VER s.

Veritat.

"Cuytadament anaren a la cambra del Emperador per veure si era ver la lur partida, e Lemperador los ho recita tot."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVIII

"Dix lo Rey: -De quals gents es?
-Senyer, dix ell, ma muyller es.
Dix lo Rey: -Es ta muyller?
-Certes, senyer, be n es ver."
Llibre dels Set Savis de Roma 1.625

VERD, A adj.

Que no és madur, referit a la fruita.

"... e ab les mans pren los rayms sens rompre ls del cep, e a mossos los sta menjant, e no cura de mirar si son verts ni madurs, axi ls se menja."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"Item carabaza vert sie envolopada en pasta cuyta al forn e apres sie n treyt lo suc e sie mes en bela ola nova..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

"Dix Galien que les prunes son menudes, e, quan son madures, alargen, e, quan son vertz estrenyen e donen ssimplea..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 45, b

"mas hom veu que / Natura no comporta
que lo fruyt vert / cayga sens que madure."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 107, CXV

VERD, A adj.

Aplicat a la primera edat, a la infantesa, a la jovenalla tendra.

"Per que informes
los jovens verts
e inexperts
del toch del foch
polls del bech groch
del niu cuytats
y poch aguats"
Roig, Jaume Spill 292

VERME DE TERRA un. pluri.

Anèl·lid del gènere Lumbricus que es cria en els terrenys humits (cuc de terra).

V. verme terrestre.

"A sso matex val ceba cuyta picada e mesclada ab oli e vermens de terra; depux mena ho tot e sia posat de sus calent."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, classement de 1860

VEU (UNA ___) mod.

A una veu, unànimement.

"Tots lo cregueren
esser ver Deu;
tots huna veu
de fet cuytaren
hi u reçitaren
dins la ciutat:
-Ressusçitat
es verament!"
Roig, Jaume Spill 14.264

VIJARES (ÉSSER ___) loc.

Ésser d'opinió.

V. semblant (Donar ___), vejares (Dar de ___), vejares (Ésser ___), vijaire, vijares, vist (Ésser ___).

"E es me veiares que l tractament que feyt e a ades se segueix sie asatz profitos a vos..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 158)

"... e jo li n he respost en aquella manera que m es estat viares..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de Vidal de Vilanova a Jaume II (III, 185)

"E dormit, oy grans crits e fonch li vijares que s despertas."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 28

"... e, com sera tant cuyta que no y aura sino una escudella, tasta la de sal, e, si te es vigares que n age mester, mit ne mes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València

VIRAGA s.

Lolium temulentum, L., planta de la família de les graminàcies, dita també jull, zitzània.

"Item lolium, que es viraga, sie cuyta en aigua, e en mel, e apres sie banyat lo membre malalt en aigua, o aquela erba viraga sie emplastada, tol la dolor al ciatich o la sana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap XLI

VISTA (PERDRE DE ___) fr.

Cessar de veure, de percebre una cosa pel seu gran allunyament.

"Moltes e grans maravelles los ensenya, e puys a vista de tots puja sse n al cel, e, quant fo molt alt, nos lo perdem de vista."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 12, XXIX

"Dins un moment / de vista la perdem,
Tant e tan fort / cuytadament anavem."
Rocabertí Glòria d'Amor 1.541

"E lo senyor rey e madona la regina estegren aquell dia a la marina mirant los entro los hagren perduts de vista, e puys anaren se n a la ciutat de Tortosa..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXIII

"E d altra part havien comissio que no perdessen lo Senyor Primogenit de vista e que l acompanyassen açi en Barchinona."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 6 de març de 1461

VOLATERIA, [VOLETERIA] s.

Conjunt d'animals de ploma.

V. volatília.

"... e capons, e gallines, e conills, e perdius: e de totes altres volateries."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XI

"Item ne pujaren al castell con l official de Guissona e Mulet hi eren per a dar a les besties e a la voleteria, entre tot .II. quorteres."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"... e galines e altra volateria, en tal manera que la se n posques be mantenir..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"Axi mateix que ningun moliner no gos tenir en son moli mes avant de dues gallines e un gall, ne puga tenir ninguna manera de coloms sots pena de deu sous e la voleteria perduda."
Capítols dels moliners d'aigua Mallorca, 1533

"... e dich te una primor: que de tota volateria que sia cuyta en ast axi com es capo, o gallina, o oca, o aneda, o altra manera de ocells, se volen sempre començar de tallar per la cuixa dreta."
Nola, Robert de Art del coch Tall de perdius

"La cura de la luu can es poca e sotil ço es ab les viandes temprades en la sua compleccio com carn de molto jove, e carn de volateria."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij v, b

"... e feu los servir de moltes viandes e molta volateria en gran abundancia e vins de diverses natures."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCX

VOLATÍLIA s.

Volateria.

V. volateria.

"... e sie mes en bela o la nova e sie y cuyta carn de galina o d altra volatilia, empero sien lavades primerament aqueles carns ab vi e ab sal e fortment espumades..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

VOLER v. n.

Ésser convenient una cosa envers una altra; requerir.

"... totes les salses que son de peix fresch no volen esser dolçes sino agretes, perque lo peix ja es de natura dols..."
Nola, Robert de Art del coch f. xlj v. Bon escorfeno bullit

"... si es cuyt ab vi o ab aygua, porgua les orines e l esple e lo fetge e tol la dolor del costat, empero l aygua o lo vi en que aquesta especia sera cuyta, vol se beure calenta."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 70; MS. n. 216, f. lvj, d. Bib. Univ. València

VOLER v. a.

Tenir la voluntat, el desig, la intenció de fer o aconseguir una cosa.

V. voldre.

"La so atès / d on so volgut fugir,
tinch me per pres / e no so presonat;"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 1, ed. Pagès - CX

"Si lo dit mossen Requesens, per esguart de cert crim li posaven, volia voluntariament esser privat o bandajat a tota sa vida... o si s volia defendre remetent son fet a justicia..."
Llibre de coses assenyalades cap. 101

"On te prech, car nabot, que tu vuyles obeyr a les mies paraules, e que t mostres gracios per complir ab acabament aquests meus menaments..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 262

"E volgui tornar un petit
Atras, e no m pogui ges moure:
Ladonchs me pogre hom noure
Qui m volgues mal, que no m tornare."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 367

"Reyna, cuytau / donzella prestament,
veureu convit / estrem trist doloros;
veniu, que ja / vostre ffill glorios
se n vol anar / al Pare certament."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 89, VI

"Diga Curial que vol que de vosaltres sia fet. - Respos Curial: - Senyor no placia a Deu que yo procure la mort a algun cavaller ... Fets ne aço que plasent vos sia..."
Curial e Guelfa I, 22