Fitxa Dubtosa ALFOLBA, [ALFOLBA, ALFOLBE] s.

Nom vulgar del Foenum-graecum, planta la llavor de la qual s'utilitzava com a medicament extern.

"Item sie feyt emplastre de la rayn(sic) de malbavisc (sic) cuyta, e de farina d alfoba, e sement de li..."
"Item sie feyt bon emplastre de farina d alfolbes e sement de li, e del anet..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"... degote n en l uyl ço que madura la plaga axi com let de fembra ab alfolba e ab sement de linos."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXIII v, a

"... e val hi coladura de farina de alfolbe e segon de forment, ab que sia sovent lavat lo cap..."
Tròtula de Mestre Johan 5 d

ALGORFE s.

Algorfa o garrofa.

"Mas l algorfe, e l ssenap e la colomina no escalfen tant ni tan cuytadament."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 83, b

ALIACARAN s.

Aliacrà, fel sobreixit.

"Dix Diazcorides que l aygua cuyta ab esta herba, quan es donada a beure, val a l aygua nuz e a l aliaracan e a la dolor de la melssa e al mal de la orina, e frayn la pedra e estreny el ventre del mal de la corrença."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, b

ALLARGAR-SE v. refl.

Inclinar-se a, excedir-se.

"... quant ells mantenen tot mal hom qui a ells se acosta, los mals homens, per confiança lur, se alarguen a fer tot mal."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.379, cap. XXXVII

"Molt hom conech / cuytat corrent al metge,
dient sos mals / per fer sa vida larga:
de l esperit / algun hom no s allarga
en demanar / quin mal li te lo setge."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 81, CXIII

ALLONGAR, [ALONGAR] v. a.

Dilatar, perllongar.

"... conseyl vos que pus podets haver Xativa que no u alonguets per .j. castell ni per .ij. ..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 353

"Acuyta t donchs / a la mort qui t espera,
e per tos mals / te allongues los jorns,
aytant es luny / ton delitos sojorns."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 5, ed. Pagès - XI

"... jatssia fos ben amonestada e sollicitada... que no li metes dins alguna vianda, ne res ab que pogues estorçre, ne sa vida alongar, ... la sostench ab la let de les sues mamelles per gran temps..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.076, lib. quart

ALMOIXANA, [ALMOXANA] s.



"E lo rey romas una gran pessa espaordit, e leva s d alli hon stava a gran cuyta, e obri la porta de la almoxana o cambra, e troba fora de la cambra sos .iiij. capellans, los quals continuament eren ab ell, e james no l desemparaven..."
Visió MS. 271, f. 148 v, Bib. de Catalunya

AMASSAR v. a.

Calmar. (?)

"... que l anet es calent e sech e ha aytal virtut que si aquesta erba es cuyta e la menja la nodriça que no ha leyt, fer li ha venir, e sol amassar les malalties de l estomach."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 16; MS. n. 216, f. xxxviiij, c. Bib. Univ. València

AMBLAR v. n.

Anar a l'ambla, referit a un cavall o altra bèstia.

"... no cavalcava cavall ans cavalcava mula qui amblava, per ço com es leguda cosa que fembra cavalch semblant bestia per ço que vage pus posada."
Història de Jacob Xalabín f. i. j

"E no la ffassau molt passar sino amblar redo e cuytat, car la mulla que molt passa ambla alt, e la que no passa ambla pla."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij

ÀNEDA, [ANADE] s.

Femella de l'ànet.

"... e per lo semblant se talla axi mateix la ocha, e aneda que sia cuyta en ast, que les de olla se volen tallar axi..."
Nola, Robert de Art del coch Tall de capo

"Item prenets sagi de anade e posats ne en la cara e en tot loc que hage cretes, e axi mateix en la bocha..."
Receptari de la Universitat de València f. C

"Item sanc de aneda ab vi beguda sana lo bevent de tot veri."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"De polls / de gallines / e d anedes no sia donada delma."
Sentència de Jaume I sobre delmes i primícies (s. XV). València

ANET s.

Planta olorosa medicinal semblant al fenoll (Anethum graveolens).

"Aquestes son les virtuts de l anet: dien los metges que l anet es calent e sech e ha aytal virtut que si aquesta erba es cuyta e la menja la nodriça que no ha leyt fer li venir..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts "De l'anet". MS. Bib. Univ. València

"Item prenets anet salvatge e dats li n a beura ab bon vin que sia calt; continuant tantost li passara tota dolor que hage al ventra."
Receptari de la Universitat de València f. lxj

"... e coga hom del anet e de camomilla en l ayga, e can bulira par los uyls en aquel fum."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiiij v, a

APEREAR-SE v. refl.

Emperesir-se.

"... una vegada eren dos mercaders, e aturats en una bella praderia on havie una bella font e hun bell arbre, la hu se cuyta de plegar a la ciutat, que s tancave de nit, e lexaren lo entrar... l altre aperea s aquí a la frescor e plega de nit, no l jaquiren entrar, e hac mala nit."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIV

APOSTEMA s.

Abscés, tumor inflamatori.

V. postema, posterma.

"E ya y esdeve gran apostema, e sera dels palpetz que s i fara gran postema que cobre l uyl."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXVII v, b

"Item aquesta erba si es cuyta ab aygua ensemps ab ses raylls, e es posada sobre les apostemes, sana les."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 14; MS. n. 216, f. xxxviij, d. Bib. Univ. València