MER, A adj.

Pur, sense mescla, ver, simple.

"E aço mateix pertanga als altres del dit regne qui han mer imperi, e a lurs ordinaris en los lochs e alqueries situats o situades dins termens dels lochs nostres e d altres on havem mer imperi."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. III, LXXVIII. Alfonsus .I. Rex, 1328

"... sobre la restitucio e recuperacio fehedores del castell Dodena ab tota jurediccio alta e baxa, e mer e mix emperi..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1449

"E ladonchs lo dit justicia, axi com a mer executor, mena les sentencies dels dits consols e del jutge d appells a execucio en los dits bens..."
Consolat de Mar Ordonances, cap. XXVI

"... e dant los congoxes e adversitats, aiustant los, de mera gracia, conexença, fa venir aquells a verdadera confessio."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 956, segon punt