MANTÍ s.
Part del puny d'una espasa per on se té a la mà, mànec de l'espasa.
V. amantí, cf. Puiggarí, p. 362.
"Ja per altra letra vos havem escrit de la manera que devets tenir en fer fer lo gorniment de la espasa de nostre molt car primogenit... que lo pom e lo manti e la cruera... façats fer d aur..." Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.229, f. 21) Sigilli secreti 97, reg. 1.229, f. 21 r, § 2, l. 4 (Pere III, 1370/71)
"... e axi meseix mostra lo manti de l espasa que hom te clos en lo puny, car aytant com hom axi l te es en poder et en voler d om de baxar l espasa o d alçar la, o de ferir ab aquella et de dexar la." Rei Pere del Punyalet Obra de Sant Jordi e de Cavalleria Ley XI
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |