METEDOR, A adj.

Que ha de ser mes o introduït, a metre.

"Item que cascun confrare sia tengut donar e pagar de entrada... quatre solidos barchinonenses los quals sien meses en la dita caxa de la dita Confraria, e ultra aço haja a pagar cascun any lo dia de la festa de la Ascensio de nostre Senyor un solido metedor en la dit caxa."
Capítols de la confraria dels blanquers de Barcelona 23 de juny de 1405. Arx. C. d'Aragó (reg. 2.200, f. 48 v)

MICA, [MICHA] s.

La molla o part interior del pa.

V. molla.

"La primera virtut es aquesta: que si prens una micha del pa levat ab lo such de aquesta erba ben mullada e ben fregada e despuys la poses sobre la dolor e infladura dells uyls, sapies per cert que la dolor tol e la infladura abaxa..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 13; MS. n. 216, f. xxxviij, b. Bib. Univ. València

MILIÓ s.

Mil vegades mil.

V. milló.

"E mes lo foch / qui d una lenya cre...
Vem que s dispar / en lur color e fla... Ma
Milions mul / en manera pus pri..."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 233

"... empero se que, ab mos tractes e ab mes bones e prosperes fortunes, gloriosament obtengudes, he portat a l erari o caxa del ben poblich dos milions de liures d'aur.
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.593, lib. III, tit. VII

MILLS, [MILS] adv.

Millor.

"... e lo Rey seya al cap de la taula e Tirant quasi al sol de la taula, e les unes viandes eren molt millors e mills aparellades que les altres."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV

"... que quants embaxadors venen en presencia mia que sien de princeps, han de pendre del que mils los alte tant com ne vullen..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV

"... e per les grans perdues que sofiren sovint, les quals passen mills que altra gent per tal com ho han ja veat e per les grans ansies en que tostemps viuen."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXXIII

"... e aço per tal que Justicia sia mils servada a les gents."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 49, de Cur. et Baj., f. 16, 2

MÍNIM, A adj.

Molt petit.

"... que tots stan admirats de una tan gran novitat com vostra altesa ha volgut fer de una minima e dejecta donzella e de baxa condicio, entre les altres molt poch stimada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXVII

"Minima cosa es lo que reste al respecte del que es fet e del be se n spere."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXXXI

"Ni s vol de tot minim desestrat cars tant entristar se, vosaltres amants, si a qui vosaltres amau, força se mostra devers vosaltres menys graciosa que l usat..."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 464

"La minima part del meu trist pensament dolor recitar no m lexe."
Rocabertí Glòria d'Amor 59

MIRRAT, ADA adj.

Compost, perfumat, ungit, mesclat amb mirra.

"E venguts que foren al loch dit Golgotha, qui es monti calvari, donaren li a beure vi myrrhat e mesclat ab fel."
Anònim Flos Sanctorum ed. 1524

"... e be embalsamat e mirrat ab totes les circumstancies pertinents, en una molt richa caxa fonch mes, e despuys en terra de christians aportat e ab honor sepultat."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, f. 194 v

MISSA BAIXA un. pluri.

Aquella que se celebra sense cant.

"... axi les misses de la font de JhesuXrist venen a la esglesia, que ell dix la primera, e dix lo Dijous Sant missa baxa..."
Ferrer, Vicent Quaresma 121, XXXII

"Lo dit die foren beneydes les banderes de la armade... en la cappella de la verge de Sancta Eulalia baix en la Seu, en una missa baxa la qual celebra misser Agusti de la Illa canonge de Barchinona."
Novells ardits 7 d'agost de 1457

"E aquestes en un mati, que aytant com una missa baxa se diu stant solament en la sgleya, saben en qual manera lo Spirit Sanct procehex del Pare e del Fill, e si Deus poria fer semblant de si matex."
Metge, Bernat Lo Somni 2.617, lib. terç

MISTERI s.

Cosa difícil de conèixer o de comprendre; enigma, secret inaccessible a la investigació científica.

"Aquest [el rei d'Aragó] fa senyal de barres longues grogues e vermelles, e dien alguns que per gran misteri, car dien alguns grans estrolechs e theolechs, unctats d esperit de prophecia, que aquestes barres longues signifiquen bastons e colps e persecucions qui de aquesta Casa deuen exir contra los mals ecclesiastichs per a purgar llurs peccats e per abaxar llur ergull e pompa..."
Eiximenis, Francesc Crestià MS. 1.790, lib. I, cap. 247. Bib. Nac. Madrid

"Lexa anar la ayga per lo riu, que abans que ns partiscam, si subtilment hi volras specular, conexeras gran part del misteri que y sta amagat."
Metge, Bernat Lo Somni 1.696, lib. segon

MITJÀ, [MIJÀ] s.

Separació que parteix un espai en dues meitats o compartiments.

"E axi demostra que com vols fer almoyna, que la façes de la riquea de bon just, e no de la de mal just; e axi bon consell es de fer mija en la caxa e en la bossa, e com volrets fer almoyna, fets almoyna del just, e aquest consell es bo."
Ferrer, Vicent Quaresma 87, VI

MITJANA, [MIJANA] s.

La vela de l'arbre d'enmig i l'arbre mateix (terme de marina).

"Item, III claus de fust de mijana, una e II de caxa de timo sotils."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, l abre e antenes de la mijana."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, una mijana nova de coto de XXI vessos, per la dita galea."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1470

"... e cascu feya sforç de veles tant com podia ab la mijana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"Fon caritat / la xarcia sançera
ab que del tot / les veles se sostenen
hi vostre sforç / la proha verdadera
hi lo triquet / mijana y civadera
molt clarament / per tres virtuts s entenen."
Ferrandis, Vicent Obres en lahor de senta Caterina de Sena f. sign. aiij

MITJANAT, ADA adj.

Meitadat, ada; migpartit, ida.

"Lo cavaller Roquafort fon pujat en una torre... lo qual posa bandera del Rey Scariano mijanada en armes del capita Tirant..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIX

"... que en la dita Secha de Perpenya sia feta una caxa... la qual caxa sia mijanada, et la una part de la dita caxa sia rubricada et intitulada: caxa de sinch cens, et l altra part: caxa de cent."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà 24 de març de 1357

"Una caxeta miyanada a n Meya per .vj. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

MODERAMENT s.

Moderació, allunyament dels extrems.

"Si, pero, en taxacio o en estimacio de salari, alcuna part reputara si agreviada, lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels salaris dels Comissaris