MAXALLAR s.

Cert aparell de politges.

"Item, II maxallars qui servexen a traure galeres damunt los vassos."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

MEDICINAL, [MEDECINAL] adj.

Que serveix de remei.

V. herbes medicinals.

"Deus lo payre spiritual
Vos ha fayta medicinal:
Si axi fosseu poma com sou dona,
Malalts garirets tota hora,"
Facet 700

"Item done an Bertran de Roda, especier de Leyda, ab albara de scriva de racio, los quals li eren deguts per exarops composts, e violats, e per sucre rossat e per altres coses medicinals que liura a obs del senyor infant en la malaltia que hac en la ciutat de Leyda, en lo present mes de Maig lvj. solidos, vj. diners jaccenses."
Itinerari de l'infant Pere n. 115

"Item, done a n Miquel Rossell, spacier de Barchinona... per raho de diverses coses medicinals que liura en lo loch des Prats hon lo senyor infant hac .j. accident de febra..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1364, n. 98

"Coses medicinals per als uylls. Sapies que aquestes coses son molt provades per als uylls."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viij v, d. Bib. Univ. València

"Mas la mel que retrau a amargor e a agudea e no es medicinal."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 5, d

"Item si l such es begut ab vi, fa abaxar la infladura de l ytropich, e es molt medicinal als morssos verinosos..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 22; MS. n. 216, f. xxxxxij, a. Bib. Univ. València

"E si per aventura alscunes coses medicinals reebedores a nos hauran ministrades, primerament d aquelles tast facen devant nos."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Meges de Phisica

"... los cans venien e lepaven les plagues, que la lengua e saliva del ca es medecinal."
Ferrer, Vicent Quaresma 60, XIX

"E en aquest mes [juliol] lo all e la salvia son medecinals."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. d v

MENAXANT s.

Mariscal d'exèrcit.

"... e dona en aquell cars les letres que lo Emperador li havia dades per al Conestable e als menaxants del camp."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXII

MENYSFALLENÇA, [MENYSFALENÇA] s.

Deute no satisfet, impost no pagat.

"... e que lavores sa muller o son hereu pach la menysfalença del temps que l dit confrare no haura pagat de la dita caxa, si los dits levadors e regidors de la dita caxa que fes a fer."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. X; Arx. C. d'Aragó (reg. 2.207, f. 91)

MER, A adj.

Pur, sense mescla, ver, simple.

"E aço mateix pertanga als altres del dit regne qui han mer imperi, e a lurs ordinaris en los lochs e alqueries situats o situades dins termens dels lochs nostres e d altres on havem mer imperi."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. III, LXXVIII. Alfonsus .I. Rex, 1328

"... sobre la restitucio e recuperacio fehedores del castell Dodena ab tota jurediccio alta e baxa, e mer e mix emperi..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1449

"E ladonchs lo dit justicia, axi com a mer executor, mena les sentencies dels dits consols e del jutge d appells a execucio en los dits bens..."
Consolat de Mar Ordonances, cap. XXVI

"... e dant los congoxes e adversitats, aiustant los, de mera gracia, conexença, fa venir aquells a verdadera confessio."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 956, segon punt

MERCAT (AL MILLOR ___) loc.

El més barat o avantatjós.

V. mercat (A mellor ___).

"Com nos vullam haver un drap d aur avellutat... lo qual nostra cara muller la Reyna, que Deu haia, stant aqui volia comprar e havia ja baxat a LV florins la cana, pregam vos e manam que aquell comprets e haiats per nos al millor mercat que porets."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 39. 1 de març de 1407

"... per ço cor axi bons draps e diversos se faran en la dita ciutat e en les altres terres vostres e sues con en Ffrança ne en altres parts del mon, e de meillor mercat."
Lletra de Romeu de Marimón, batlle de Barcelona, a Jaume II 13 d'abril de 1304

MÉS (CON QUE ___ NO MENYS) loc.

Poc més o menys.

"Primerament me levaren una caxa qui costa tres reyals d or con que mes no menys... iij. lbs."
Inventari dels béns perduts d'un mariner Lletres reials de 1356-1357, f. 111. 16 de novembre de 1385. Arx. de l'Audiència de Mallorca

MESTER (HAVER ___) fr.

Necessitar, ser necessari, caldre.

"nos stam fort mereveylats
com vos no prenets muyller,
car be l auriets mester
e stariets leyalment
e senes pecat axament;"
Llibre dels Set Savis de Roma 163

"E, com lo mon los haja mester, axi reys, princeps, e grans e pochs, com subdits e generalment tot hom los tolga e ls furta, empero ells tots temps han mes que altres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXXIII

"Qui ha temprança no ha mester metge."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"... tasta la de sal, e, si te es vigares que n age mester, mit ne mes..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València

MESTRE CALAFAT un. pluri.

Aquell que fa ofici de calafatar embarcacions.

V. calafat.

"... e foren donades dues copes d argent deurades de pes de un march e .j. onze o entorn, ço es la una al mestre major d axa e altre al mestra calaffat."
Novells ardits 22 de juny de 1466

MESTRE D'AIXA un. pluri.

Mestre fuster constructor naval.

"En est mon, Jhesus, que es gran mestre d axa, ha ns fet una bella nau per navegar; tant com no s romp, segurament navega hom: es la nau ignocencia babtismal..."
Ferrer, Vicent Quaresma 17, IV

"Dimenge .xxij. Lo dit dia fon beneyda en la dressana la galea de la Ciutat appellada "Sant Andreu" e foren donades dues copes d argent deurades de pes de un march e .j. onze, o entorn, ço es la una al mestre major d axa e altre al mestra calaffat."
Novells ardits Juny de 1466

MESTRE DE LA SECA un. pluri.

Oficial dirigent de la fabricació de la moneda.

"... que en la dita secha de Perpenya sia feta una caxa en la qual haie tres panys et tres claus, et la una clau tenga lo Maestre de la Secha, l altre l escriva, et l altra en Pere Guerau del dit loch de Perpenya..."
Lletra de Pere del Punyalet Al mestre de la seca de Perpinyà. 24 de març de 1357

"Quant les guardes hauran reconeguda la dita moneda en la manera dita damunt, los obrers la deuen lliurar al maestre de la seca."
Títulos y Enagenaciones Doc. Arx. Gral. de València, De fondició per fer la moneda menuda o d'argent, vol. II, f. 228, vij

MESTRE DE MONTESA un. pluri.

El mestre de l'orde de cavalleria o religió de Montesa unida a la de Sant Jordi d'Alfama.

"Molt mes que spectable / senyor virtuos
E molt reverend / mestre de Muntesa,
Visrey militissim / dir vostres lahors
Vostra bona fama / vos diu qui sou vos
E molt mes los fets..."
Nàgera, Joan de Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria 116

"Lo dit die los Reverend fra Puig, mestre de Muntesa e noble don Johan Dixer, missatgers trameses per lo senyor Rey, vingueren a la casa de la Ciutat..."
Novells ardits 12 de novembre de 1457

"Aquest die entraren en Barchinona lo Mestra de Muntesa e don Llop Ximen Durrea, embaxadors tramesos per lo Senyor Rey als del parlament general de Cathalunya..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 6 de febrer de 1461