de novembre de 1437

OBSCURITAT s.

Absència, carència de llum.

"... no axi com lo fuster que, si mor, la caxa que ha feta roman, mas axi com lo brando luent, que fallint la lum, roman la obscuritat."
Ferrer, Vicent Quaresma 97, XVI

OBSTACLE s.

Empatxament, destorb o oposició.

V. estacle.

"... car axi com lo sol exint tantost escampa la sua lum per tot la hon deu ferir si no es empatxat per qualque obstacla..."
Disputa ab la anima de Guido de Corvo 805, V

"Vos triunfau per aquell gran miracle con vos moris, que ls apostols no y eren, y en un instant del cap del mon vengueren que l llonch espay no ls fou negun obstacle."
Jaume d'Olesa Triumfes de Nostra Dona MS. Acadèmia Hist. Mallorca

"... e diverses besties e adcembles carregades de pichs, axades, perpalls e altres coses e artelleries per derruir, remoure e trencar tot impediment e obstacle que l aygua discorrega en lo riu..."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

OC E loc.

I fins i tot, i també, i així mateix.

"... com attesa la corrent en la present Ciutat que la Ciutat de Valencia hoc e Araguo... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey hoc e lo principat de Cathalunya e algunes altres universitats del dit principat..."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

"Lo brogit era molt gran de trompetes e ministrers hoc e de la gent que cridava, parlava e murmurava, que si Jupiter hagues tronat no l hagueran oyt."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

OC ENCARA mod.

Encara més, de més.

"... per tal que tostemps l om de la dita gloriosa ciutat hagues fervent memoria, pinta la li tota dins ell mateix, hoc encara e perço que a si mateix attenent axi com a ymatge d aquella... a aquella pervingues..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. Terç

"... e de tot leny que los dits barquers novells de Sancta Maria hauran la una part e los barquers de Sent Pere l altra, ço es popa o proa, haien a metre en la dita caxa sis diners, hoc encara tota moneda que sobrara no bastant a un diner per part al partir se, haie a metre en la dita caxa..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

ODÀ interj.

Oidà, prou que sí, oi.

"Vejats. si un fuster muntava aci a preycar, que dirieu? -Oda! e no m feu a mi hun banch?; l altre: una caxa?"
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer 48, sermó XXIII

OFICI DE SANTA MARIA un. pluri.

Aquell que té destinat l'Església semblant del quotidià dels eclesiàstics, per honrar i lloar la Verge Maria.

"... tots temps empero que no y haja misses solennes, ço es ab diache e sotsdiache, apres la missa finada sia dit l offici o missa secca de sancta Maria, si donchs aquell dia no era vigilia o festa d altre sant, en lo qual cas l offici de la dita vigilia e del dit sant sia dit, l offici de Senta Maria relaxat."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les quatre tempores de l'any