TRAMETRE, [TREMETRE] v. a.

Enviar, transmetre, remetre.

"... vos pregam que us placia fer donar translat d aquells a n Johan Vaynant, mercader d esta vila, qui ha pres carrech de nosaltres los nos trametre..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XXXV

"Mas trames missatge a la armada, a les galeres que eren en Narbona e en Coplliure, que venguessen el pus tost que poguessen..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXLVI

"... manam vos que de continent ab gran diligencia façats cercar... lo dit testament e aquell, o translat ben corregit, nos trametets per correu cuytat."
Lletra de Ferran I Al batlle general de Catalunya (València, 8 de maig de 1415)

"De mati ans que Febo hagues tramesos los seus luminosos raigs sobre la terra se leva lo solicit cavaller..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCLXXXI

"... e metia pau entra los discordants ab tant bones e savies paraules e maneres, e ab tanta maturitat e egualtat de iuy, que tot hom deya que Deu los havia tremese aquesta dona del cel."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 226

"... e los qui alli eran a grans colps mataran lo dit moro, e, ab trabuch, tremeteran lo cors del dit moro dins la Ciutat."
Novells ardits 11 de juliol de 1487

TRANSGLOTIR, [TRESGLOTIR] v.

Englotir, engolir.

"... datz a beure al malalt aigua freda, en la qual sia cuyta regalicia, e ensens ab alfani sie transglutit..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XX

"... e unte l en such d exens he ffe li tresglotir, e da li rata penyada a menyar."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xiij

TRENCAT, ADA adj.

Qui pateix trencadura; herniat, ada.

"... en aquell qui sera trenchat dats li n a beura a mati en deju; continuant sera guorit. Empero port braguer."
Receptari de la Universitat de València f. clvij v

"Mes per ser molles
de flach recort
algu n fan tort
..........................
e geperut,
contret, ventrut,
per mal socos,
trencat, potros
e cames tortes:"
Roig, Jaume Spill 9.192

"... e sie donada en beuratge o en menyar, trastot trencat sana acabadament per .ix. dies, axi com io e esprovat e encara mes deu esser cuyta la erba e emplastada sobre la trencadura."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII

TRESPASSAT, ADA adj.

Travessat, ada; ultrapassat, ada.

"terra lexada,
mas, trespassada
la Roiga Mar,
cuyta mirar
la serp de coure:
Roig, Jaume Spill 12.469

TRIAGOLUM s.

Triaga més reduïda que la triaga magna o major.

"A sso matex val triagolum o poma cuyta en brases tro a desgastament, depux fregada ben sobre les crebasses e moltes veus."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. cv

TRUITA, [TRUYTA] s.

Ous batuts ensems i cuits a la paella.

"... e quant bullira la mantega o oli met hi los ous e la salvia, e fes ne una truyta que sia ben cuyta e fes que tinga dos dits o mes de gruixa..."
Nola, Robert de Art del coch De salviat

"... e coga dues hores fins que la pasta se partesca de la paella e lavors es cuyta e trau la ab un plat axi com si era una truyta de ous..."
Nola, Robert de Art del coch Una torta a la genovesa

"cor de moltó
li fan solsir,
lo vi jaquir,
un ou en truyta
o qualque fruyta,
dien: -Menjau,"
Roig, Jaume Spill 8.154

TUDELL s.

Petita cavitat alveolar sobre el tegument dels ocells on va inserit el canó de la ploma.

"Empero, si hi met hom per lo tudell per on deu axir la ploma una caleta de mell cuyta a la fforma damunt dita, hi val mes."
Flors de les receptes medecinals per ocells de caça MS. Bib. Univ. Barcelona, cap. xj

TUTIA s.

Òxid de zinc, usat com a medicament.

V. totia.

"... e sia curat ab aquest colliri: R de tutia .v. dragmes, mirabolans cetrins .i. z o b..."
Joan Jacme Alcoatí f. xliiij v, a

"La tutia es pera que ix en .Iª. mena en part d Albeyra e en l Algeria."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxxvij v, b

"Item tutia fina, pes de hun diner."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LXIV

"Item sie feyt vomit de lentiscle e tutia e una poca de canella e ab aigua en la qual sie cuyta rayu de cogombre salvatge..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVIII

"E la feegada del vi quan es ben cremada escure les plages... e quan es obrada fresca a poder de solvre sempre e deu esser lavat axi com laven la tutia."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, a

"Tutia.
Dix .D. que es de .ij. maneres: la una es de les menes. L altra es contrafeita, e la de les menes es blanca e vert e groga. E la myllor es aquela que ven de Grecia. E de les .ij. maneres es la .jª. molt blanca e leugera e l altra groga."
"La tutia estreyn e es frede, e umple les nafres de carn e desseque."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 100, b-c

ULTRACUITAMENT, [ULTRACUYTAMENT] s.

Confiança exagerada en si mateix, impertinència.

V. entrecuidament, ultracuidament.

"Jutjant per lur ultracuytament los fets dels altres, ço es los bons esser mals e los mals bons, o los dubtosos interpretant a la peior part."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 508, primer punt, cap. onzè

VACUITAT, [VACUYTAT] s.

Estat d'allò que és buit.

"En ens hon fi no ha poder,
Cove vacuytat caber.·
Llull, Ramon Lo Dictat de Ramon III

VELA (DONAR ___) loc.

Iniciar un viatge marítim.

V. vela (Dar ___), vela (Donar la ___), veles (Donar les ___).

"La qual cosa hoint Anthenor, cuytadament se n torna a la nau e entrant en aquella, feu donar vela."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.315

"... per portar viij. homens acordats de la dita armada los quals eren romasos en terra, per ço com no foren a temps a recullir se en les dites fustes la hora que partiren et donaren vela..."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arx. Municipal de Barcelona. Any 1454

VENT s.

Els gasos que són dins el cos de l'home i dels animals.

"Tres maneres hi a de vent de tras: pet, bufa, biula."
Llibre de tres 212 d

"E si lo vent alt o bax ve,
Prest cortes tu l detendras,
Mas coliqua dur t a en pas
De smortiments."
Moreno, Joan Obra feta per los vells 141

"no febreiau
ni sera res,
de fredor es:
sobreposada,
cuyta n çendrada
madexa crua
lo vent desnua;"
Roig, Jaume Spill 8.160