MESTER (HAVER ___) fr.

Necessitar, ser necessari, caldre.

"nos stam fort mereveylats
com vos no prenets muyller,
car be l auriets mester
e stariets leyalment
e senes pecat axament;"
Llibre dels Set Savis de Roma 163

"E, com lo mon los haja mester, axi reys, princeps, e grans e pochs, com subdits e generalment tot hom los tolga e ls furta, empero ells tots temps han mes que altres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXXIII

"Qui ha temprança no ha mester metge."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"... tasta la de sal, e, si te es vigares que n age mester, mit ne mes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València