AIXÍ BÉ loc.

Així com, el mateix que.

"Item es stat ordonat que la dita Confraria e confrares de aquella puxen fer e tenir caxa per mantenir la dita Almoyna o Confraria aixi be per esmenes e dans que al dit offici de barquers se poden sdevenir..."
Capítols de la Confraria dels barquers novells de Barcelona 10 de gener de 1459. Arx. C. d'A. (reg. 3.441, f. 127)

AL adj.

Dolent.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. al (v. 1, p. 51).

"Item ha en les dites tones de .XXIIII. en .XXV. sesters de vi entre al e bo."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"Item .VI. pichs entre als e bons."
Inventari del castell de Tous Any 1410

"... e sobre aquest cas ell dix moltes paraules als e males del senyor rey en Frederich..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra d'Ot de Muntcada a Jaume II (III, 185)

"Ffo juncta en la plaia de la mar de Barchinona la galea de mercaderia qui era anade en Alaxandria e, per ço com la fedra era en al disposicio, jaqui a Barut en I nau nostrada tota la mercaderia e los mercaders qui anaven ab la dita galea."
Novells ardits 4 d'agost de 1391

"... que d aqui a avant tavernes ne taverners, ne males fembres ne als homens, ne Juheus no habiten dins l alfondech d Alexandria..."
Capítols del Consolat d'Alexandria Any 1381

ALENDAR v. n.

Exhalar l'alenda; alenar, exhalar l'alè.

V. alenar.

"... cobra l espirit e ab fort flach alenda va alendar e respirar..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 61. Llegendes de l'altra vida.

"... e Plaerdemavida lo posa dins lo retret, e havia y una gran caxa ab un forat que y havien fet perque pogues alendar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXVI

"... aquesta es de tisich e a lo mal en los lens (??)... e deuen lli sonar los pits quant se treballa a fer alguna cosa o en anar, e no s farta de alendar..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan XV

"Digues: si hun hom porte hun costal que l fa suar, que anvides pot alendar, aço te sembla que sia be? Foll seria qui tal cosa digues."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII

ALLARGAR, [ALARGAR] v. a.

Afluixar, soltar, especialment referit al ventre.

"Ad alargar lo ventre prenent lo fel del toro, acever, sal gema, e oli, e untat ne l orifici dels sers, e en .i. moment fa exir a cambra."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"Aquest es axief laxatiu, e can hom lo met en l uyl alarga en loch de medicina..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxviij v, b

ALMARRATXA, [ALMARATXES] s.

Vaixell de vidre amb broquets que servia per arruixar aigües d'olor.

V. almorratxa, morratxa.

"Item .j. almarraxa de crastayll en que ha de la manna."
Inventari de Pedralbes Any 1364

"Item set almaraxes."
Inventari d'Almenar Any 1499

"item dues almaratxes de domas, una migancera pintada e una patita."
Inventari de la casa pairal de Guerau Casclarí de Castellar del Vallès Barcelona, 30 de desembre de 1389

ALT, A adj.

D'una dimensió vertical considerable; elevat.

"... e de tota obra alta, baxa, gran e pocha, mala e bona, vera e falsa, infinides rahons dar; ..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.950, tercer punt

ALTITUD, [ALTITUT] s.

Altesa, altura, elevació.

"Ay las! E per que crida? Certes, per tal com veg abaxar e caure les altitutz sobiranes."
Canals, Antoni Scipió e Aníbal Pròleg

"... e yo ab aquest carro puiar me n he en la altea de l aer e tendre la mia via en l altitud del cel."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 453

AMBAIXADA, [EMBAXADA] s.

Missió, legació.

"Noresmenys vos placia, senyora, si merce es vostra, dar obra ab acabament que la embaxada que s deu fer per lo meu matrimoni en Ffrança, sie deliurement espeegat e tot ço que a aquella s pertany."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1369, n. 222

AMBAIXARIA, [EMBAXARIA] s.

Ambaixada, encàrrec retribuït, comissió.

"... precurar se negocis, embaxaries, mermassorias, e arbitacions e causes, procuracions..."
Eiximenis, Francesc Llibre de les Dones ed. Barcelona, 1495, f. 204 v

AMBICIÓ s.

Desig ardent de glòria, de poder, de riquesa; cobejança; aspiració.

"E l ajustament d aquell tresor molts nobles barons, per mondanal ambicio e cupiditat de avaricia, qui es mare de tots mals, volgueren a si conquerer..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 118

"... lo dit Consell, per refrenar la ambicio d alcunes persones havents arroços, les quals, per poca caritat, s esforcen tots dies muntar e encarir lo preu dels dits arroços... taxa e ordena que l cafiç de l arroç vermell sia... venut a .xxx. sous tant solament e no mes."
Manual de Consells València, 5 de gener de 1375

AMONÍAC, [ARMONIAC, ARMONIACH] s.

Goma reïnosa produïda per una planta d'Àfrica (Doreme ammoniae).

"... e apres posat un empastre fet de diaquilon comu: o de armoniach disolt en vinagre..."
Alcanyís, Lluís Regiment curatiu e preservatiu de la pestilència

"Item val a aço el sagapin, el pebre lonch e armoniac e açever e lur semblant de les medicines simples e compostes..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXX v, b

"Alguaxac es armoniac.
Dix Galien que l armoniac es guma que ssembla enssens e a aytal olor com castor e la ssabor atrestal, e escalfa e dessequa e ablanex e madura e val a les borrugues e val a la durea de la melsa."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 65, b

ANELLETA, [ANELETA] s.

Anella petita.

"Item altre libre maior de forma de full, scrit en pergami ab corondells, en vulgar castella, ab posts de fust cubertes de cuyro vermell empremptades, ab quatre scudets e dues anelletes en cascu, tot d argent daurat..."
Inventari del Conestable Pere de Portugal 80. Any 1466

"Primerament .ij. cortines sens tota forradura a senyal reyal ab .v. senyals de quartons a senyal d Arago e de Navarra en cascuna cortina, e son ab son aparel d aneletes."
Inventari de la infanta Joana 41; any 1360

"item una caxa gran de noguer de Barcelona, ab dos panys e ab aneletes de ferre..."
Inventari del cavaller Alfons Martineç de Peralta València, 4 de juny de 1342