MODIFICAR, [MODIFFICAR] v. a.

Canviar, mudar, corregir.

V. motificar.

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey hoc e lo principat de Cathalunya e algunes altres universitats del dit principat per modifficar, encusa e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppresions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

MOLLA s.

La polpa o part molla interior dels fruits.

"... ja cercha los que son be madurs e posa ls se en la boca e menja s la molla de dins e lança la pellofa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"Item ultra la medicina tant ço es que sien presos limons grochs e sien cuyts en caliu, e puys sien uberts per mig, e calts, de la part de la molla sien faxats..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 113; MS. n. 216, f. lxiij, c. Bib. Univ. València

MOLTURA, [MULTURA] s.

Acció i resultat de moldre el gra.

"Item .i. caxa on meten la multura."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item entenen a vendra lo ditz manomessors la terssa part del moli e de la moltura de aquel..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. XXIX

"Lo quart que los capitols dels molins fossen legits attes que per alguns es feta querimonia de multuras."
Novells ardits 25 d'abril de 1460

MORDRE, [MORDRA] v.

Mossegar.

"... semblant a la fera bestia dita tigris en la silva afamciada, inçerta hon mordra, gira los caxals ab la bocha uberta ades deça, ades los regira della..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Tiestes e Atreu, p. 101

"... car tals affers han semblança de cans ladradors, los quals, si ls girats l asquena, venen rosegar tro a les faldes e a vegades mordre a les garres..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, V

"Cell que serp ha mordut soga li fa pahor."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E com ella fugint en aquell per un prat, fos morduda e verinade en lo talo per una serp aqui amagada, encontinent mori..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"E si t mort la serp, o lo calapet, o lo scurpi, e beus del such del porro ab vi, sapies que no t pora noure."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 18; MS. n. 216, f. xxxx, d. Bib. Univ. València

MORRATXA, [MORAXA] s.

Almorratxa, mena de cànter.

V. almarratxa, almorratxa.

"Item tres moraxes de vidre."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

MORRONS, [MORONS] s.

Anagallis arvensis, L., planta de la família de les primulàcies d'aplicacions medicinals (dita també anagalls, pic de gallina).

V. anagal·lis, anagalls.

"Item sien preses morons de aquels qui an la canya redona, sien piquats e sia faxada la lupia tantes vegades tro sia desfeta..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXXVIII

MOT A MOT loc.

Sense canviar mot; exactament.

"... e dix li l abat que li comta tot so que li es esdevengut daspuixs que el es entrat en la Questa del Sant Grasal, hi el lo y comta tot mot a mot so que li era avengut..."
Sant Grasal MS. G. Reixach, f. 90

"... e de present Ali Baxa li dix que aquella era germana del senyor de Setalia, de la qual havia hauda la pus gran ventura del mon e va lo y comptar tot mot a mot axi com li era pres depuys que parti d ell."
Història de Jacob Xalabín f. m .j.

"E d aqui avant comta li lo sompni mot a mot..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 26

MUNTAR v. a.

Portar a un preu més elevat.

"... haia e sia tenguda vendre aquell blat, a tot jorn, per aquell preu que començat haura en aquell jorn, e no puxa muntar aquell blat de preu en tot .j. jorn, mes baxar si s volra..."
Crida pública a València 20 de maig de 1385

MURMUR s.

Brogit sord i confús de veus; i figuradament planys de gents descontentes.

V. murmuri.

"Durant aquell temps a els assignat rae ls hom lur barba, lo frare qui ls menara faça ls covinentment lus ops sens murmur."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xxj

"O casta de ma ignocencia! tan honest morri no m consentiren, ans portaren lo murmur de mes darreres paraules a les orelles de la Viuda reposada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXI

"Be us vull dir, mossenyors, com aci ha gran murmur perque s ich diu que la ciutat e los deputats han elegits embaxadors per tremetre al senyor Rey, e son ne maravellats perque la eleccio se es feta apres sabuda la nove de la Cort..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XLI

MUSSOLL, [MUÇOL] s.

Au nocturna.

"... aquest mon es dit nit, e l altra vida, dia clar. Ara nosaltres som axi com a muçols, o rates penades, o olibes. tanta es la claritat altra."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer 76, sermó LIII

"trobant me falt
de vista losca
e ab ma fosca
flaca prensiva,
com la visiva
del duch e rat
qui s diu penat
e del muçol
al raig del sol;"
Roig, Jaume Spill 15.520

"... en la riba del qual ha voltors, muçols, corbs e molts altres aucells gemegans agrament..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"En aycest loch lo rossinyol
No cantava, ne l oreneta,
Mais cugul qui ab veu neta
Cantava lay axi com sol,
E la sigala ab lo mussol
Que li tenia contraxant"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 239

NACRA s.

Tabal de guerra.

"E ab aytant feu tocar les trompetes e les nacres, e ab grans crits començaren a fer una baxa ma molt vigorós."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XIX

NAS s.

Part prominent de la cara entre el front i el llavi superior que constitueix l'òrgan de l'olfacte.

"Encare s meraveyla de la linea retglada del seu nas, de meraveylosa ballea, qui la fas departent en dues eguals parts, no s baxava per molta larguea ne, levat per molta curtaria, lo sobira labii tirava en alt, axi mateix ne per massa gruxa inflat se escampava per molta amplesa, ne los termens de les narils se acostaven per molta estretura, ne per examplament de molta obertura se manifestaven."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VII, 3.097

"Viu l affilat nas, la bocha com a rosa vermella, de poch aspay contenta..."
Rocabertí Glòria d'Amor 79