LLENGUATGE, [LENGUATGE] s.
Idioma propi d'una nació, manera, estil de parlar, d'expressar-se.
"Aquest embaxador era home de gran eloquencia, molt savi, e sabia parlar d tots los lenguatges." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIV
"La major conexença del hom es lo lenguatge, e sent Pere axi fon conegut, que li deyen: -Est dexeble de JhesuXrist, e parla en loquela galilea..." Ferrer, Vicent Quaresma 121, XII
"... nosaltres verem venir los Apostols que parlaven tots los lenguatges, e digueren los que podia esser allo? que nosaltres los aviem vist simples gents de sciencia e no sabien parlar sino un lenguatge, e ara parlaven tots los lenguatges maravellosament." Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 16, XXXI
![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) | ![](images/361_1086882317134_trans.gif) |