INHUMANITAT s.

Falta d'humanitat.

"Empero per be que la crueltat vostra sia stada molt gran que crudelissima mort no satisfaria al que meritau, e majorment de vos, gran Caramany, que ab tanta crueltat e inhumanitat haveu morta vostra filla e moltes altres mores..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

"L embaxador dix al Rey que aço era inhumanitat e que li suplicava que li fes gracia d aquell catiu."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72

"E tot aço es inhumanitat, ço es diablia et bestialitat."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxviij, v

INNOCÈNCIA, [IGNOCENCIA, IGNOSCENCIA] s.

Absència de culpabilitat.

"... un jorn, com fos citat que comparegues en lo loch publich, davant lo jutge, posa tanta de confiança en sa innocencia, que, com Tiberio Gracho, ab lo qual havia hagudes grans discordies... fos enemich seu molt odios, demana que l dit Tiberi fos son jutge..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 1.747, lib. III, tit. VII

"... haurien trameses embaxades al dit senyor Rey... per modifficar, encusar e unir la voluntat de la dita magestat Reyal a la ignoscencia del dit princep e liberar aquell de oppresions."
Novells ardits 19 de desembre de 1460

"Car en temps de ignocencia, no haguera l om negun impugnant ne contradictio neguna, car per la justicia original a ell lavors dada, la carn li fora obedient..."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. Terç

"E que ab diligent cura tenga aprop ma filla e sua; car la ignocencia e virtuts de aquella son molt plasents a nostre Senyor Deus..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.665, lib. segon

INSTANTMENT adv.

D'una manera instant; amb instància.

"Item abans que los dits ambaxadors partiran del pare sant per proseguir aquests negocis, lo requeriran instantment quant al mon poran de part del dit Senyor..."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. XVIII

"Per ço, molt car cosi, vos pregam affectuosament e de cor e us requerim instantment, que tost e sens tota dilacio siats ab nos per la raho dessus dita..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1364, n. 88 88

"E encontinent Orfeu calla, e yo, axi com aquell qui havia gran desig de oyr ço que dir me devia, pregue l instantment que m volgues acabar ço que m havia comensat explicar dessus."
Metge, Bernat Lo Somni 2.157, lib. terç

INTITULAT, ADA adj.

Dotat d'un títol, nominat.

V. intitolat, ada.

"... e quan son a la porta de parais, entren en la primera plaça on ella troba la sua cadira intitulada del seu nom scrit ab letres d or..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

"... la qual caxa sia mijanada, et la una part de la dita caxa sia rubricada et intitulada: caxa de sinch cens, et altra part: caxa de cent."
Ordinació de Pere del Punyalet relativa a la ceca de Perpinyà 24 de març de 1357

"Item lo jurament que los stats del regne feren al Senyor Princep o a sos tutors per ell et cetera, e es intitulat tudoria segona."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

JAC, [JACH] s.

Perpunt de tela o de pell de cérvol amb reforç de malla, llaunes, usat per la gent de guerra.

V. Cf. Puiggarí, p. 356.

"Item ha en la dita caxa hun jach turch de carmesi ab faldes de launes de cuyraça en lo cors e no en les faldes."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

JUDICI s.

Opinió, parer, dictamen.

V. juí.

"... si la caxa de la dita Confraria no bastave a les dites messions, los .iv. levados de la dita confraria ab consell de .vj. prohomens antichs poguessen fer talles a compliment de les dites festes o solemnitats segons lur bon judici e bona consciencia..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. XXVI; Arx. C. d'Aragó (reg. 2.207, f. 91)

JUPÓ, [JUPPO] s.

Vestidura de cos que arriba fina a la cintura, cenyida i ajustada.

V. Cf. Puiggarí, p. 92 i 277.

"Manam vos que encontinent comprets draps de les colors deius escrites, aytant com n i haia ops a hopolanda e juppo e capero per a nos..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.188, f. 85) Sigilli secreti 62 Pars 1a, reg. 1.188, f. 85 v, § 2, l. 2 (Pere III, 1363/64)

"Apres vene la roba, e no troba lo bossot, e hac anar en jupo."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXVI

"... primerament deu portar jupo un poch gros de coto per tal que la cota de malla no li faça tant anuyg."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps cap. CCLXXIX

"L ambaxador viu al cap del lit del Rey un altra darga e una spasa e encontinent los pres e despullat en jupo, ana vers lo mirador on lo Rey era."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72

LÀMINA s.

Placa prima, quasi fulla de metall fàcil de plegar.

"Item pren lamines de venus e sien cimentades ab ges molt que no sia calcinat e apres sien cimentades ab aquella terra que los vidries fan lo vidre blanch e seran be separades."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CCXIX

"... e lo tresorer apporta la caxa davant lo emperador, la qual caxa era molt noble e ab lamines d argent tota forrada..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 1, VI

LATS s.

Obliqüitat, inclinació lateral.

"... li esdevench que per tal com la caxa no estava ben pitjada, pres un gran lats, e apres lo seu moviment caygue, e caent feu una gran remor..."
Decameron jornª 4ª novª 10ª

LAXATIU, IVA adj.

Que té la propietat de laxar o allargar el ventre.

"E si son del cap ab les medicines lexatives que trahen les humors, e si es de l uyl ab medicines dissolvens e desecans."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiij, a

"... e un jorn cuydant furtar confits, furta letovari lexatiu e menja n tant que vench li soptosament tant de dissenteri que cuyda morir."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIII

"Item de tot en tot lo malalt esquive fomentacions e de totes coses repercussives e lexatives, e gart se de carn de porc..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. LI

LLAMBROT, [LAMBROT, LEMBROT] s.

Llavi.

"...e de aquella polvora mesclats ne ab mel... e posats ne en tot loch hon hage tays, o fenadures en los lambrots o en la boca..."
Receptari de la Universitat de València Cap.: A sanar e curar tot mal de bocha

"Als cavalls se fa una malaltia en lo lambrot dejus de part dedins prop dels quexals..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. lxxxij. De la malaltia que naix als cavalls dins la boca en lo lambrot dejus

"Puys, si per ta mala ventura les beses, ja may oçell no fo pus envescat per industria de cassador, que tu seras entre los lur lambrots."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"... a les fembres tolre lo nas, e ls lambrots, e les orelles, e les mamelles, e, si ops es, cremar en foc."
Usatges de Barcelona Quia justitiam

"A les mules se ffa una malaltia en los lembrots dejus de part dedins prop dels caxals, e dien li ffauzelles o capillos."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XII

LLANA SÚTZEA un. pluri.

Llana bruta o sense rentar; suor de llana.

V. hisop fresc, llana sutza, llana suzea.

"E quan es viell val a les plagues e a les postemes quan es faxat ab la lana sudzia e abel e nedeie les plages e val al corre de la gran umor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 27, c

"Item sie envolopada la gola de part de fores ab lana suçea mullada en aigua en la qual sie cuyt ysop e oli d olives."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XIV