ULTRACUITAMENT, [ULTRACUYTAMENT] s.

Confiança exagerada en si mateix, impertinència.

V. entrecuidament, ultracuidament.

"Jutjant per lur ultracuytament los fets dels altres, ço es los bons esser mals e los mals bons, o los dubtosos interpretant a la peior part."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 508, primer punt, cap. onzè